Hecatòmpedon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple i edifici desaparegut  | |||
| Arquitecte | valor desconegut | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Atenes (Grècia), Perifèria d'Àtica (Grècia) i Atenes (Grècia) | |||
| ||||
L'Hecatòmpedon (grec antic: Ἑκατόμπεδον) també anomenat antic Partenó o Prepartenó[1] constitueix el primer intent per edificar un santuari per a Atena Pàrtenos al lloc on es troba l'actual Partenó d'Atenes.
La construcció va començar poc després de la batalla de Marató (c. 490-488 aC) sobre una immensa plataforma de pedra calcària que s'estenia a la part sud del cim de l'Acròpoli.[2] Aquest edifici va reemplaçar un hekatómpedon (que significa 'que mesura cent peus') i va poder haver estat emplaçat al costat del temple arcaic dedicat a Atena Poliàs.
L'antic Partenó encara s'estava construint quan els perses van saquejar la ciutat el 480 aC i van arrasar l'Acròpoli. L'existència i la destrucció del proto-Partenó va ser coneguda gràcies a Heròdot i al fet que parts de les seves columnes eren visibles clarament, prop de la paret nord de l'Erectèon. Les excavacions de Panagiotis Kavvadias del 1985-90 van revelar encara més proves materials d'aquesta estructura.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Ioanna Venieri. «Acropolis of Athens». Arxivat de l'original el 2019-10-24. [Consulta: 4 maig 2007].
- ↑ Hurwit, The Parthenon and the Temple of Zeus, 135
- ↑ Barringer, Judith M. (ed.). Periklean Athens and its legacy: problems and perspectives. Austin, Tex.: Univ. of Texas Press, 2005, p. 135. ISBN 9780292706224.