Hàskovo

Hàskovo
Tipus	capital municipal, seu d'un oblast, ciutat de Bulgària i ciutat mitjana
Localització
	41° 56′ 05″ N, 25° 33′ 20″ E / 41.93465°N,25.55556°E
País	Bulgària
Província	província de Khàskovo
Municipi	Khaskovo
Capital de	província de Khàskovo ; Khaskovo
Població humana
Població	69.687 (2024) (732,14 hab./km²)
Geografia
Superfície	95,182 km²
Altitud	203 m
Organització política
• Cap de govern	Georgi Ivanov (en) (1999–)
Identificador descriptiu
Codi postal	6300
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	038
Altres
Agermanament amb	Veszprém ; Alexandroúpoli ; Bodrum ; Taixkent ; Coblença ; Abington ; Novara ; Leicester (2005–); Xatura (2008–); Viseu (2008–); Énguera (2008–); Edirne (2009–); Wieden (2009–); Châtillon-sur-Indre (2012–)
Lloc web	haskovo.bg

Hàskovo (en búlgar Хасково), oficialment transcrit Haskovo és una ciutat i un centre administratiu de la Província de Hàskovo. Està situada al sud de Bulgària, no gaire lluny de les fronteres amb Grècia i Turquia.

Hàskovo celebrà els seus mil anys d'existència el 1985. Per marcar l'esdeveniment, s'alçà una nova torre del rellotge en el centre de la ciutat. En temps medievals era coneguda per la propera fira d'Uzundjovo, famosa a tota Bulgària.

Història

Segons els arqueòlegs, l'àrea de Hàskovo va ser poblada fa aproximadament set mil anys. Dins i al voltant d'Haskovo, s'ha conservat la prova que confirma la seva llarga història durant la prehistòria i períodes traci, grec, i romà i romà d'Orient.

Al segle ix - durant el Primer Imperi Búlgar - fou construïda una fortalesa a Khàskovo, que aviat fou transformada en ciutat. Aquesta ciutat estava situada en el centre d'una gran regió, entre el rius Klokotnitsa, Harmanliyska, i Maritsa. El 1395 es va construir l'Eski cami (la Mesquita Vella), com una de les primers als Balcans. És interessant d'assenyalar que el seu minaret està un pèl inclinat.

El 1782, la ciutat era coneguda amb el nom de Marsa. Pels volts de 1830, era Uzundja-ova.^[1] La ciutat fou anomenada "Ciutat Neta" durant el període de Renaixement nacional búlgar. El mot turc "köy" se substituí posteriorment amb el sufix de lloc búlgar (i eslau comú) "-ovo".

La majoria dels búlgars es començaren a reinstal·lar a Hàskovo al començament del segle xix. En aquesta època, l'assentament era un centre de comerç per a comerciants des d'Edirne, Enos, i Istanbul. Lentament, l'àrea adquirí una reputació forta quant a la producció de materials de cotó, teles de seda, i catifes.

Després de l'alliberament, el 1878, Hàskovo es convertí de la regió del tabac d'alta qualitat. Tanmateix, ara no hi ha cap producció de cigarrets a la regió, des que la gran companyia tabaquera, "BT Haskovo", va ser tancada. Actualment, hi ha algunes empreses que produeixen menjar, maquinària

La Cala de Hàskovo en l'Illa Greenwich, a les Illes Shetland del Sud, Antàrtida s'anomena així per la ciutat de Hàskovo.

Població

La població de Hàskovo durant la primera dècada després de l'alliberament de Bulgària depassava les 10.000 persones. El 1887 tenia 14.191 habitants. Des de llavors començà a augmentar, dècada rere dècada, principalment a causa del flux migratori provinent de les àrees rurals i les ciutats més petites circumdants. El flux arribà al seu cim el 1985, quan depassà els 85.000 habitants.

Cultura

La vida cultural a la ciutat és representada pel recentment renovat Teatre dramàtic Ivan Dímov, el museu històric i una galeria d'art. El colorit festival folklòric anual de balls i cançons tràcies té lloc al proper parc Kenana.

Un monument de 32 metres d'alt de la Verge Maria i el Nen Jesús fou erigit al Turó de la Joventut prop de Hàskovo, el 2003. El monument s'inaugurà el 8 de setembre amb motiu de la Nativitat de la Santa Verge Maria, quan se celebra el dia de la ciutat de Hàskovo. Va entrar al Llibre Guinness de Rècords com el monument més alt del món dedicat a Nostra Senyora.

El centre de la ciutat ha estat objecte, últimament, de moltes inversions i renovació.

Entre altres llocs destacats del municipi cal esmentar la Tomba d'Aleksàndrovo, així com la l'Església de l'Assumpció d'Uzundjovo, construïda originalment com a mesquita durant l'època otomama.

Nadius notables

Tane Nikòlov (1873-1947), revolucionari
Assèn Zlatàrov (1885-1936), científic
Aniu Ànguelov (1942), Ministre de Defensa
Nedialka Simeònova (1901-1959), violinista
Tsvetan Mòtev (b. 1964), medallista de bronze de l'Olimpíada Matemàtica Internacional de 1983
Stanimir Stoilov (b. 1967), futbolista i mànager de futbol
Kràssen Kràstev (b. 1973), ballarí i coreògraf
Grígor Dimitrov (b. 1991), tennista; campió junior 2008 a Wimbledon i campió de l'Open Junior dels Estats Units