Bocadolça

Bocadolça

Heptranchias perlo
Il·lustració de Tony Ayling
Període
Paleocè inferior fins a l'actualitat.
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	41823
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Hexanchiformes
Família	Hexanchidae
Gènere	Heptranchias
Espècie	Heptranchias perlo (Bonnaterre, 1788)
Nomenclatura
Protònim	Squalus perlo
Distribució

El bocadolça (Heptranchias perlo) és una espècie de tauró de la família Hexanchidae d'àmplia distribució mundial, incloent-hi la Mediterrània.

Descripció

• Cos allargat amb el cap petit i el musell punxegut.
• Sense membrana nictitant.
• Presenta set parells de fenedures branquials.
• Boca ínfera.
• Una sola aleta dorsal molt endarrerida.
• El color és marró grisós amb el ventre una mica més clar. En els individus joves l'extrem distal de l'aleta dorsal i caudal és de color ombrejat negre.
• La femella pot assolir els 137 cm de longitud, el mascle és més petit.
• Pot arribar a pesar 200 kg.
• La maduresa sexual l'adquireixen quan fan 85 cm els mascles i 89 a 93 cm les femelles.

Hàbitat

Freqüenta els fons tous, fangosos o sorrencs, entre els 27 i 720 m de profunditat. Però se'l pot trobar tant en aigües somes com a 1.000 m de fondària.

Alimentació

Menja sobretot lluços i altres peixos ossis, també invertebrats cefalòpodes, com calamars o sèpies, i crustacis bentònics, però en menor proporció.

Reproducció

És ovovivípar aplacentari. Pot tindre de 9 a 20 cries per ventrada, que mesuren en néixer uns 26 cm de longitud. S'han citat femelles amb òvuls ben desenvolupats des del juliol fins al novembre.

Aprofitament

Es captura amb assiduïtat però no té gaire acceptació comercial.

Referències

• Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 69.
• Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.

Viccionari