Vés al contingut

Ermengol Coll de Valldemia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hermenegildo Coll de Valldemia)
Plantilla:Infotaula personaErmengol Coll de Valldemia i Grau

Ermengol Coll de Valldemia i Grau Bust al pati de l'escola Maristes Valldemia (Mataró) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 setembre 1810 Modifica el valor a Wikidata
Moià Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1876 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsHermenegildo Coll de Valldemia
Es coneix perFundador del Col·legi Valldemia de Mataró
Activitat
OcupacióPrevere escolapi


Ermengol Coll de Valldemia i Grau (Moià, 16 de setembre de 1810 - Mataró, 14 de maig de 1876), també conegut com a Hermenegildo Coll de Valldemia o Hermenegild, va ser un prevere escolapi.[1]

Biografia

[modifica]

El seu nom de pila era Simó que canvià per Ermengol en ingressar a l'orde escolapi l'any 1826. Estudià les primeres lletres, gramàtica i retòrica als Escolapis de Moià. Cursà filosofia a l'Escola Pia de Mataró i teologia a la de Balaguer. S'ordenà sacerdot a Balaguer el 1834.

Marxa a Cuba en produir-se de la crema dels convents i l'exclaustració de 1835. L'arquebisbe de Santiago encomanà a Ermengol Coll i als seus col·laboradors Pelegrí Ferrer i Ramon Cuspinera l'organització i el desenvolupament de l'ensenyament confessional a l'illa. Coll de Valldemia obre i dirigeix el Liceo Calasancio a Puerto Príncipe, (avui Camagüey), els col·legis escolapis de Trinidad, Villa-Clara i Santiago. Exerceix diversos càrrecs eclesiàstics com la secretaria de cambra de l'arquebisbe. És membre d'entitats com Real Sociedad Económica del País, la Real Sociedad Patriòtica o la Comisión de Exámenes de Profesores Públicos. En aquests anys viatja als Estats Units on coneix centres escolars prestigiosos.[2]

Tornà a Catalunya el 1852 en canviar la situació política a la metròpoli i havent-se signat el Concordat amb la Santa Seu l'any anterior.[1][3] El 1853 fou investit membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[4] Fou nomenat Predicador Supernumerari de la reina Isabel II el 1858, càrrec confirmat el 1875 pel rei Alfons XII.[1]

Fou un reconegut orador i predicador i "erudit en Teologia, Sagrades Escriptures, Història i Filosofia". Va ser l'autor de diversos textos de caràcter religiós com «Sermón de la caridad, en honor de San Francisco de Paula»[5] i «Religión y sociedad civil. Oración fúnebre en elogio del Dr. D. Jaime Balmes».[6] Aquest darrer text és d'especial interès per comprendre la visió de la persona i de la societat de Coll de Valldemia, el qual subscriu de ben a prop les idees del filòsof vigatà en el camp polític, social, pedagògic i religiós. Ermengol Coll de Valldemia esdevé un clar exemple dels plantejaments del liberalisme catòlic.[7]

Va fundar a Mataró, el 1885, el Col·legi de Catalunya, que després passà a anomenar-se Col·legi Valldemia, juntament amb Pelegrí Ferrer (primer ideòleg del projecte) i Ramon Cuspinera. Aquest centre gaudí d'un notable prestigi entre la burgesia. Entre els seus alumnes trobem futures personalitats de relleu a la societat i l'economia catalanes com ara Darius Romeu (futur baró de Viver), Eusebi Güell o Manuel Girona. Fou concebut com una escola elitista a la manera dels grans internats estrangers coetanis. Dotat de modernes i àmplies instal·lacions i un professorat de nivell.[8][9] Jordi Monés situa al Col·legi de Valldemia com un dels de més qualitat de la Catalunya del seu temps.[10]

Bibliografia

[modifica]
  • FLORENSA, Joan. L'ensenyament a Catalunya durant el Trienni Liberal (1820-1823). El mètode dels escolapis. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
  • FLORENSA, Joan, El Projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003) : una escola popular. Barcelona: Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana. IEC - Escola Pia de Catalunya, 2010.
  • GURRERA i LLUCH, Montserrat. “Imatge de l'educació als col·legis de l'elit a Catalunya a mitjan segle xix. El cas del Col·legi Valldemia”, a COMAS, F. GONZÁLEZ, S.. MOTILLA, X. I SUREDA, B. (editors). Imatges de l'escola, imatge de l'educació. Actes de les XXI Jornades d'Història de l'Educació. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2014, p. 171-184
  • MUSET, Margarida. El Colegio Valldemía de Mataró (1855-1888). Tesina. Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia, 1974.
  • MONÉS, Jordi. El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938). Barcelona: Edicions la Magrana, 1977.
  • REIXACH i PUIG, Ramon. Els orígens de la tradició liberal catòlica a Catalunya. Mataró segles XVIII - XIX.. Mataró: Caixa Laietana, 2007, ISBN 978-84-933109-6-7 https://en.calameo.com/read/004157730bf2715a13976
  • THOS i CODINA, Terenci. Necrología del eminente orador sagrado D. Hermenegildo Coll de Valldemía. Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1877.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Dr. D. Hermenegildo Coll de Valldemia, Pbre» (pdf). La Llumanera de Nova York. Artur Cuyàs [Nova York], III, 32, 01-12-1877, pàg. 5-6 [Consulta: 6 agost 2012]. «Biblioteca de Catalunya»
  2. ↑ Llamas i Mantero, Antoni. «En record del 150è aniversari del Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], Núm. 23 p. 139-150. Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
  3. ↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
  4. ↑ «Acadèmics de número per ordre d'ingrés». Reial Acadèmia de Bones Lletres. [Consulta: 26 octubre 2020].
  5. ↑ Coll de Valldemia, Hermenegildo. Sermon de la caridad, en honor de San Francisco de Paula. Nabu Press, 5/3/2012. ISBN 9781286364369.  (castellà)
  6. ↑ Coll de Valldemia, Hermenegildo. Religión y sociedad civil:; oración fúnebre en elogio del Dr. D. Jaime Balmes. Barcelona: Imp. de Bosch i Compª, 1853.  (castellà)
  7. ↑ Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició liberal catòlica a Catalunya. Mataró segles XVIII - XIX. Mataró: Caixa Laietana, 2007, pp. 551-580. ISBN 978-84-933109-6-7. 
  8. ↑ Thos i Codina, Terenci. Necrología del eminente orador sagrado D. Hermenegildo Coll de Valldemia. Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1877. (castellà)
  9. ↑ Florensa i Parés, Joan. El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): Una escola popular. Barcelona: Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, IEC, Escola Pia de Catalunya, 2010, p. 242 i 284. ISBN 978-84-92583-83-6. 
  10. ↑ Monés, Jordi. El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938). Barcelona: La Magrana, 1977, p. 23-27. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ermengol_Coll_de_Valldemia&oldid=31329762»