Vés al contingut

Helioporacis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Helioporacea)
Infotaula d'ésser viuHelioporacis
Helioporacea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumCnidaria
ClasseAnthozoa
OrdreHelioporacea Modifica el valor a Wikidata

Els helioporacis (Helioporacea) són un ordre d'antozous octocoral·lis. Formen colònies amb esquelets calcaris cristal·lins lobulats massius. Aquests corals van aparèixer en el període Cretaci.[1]

L'ordre inclou dues famílies, Helioporidae Moseley, 1876[2] i Lithotelestidae Bayer & Muzik, 1977.[3] En els períodes d'aigües temperades de l'oceà Tetis, la família Helioporidae era de les més abundants, però es van extinguir i només va sobreviure a les glaciacions l'espècie actual Heliopora coerulea.[4]

El corall balu

[modifica]

El corall blau, l'única espècie actual de l'ordre; és més comú en aigües poc profundes del esculls del Pacífic tropical[5] i de l'Indo-Pacífic.[6] No té espícules, i és l'únic octocoral conegut que produeix un esquelet massiu format per aragonita fibrocristalina fosa en lamel·les, similar a la dels escleractinis. Formen grans colònies que poden superar el metre de diàmetre. Es componen de branques verticals.

La superfície del corall blau i altres espècies similars sembla suau i el color, mentre viuen, és d'un distintiu gris bru amb punts blancs. No obstant això, tot l'esquelet té un color blau inusual i, per tant, l'espècie s'explota comunament per a usos decoratius.[7] El color blau de l'esquelet (que està cobert amb una capa de pòlips marrons) és causat per les sals de ferro. El corall blau pot viure en aquaris,[8] i les fibres cristal·lines calcàries en els esquelets poden usar-se per a joieria. Els pòlips individuals tenen vuit tentacles plomosos i, a la cavitat gastrovascular, vuit septes, o particions. Els cilis (petites projeccions de pel) en sis septes porten aigua a la cavitat. Els cilis en els altres dos septes expulsen l'aigua. L'esquelet consisteix en espícules que formen una copa protectora al voltant de cada pòlip.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Answers - The Most Trusted Place for Answering Life's Questions» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
  2. Moseley, HN «On the structure and relations of the Alcyonaria Heliopora caerulea, and remarks on the affinities of certain Paleozoic corals». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 1876, pàg. 91-129.
  3. Bayer, Frederick M. «The correct name of the helioporan coral Lithotelesto micropora Bayer & Muzik». PROC. BIOL. SOC. WASH., 1979, pàg. 873-875.
  4. 1965-, Borneman, Eric,. Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history. Charlotte, VT: Microcosm Ltd., 2001. ISBN 1890087475. 
  5. «Coenothecalia» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 22 gener 2019].
  6. «Definition of COENOTHECALIA» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
  7. «FAO Species Identification Guide Vol.1 | Pacific Ocean | Biogeography» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2019].
  8. 1965-, Borneman, Eric,. Aquarium corals : selection, husbandry, and natural history. Charlotte, VT: Microcosm Ltd., 2001. ISBN 1890087475. 
  9. «Blue coral» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 22 gener 2019].