Pelutxo
Hericium erinaceus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Estat de conservació | |||||||||
Risc mínim | |||||||||
UICN | 70401627 | ||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Hericiaceae | ||||||||
Gènere | Hericium | ||||||||
Espècie | Hericium erinaceus Pers., 1797 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Hydnum erinaceus | ||||||||
Sinònims | Hydnum erinaceus Hydnum caput-medusae Hydnum echinus Martella echinus Hydnum grande Hericium grande Hydnum hystricinum Hydnum hystrix Hericium hystrix Hydnum juranum Dryodon juranus Hydnum omasum Hydnum unguiculatum Hericium erinaceus subsp. unguiculatum Hericium erinaceum Hericium caput-medusae Hericium echinus Hericium erinaceus subsp. erinaceo-abietis Hericium erinaceus var. sulphureum Hericium erinaceus var. viridescens Hericium unguiculatum |
El pelutxo,[1] bolet carner[2][3] i barba de cabra[2] (Hericium erinaceus) és un fong basidiomicot de l'ordre dels russulals. És molt apreciat com a comestible i per les seues propietats medicinals que podrien millorar la capacitat cognitiva[4]
Morfologia
[modifica]Bolet gran, arrodonit, amb aspecte de barba; de fins a 30 cm de diàmetre; de blanc a cremós, algun cop rosaci; del que pengen agulles de fins a 5 cm de longitud, cilíndriques, paral·leles; la part superior coberta de manera irregular per agulles curtes.
Cama molt curta, de fins a 3 cm; reduïda a unn peu del que surten diverses branques.
Carn blanca, ferma; dolça al tast, d'olor afruitada.[1][2][5]
Hàbitat
[modifica]Rar; de primavera i tardor; sobre fusta de planifolis, en arbres en peu o caiguts, en brancatge o troncs, en arbres madurs, especialment en els centenaris; sovint al cor dels troncs; sobre faig, roure, alzina, surera i arbres de parcs, preferentment plàtans[6][5][7]
Observacions
[modifica]Carn + I: Amiloide (gris, negra)
Espècie a protegir
Sobre el mateix substrat poden aparèixer el pelutxo de corall (Hericium coralloides) i el pelutxo de ventalls (Hericium cirrhatum). A diferència del pelutxo, el primer té les agulles més curtes, entre 1 i 2 cm, i el segon les agulles són de fins a 1.5 cm i la carn dona una reacció dextrinoide (vermella) amb el reactiu de Melzer (I+).
El pelutxo d’avet (Hericium flagellum) tan sols creix sobre fusta de coníferes, d'avet o, més rar, sobre pi negre[2][5][7]
Cultiu
[modifica]El pelutxo es cultiva sobre substrat de troncs o bé sobre serradures en bosses esterilitzades[8]
Comestibilitat
[modifica]Comestible. D'excel·lent qualitat.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ Ma, Bing-Ji; Shen, Jin-Wen; Yu, Hai-You; Ruan, Yuan; Wu, Ting-Ting «Hericenones and erinacines: stimulators of nerve growth factor (NGF) biosynthesis in Hericium erinaceus» (en anglès). Mycology, 1, 2, 23-06-2010, pàg. 92–98. DOI: 10.1080/21501201003735556. ISSN: 2150-1203.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Boddy, Lynne; Crockatt, Martha E.; Ainsworth, A. Martyn «Ecology of Hericium cirrhatum, H. coralloides and H. erinaceus in the UK» (en anglès). Fungal Ecology, 4, 2, 4-2011, pàg. 163–173. DOI: 10.1016/j.funeco.2010.10.001.
- ↑ Sokół, Sławomir; Golak-Siwulska, Iwona; Sobieralski, Krzysztof; Siwulski, Marek; Górka, Katarzyna «Biology, cultivation, and medicinal functions of the mushroom Hericium erinaceum». Acta Mycologica, 50, 2, 29-01-2016. DOI: 10.5586/am.1069. ISSN: 2353-074X.