Cirialera herbàcia
Salicornia europaea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | planta comestible |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Amaranthaceae |
| Tribu | Salicornieae |
| Gènere | Salicornia |
| Espècie | Salicornia europaea L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La cirialera herbàcia, herba salada, pollet o amanida de pobre (Salicornia europaea), és una planta del gènere Salicornia.
Morfologia
[modifica]És una planta anyal de tiges suculentes, articulades, d'un color verd brillant, que pot arribar a fer uns 40 cm d'alçària, ramificada, amb les branques dretes.
Les fulles són gairebé imperceptibles, ja que són molt petites, carnoses, oposades i acostades a la tija.
Les flors són molt menudes i amb prou feines es diferencien de les fulles. Es disposen de 3 en 3 segons els vèrtexs d'un triangle i quan es desprenen deixen una foseta amb 3 cavitats. La floració s'esdevé entre agost i octubre.
Localització
[modifica]A tot el litoral en indrets amb sòls salats i periòdicament inundats.
Creix sovint en poblacions denses anomenades salicornars, juntament amb altres plantes halòfiles.
En altres temps aquesta planta es cremava per obtenir-ne les cendres, riques en sosa, que s'empraven per a fer sabó i vidre.
Possibilitat de confusió amb altres espècies
[modifica]En el mateix hàbitat es poden trobar 3 espècies diferents de les anomenades cirialeres (per la seua similitud amb els ciris), amb les quals es pot confondre.
Se'n diferencien per ser plantes perennes i, per tant, poc o molt llenyoses, sobretot a la base, i per les diferents formes que tenen les fosetes de la tija un cop han caigut les flors.
Pertanyen al gènere Arthrocnemum i són de propietats i aplicacions semblants a la cirialera herbàcia.
Època de recol·lecció
[modifica]Abans de la floració, però se'n poden triar les parts tendres entre els mesos d'abril i juliol.
Ús gastronòmic
[modifica]
És una planta rica en sals de iode, de sodi i de potassi.
Se n'aprofiten els brots i les parts més tendres per a afegir, confitats, a les amanides, als rostits freds o al peix.
També es poden menjar cuites com verdures (com si fossin mongetes tendres) i en forma de sopes i purés.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 34.
- H. Haeupler & Th. Muer: Bildatlas der Farn- und Blütenpflanzen Deutschlands. Ulmer Verlag, Stuttgart, 2000, ISBN 3-8001-3364-4.
- O. Röller & F. Schlesiger: Blühende Wildniss Spiekerogg, Verlag Hermann Lietz-Schule Spiekeroog, 2005, ISBN 3-925754-49-0.
- Klaus Janke, Bruno Kremer: Düne, Strand und Wattenmeer- Kosmos-Naturführer, Franckh'sche Verlagshandlung Stuttgart, ISBN 3-440-05759-3.
- Georg Quedens: Strand und Wattenmeer, BLV Verlagsgesellschaft, Múnic-Viena-Zúric, ISBN 3-405-15108-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Descripció d'aquesta planta. (anglès)