Herpetoteri
Aparença
(S'ha redirigit des de: Herpetotherium)
Herpetotherium | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Família | Herpetotheriidae |
Gènere | Herpetotherium Cope, 1873 |
Espècies | |
|
Els herpetoteris (Herpetotherium) són un gènere extint de mamífers metateris de la família dels herpetotèrids que visqueren a Nord-amèrica entre l'Eocè inferior i el Miocè inferior. Se n'han trobat restes fòssils al Canadà i els Estats Units.[1] Les espècies d'aquest grup eren petits omnívors terrestres.[2] Eren dilambdodontes i estaven dotades de metacònids engrandits a les dents molars superiors.[3]
Hi ha fonts que donen els herpetoteris i la resta d'herpetotèrids com a tàxon germà dels marsupials,[4] i d'altres que els situen dins mateix dels marsupials.[1] A setembre del 2023, els estudis més recents segueixen aquesta última classificació.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Entrada «Herpetotherium» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Carlton, 2019, «Herpetotherium».
- ↑ Werdelin i Sanders, 2010, «Marsupialia» (G. F. Gunnell).
- ↑ Carlton, 2019, «Herpetotheriidae».
- ↑ Wilson et al., 2016, p. 5.
- ↑ Korth et al., 2022, p. 197.
Bibliografia
[modifica]- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Korth, W. W.; Boyd, C. A.; Person, J. J.; Anderson, D. «Fossil mammals from ant mounds situated on exposures of the Big Cottonwood Creek Member of the Chadron Formation (latest Eocene - Early Oligocene), Sioux County, Nebraska» (en anglès). Paludicola, 13, 4, 2022, pàg. 191-344.
- Werdelin, L.; Sanders, W. J. Cenozoic Mammals of Africa (en anglès). University of California Press, 2010. ISBN 9780520257214.
- Wilson, G. P.; Ekdale, E. G.; Hoganson, J. W.; Calede, J. J.; Vander Linden, A. «A large carnivorous mammal from the Late Cretaceous and the North American origin of marsupials» (en anglès). Nature Communications, 7, 13.734, 2016, pàg. 1-10. DOI: 10.1038/ncomms13734.