Serrà imperial
Helicolenus dactylopterus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 195093 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scorpaeniformes |
| Família | Scorpaenidae |
| Gènere | Helicolenus |
| Espècie | Helicolenus dactylopterus F.Delaroche, 1809 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El serrà imperial, el serrà panegal, el serrà pelegal, el serrà penegal, la rufina o el penegal[1] (Helicolenus dactylopterus dactylopterus) és una espècie de peix teleosti de la família Sebastidae[2] present a l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a Veneçuela), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins al golf de Guinea -incloent-hi Madeira, les illes Açores i les Canàries- i, també, des de Walvis Bay -Namíbia- fins a KwaZulu-Natal -Sud-àfrica-)[3] i la Mediterrània.[4] Per les seues característiques morfològiques i cromàtiques pot ésser confós amb el pontí (Pontinus kuhlii), el cap-roig (Scorpaena scrofa) i Neomerinthe folgori.[5]
Morfologia
[modifica]Pot arribar a mesurar 47 cm de llargària i pesar 1.630 g (normalment, fa de 20 cm -140 g- a 30 cm -465 g-). No té depressió occipital. Cap gros, espinós i cobert d'escates. L'interior de la boca és de color blau fosc. La mandíbula inferior és més llarga que la superior. Té radis inferiors a les aletes pectorals, les quals són simples i amb una membrana interradial incompleta que els deixa mig lliures. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Pràcticament sense expansions dèrmiques. Escates rugoses al tacte (musell i part inferior del cap sense escates). Color vermell groguenc, més fosc al dors, i amb tres o quatre bandes transversals. Taca fosca a la part posterior de l'opercle. Té vint-i-cinc vèrtebres. No té bufeta natatòria.[6][5][7][8][9][10] La seua esperança de vida és de 43 anys.[11] Els radis espinosos de l'aleta dorsal estan units a glàndules verinoses i poden produir picades bastant doloroses.[12][13]
Ecologia
[modifica]És un peix marí que viu entre 50-1.100 m de fondària.[14][10] Menja organismes bentònics i pelàgics: crustacis, peixos, cefalòpodes i equinoderms.[5][15][16]
És depredat pel lluç de Sud-àfrica (Merluccius capensis), el lluç europeu (Merluccius merluccius), Merluccius paradoxus, Chelidonichthys capensis, el sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el rap americà (Lophius americanus), la mòllera roquera (Phycis phycis), l'os marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus pusillus), la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata) i Raja pullopunctata.[17] És ovípar i la reproducció té lloc del novembre al desembre en aigües meridionals, i del febrer al març a la mar Mediterrània. Les larves i els exemplars immadurs són pelàgics.[5][15]
Ús comercial
[modifica]Es captura amb aparells d'ham (com ara, palangres), té una carn blanca i molt ferma de molt bona qualitat, es comercialitza fresc (sencer i, de vegades, en rodanxes) refrigerat o congelat, i es fa fregit o bullit (per obtenir-ne fumet, ja que el seu cap dona bon gust a certes sopes). És una espècie comuna als mercats on se sol eviscerar perquè el fetge no contamini pas la carn.[18][5]
Referències
[modifica]- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
- ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 PescaBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 120.
- ↑ Postel, E. i M.-H. Du Buit, 1964. Liste des poissons observés à la criée de Concarneau en fin Juillet-début Août 1964. Tailles maximales enregistrées. Bulletin de la Société Scientifique de Bretagne 39: 113-117.
- ↑ Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. p. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ 10,0 10,1 FishBase (anglès)
- ↑ Allain, V. i P. Lorance, 2000. Age estimation and growth of some deep-sea fish from the northeast Atlantic Ocean. Cybium 24(3) Suppl.:7-16.
- ↑ Smith, W.L. i W.C. Wheeler, 2006. Venom evolution widespread in fishes: a phylogenetic rode map for the bioprospecting of piscine venoms. J. Hered. 97(3):206-217.
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
- ↑ 15,0 15,1 Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ Hureau, J.-C. i N.I. Litvinenko, 1986. Scorpaenidae. p. 1211-1229. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol 3.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. El seu contingut nutricional és, per cada 100 g de porció comestible, de 1,9% de greixos, 18% de proteïnes, 2,3% de minerals, 90 kcal, 0,14 mg d'àcid oleic, 0,47 mg d'àcids grassos omega-3 i 0,020 mg d'omega-6.
