Vés al contingut

Hel·lànic de Mitilene

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Hel·lànic» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Hel·lànic (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaHel·lànic de Mitilene
Nom original(el) Ἑλλάνικος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 490 aC Modifica el valor a Wikidata
Mitilene (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 405 aC Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, mitògraf Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

Hel·lànic (grec antic: Ἑλλάνικος, llatí: Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al segle v aC i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos. Era considerat el logògraf més important.

El seu pare es deia Andròmedes o Aristòmenes, o, segons la Suïda, Escamó. Segons el relat confós de la Suïda, va viure amb Heròdot a la cort d'Amintes I de Macedònia (547 aC-498 aC), i encara era viu en temps del rei Perdicas II de Macedònia (454 aC-413 aC). Però Llucià de Samosata diu que va morir a 85 anys, i Pàmfil diu que al començament de la guerra del Peloponès, vers el 431 aC, tenia 65 anys; així, hauria nascut el 496 aC i mort el 411 aC. Encara que per una referència sembla viu el 406 aC al moment de la batalla de les Arginuses, el cert és que Tucídides diu que ja havia mort el 404 aC. El biògraf anònim d'Eurípides diu que va néixer el dia de la batalla de Salamina (481 aC) i que va rebre el nom per la victòria dels hel·lens sobre els bàrbars, però això sembla massa fabulós. No se sap res més de la seva vida, més que la Suïda diu que va morir a Perperene, a la costa de l'Àsia Menor, davant Lesbos.

Va escriure una trentena d'obres, però moltes s'han considerat espúries. Segons Apol·lodor, li corresponen:

  • Δευκαλιωνεία. En dos llibres, que parla de les tradicions a Tessàlia sobre el mite de Deucalió i els seus descendents fins al temps dels argonautes.
  • Φορωνίς. En dos llibres, que parlava de les tradicions dels pelasgs i els argius des de l'època de Foroneu i Ògig fins a Hèracles.
  • Ἀτλαντιάς. En dos llibres, que contenia les llegendes i tradicions sobre Atles i els seus descendents.
  • Τρωικά. En dos llibres, que començava a l'època de Dàrdan.
  • Ἀτθίς. Una història de l'Àtica, en almenys quatre llibres. El primer contenia la història del període mític; el segon parlava de l'Àtica antiga. El tercer i quart llibres són poc coneguts, però se sap que Hel·lànic parlava de les colònies àtiques establertes a Jònia i dels esdeveniments posteriors fins a la seva època.
  • Αἰολικά, o la història dels eolis a l'Àsia Menor i a les illes de l'Egeu. Una obra anomenada Λεσβίακα i una altra Περὶ Χίου κτίσεως sembla que eren seccions d'aquesta obra.
  • Περσικά, segurament l'obra de la qual Esteve de Bizanci en cita fragments.[1]
  • Esteve de Bizanci fa menció d'altres obres que porten el nom d'Hel·lànic: Κυπριακά, τὰ περὶ Λυδίαν i Σκυθικά, que possiblement eren parts d'una altra obra, potser les Περσικά.

Les obres següents són espúries:

  • Αἰγυπτίακα. El contingut del llibre, citat per Arrià i Aulus Gel·li, demostra que va ser escrit quan ja havia mort.
  • Εἰς Ἄμμωνος ἀνάβασις. L'esmenta Ateneu, que dubta si era d'Hel·lànic.
  • Βαρβαρικὰ νόμιμα. Aquesta obra, ja ho veien així els antics, era una recopilació de les obres d'Heròdot i Damastes.
  • Ἐθνῶν ὀνομασίαι. Una recopilació similar a l'anterior.

Referències

[modifica]
  1. Hellanicus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 376-378