Heraclides Pòntic
| |||
| Nom original | (grc) Ἡρακλείδης ὁ Ποντικός  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 385 aC Heraclea Pòntica (Turquia) | ||
| Mort | c. 322 aC (62/63 anys) Atenes (Grècia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, astrònom | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Moviment | Platonisme | ||
| Professors | Plató i Espeusip | ||
| Alumnes | Dionisi d'Heraclea | ||
Heraclides (grec antic: Ἡρακλείδης ὁ Ποντικός, llatí: Heracleides Ponticus; 387 aC - 312 aC), fill d'Eutífró, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia). Heraclides és especialment conegut pel fet d'haver defensat que el moviment aparent de l'esfera dels estels fixos era produït pel moviment de rotació diari de la Terra.[1]
La Suda el fa descendent de Damis, un dels colonitzadors originals d'Heraclea procedent de Tebes. Era força ric, i va emigrar a Atenes, on fou deixeble de Plató, qui el va deixar a càrrec de la seva escola mentre era absent a Sicília. Va estudiar també el sistema pitagòric i el d'Aristòtil. Segons sembla era força vanitós, i per això li deien mofa fent un joc de paraules amb el seu gentilici, Ποντικός, i l'adjectiu Πομπικύς (pompós).[2] Diògenes Laerci dona una llarga llista dels seus escrits que tractaven sobre filosofia, matemàtiques, música, història, política, gramàtica i poesia, però pràcticament tots s'han perdut excepte περὶ Πολιτειῶν segurament un extracte de l'obra περὶ Νόμων καὶ τῶν Συγγενῶν τούτοις esmentada per Diògenes.[3]
Durant molt de temps, es cregué que Heraclides defensà un model geo-heliocèntric de l'univers, on Mercuri i Venus giren al voltant del Sol, mentre que el Sol i els altres planetes giren al voltant de la Terra.[4] Tanmateix, actualment es considera que aquesta teoria pot ser falsa.[a] De totes maneres, és notable la similitud d'aquesta teoria amb la de Tycho Brahe, normalment considerat figura de transició entre el sistema aristotèlico-ptolemaic i el copernicà. En el sistema de Brahe, el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra, mentre que la resta de cossos celestes giren al voltant del Sol.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Carman, 2017, p. 119.
- ↑ Davidson, 1947, p. 45.
- ↑ Schütrumpf, 2008, p. Introduction.
- ↑ Eastwood, 1992, p. 233 i ss.
- ↑ Lindberg, 2002, p. 135.
Bibliografia
[modifica]- Carman, Christian C. «Heraclides of Pontus on the Solar Anomaly» (en anglès). Almagest, Vol. 8, Num. 1, 2017, pàg. 119-125. DOI: 10.1484/J.ALMAGEST.5.113699. ISSN: 1792-2593.
- Davidson, Martin. The Stars and the Mind (en anglès). Watts, 1947.
- Eastwood, Bruce S. «Heraclides and Heliocentrism: Texts, Diagrams, and Interpretations» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 23, Num. 4, 1992, pàg. 233-260. DOI: 10.1177/002182869202300401. ISSN: 0021-8286.
- Fortenbaugh, William W.; Pender, Elizabeth. Heraclides of Pontus: Discussion (en anglès). Routledge, 2009. ISBN 978-1-4128-0798-2.
- Lindberg, David C. Los inicios de la ciencia occidental. La tradición científica en el contexto filosófico, religioso e institucional (desde el 600 aC hasta 1450). Paidós, 2002. ISBN 84-493-1293-0.
- Schütrumpf, Eckart. Heraclides of Pontus: Texts and Translation (en anglès). Routledge, 2008. ISBN 978-1-4128-0721-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heraclides Pòntic» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Toomer, G.J. «Heraclides Ponticus» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 febrer 2024].