Al-Hàssan ibn Gannun
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 985  Còrdova (Espanya) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Família | Idríssides |
| Pare | Al-Kasim Gannun ibn Muhammad ibn al-Kasim |
Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun fou emir idríssida del Magrib. Era fill d'al-Kasim Gannum ibn Muhammad ibn al-Kasim i va succeir el seu germà Abul Aysh Ahmad ibn al-Kasim Gannum que va abdicar al seu favor el 955. Només dominava Arzila i al-Basra. Va llegir la khutba en nom del califa omeia de Còrdova.
El 958 el general fatimita Djawhar al-Sikilli va anar al Magrib per combatre els omeies, els va derrotar i va imposar el reconeixement fatimita a tots els petits sobirans. Hasan II fou dels que va reconèixer al califa fatimita (de fet sembla que ja no llegia la khutba en nom del califa omeia des del 952). El 972 el govern de Còrdova va enviar una expedició al Marroc per sotmetre als idríssides dirigida pels general Muhammad ibn Kasim ibn Tumlus i l'almirall Ibn al-Rumahis; van ocupar Tànger i després de diverses victòries van entrar a la capital idrissita Arzila; l'emir idrissita Hassan II va aconseguir reunir més forces amazigues i va sorprendre l'exèrcit cordovès a Mahran, on va fer una carnisseria (fins i tot el mateix general Ibn Tumlus va morir). Llavors el general Ghalib ibn Abd al-Rahman al-Siklabi va ser enviat al Marroc i l'octubre del 973 va desembarcar entre Tànger i Ceuta, entrant en combat amb els idrissites; l'exèrcit de Hassan II es va desbandar i l'emir va fugir a una fortalesa propera a al-Ksar al-Kabir (Alcazarquivir) anomenada "Roca de l'Àliga", amb els seus homes més lleials. Allí va estar assetjat uns quants mesos fins que es va rendir (974) i fou enviat a Còrdova. Marroc va restar sota domini de Còrdova fins al 1012.
Després d'un temps d'estar a Còrdova amb els seus parents, on fou ben tractat, en fou finalment expulsat i es va refugiar a Egipte. El 985 va retornar protegit pels fatimites i zírides i va recuperar efimerment el poder però fou derrotat pel general omeia enviat per Còrdova i portat presoner a aquesta ciutat, sent assassinat pel camí.
Una branca dels idrissídes va regnar més tard a Màlaga (vegeu Hammúdides). Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya al sud de la Tihama (Asir) i nord del Iemen (Vegeu Idríssides del Iemen)
Bibliografia
[modifica]H. Terrace, Histoire du Maroc