Hipogonadisme hipergonadotròpic
Tipus | hipogonadisme, infertilitat masculina rara a causa d'un trastorn endocrí testicular i malaltia endocrina genètica rara |
---|---|
Recursos externs | |
Orphanet | 181441 |
UMLS CUI | C0948896 i C5679596 |
L'hipogonadisme hipergonadotròpic (HH), també conegut com a hipogonadisme primari o perifèric/gonadal o insuficiència gonadal primària, és una trastorn que es caracteritza per un hipogonadisme que es deu a una resposta alterada de les gònades a les gonadotropines, l'hormona fol·liculoestimulant (FSH) i l'hormona luteïnitzant (LH) i, al seu torn, una manca de producció d'esteroides sexuals.[1] Com a compensació i la manca de retroalimentació negativa, els nivells de gonadotropines són elevats. Les persones amb HH tenen un hipotàlem i una hipòfisi intactes i en funcionament (de l'eix hipotalàmic-hipofisiari-gonadal) de manera que encara són capaços de produir FSH i LH.[1] L'HH es pot presentar com a congènita o adquirida.[2][3] L'HH es pot tractar amb teràpia hormonal substitutiva.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Chapter 5 – Endocrine disorders of the reproductive system». A: Handbook of Diagnostic Endocrinology (en anglès). Third. Academic Press, 2021, p. 157–180. DOI 10.1016/B978-0-12-818277-2.00005-4. ISBN 978-0-12-818277-2 [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Cancer and Sexual Health. Springer, 2011, p. 207–208. ISBN 978-1-60761-915-4 [Consulta: 10 juny 2012].
- ↑ Biology of Human Reproduction. University Science Books, 2002, p. 363. ISBN 978-1-891389-12-2 [Consulta: 10 juny 2012].
- ↑ «Low Sex Drive (Hypogonadism): Symptoms, Treatment». [Consulta: 28 juliol 2022].