Vés al contingut

Hipocorístic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hipocorístics)

L'hipocorístic és un nom afectiu que es forma per escurçament del prenom[1] (i alguna vegada també el cognom). És una derivació que expressa la simpatia o l'afecte en forma de diminutiu o augmentatiu:[2] (Maria > Mariona, Carme > Carmina), i altres vegades consisteix en una forma escurçada (Antoni > Toni, Meritxell > Txell) o en alguna altra modificació (Josep > Pep, Jep, Pepet i el castellanitzat Pitu, de Pepito). També pot passar que es combini l'escurçament amb el diminutiu (en un ordre o altre: Josefina > Fina > Fineta; Narcís > Narciset > Ciset).

La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot (Concepció o Assumpció > Ció, Isabel > Bel[3]). També és tradicional (encara que poc freqüent) l'escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig (Magdalena > Malena, Maria Isabel > Maribel).

En certs parlars (com ara els valencians) se sol afegir una o final quan el nom escurçat ha estat reduït a una sola síl·laba: Joaquim → Ximo; Jesús → Suso, Xuso; Vicent → Cento; Salvador → Voro en comptes de Vador; Benet → Neto; Miquel → Quelo; Anton → Tono; Rafel → Felo; Jacint → Cinto; Joan → Joano; Ferran → Rano.

Molts noms admeten una varietat d'hipocorístics, com ara Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xec, Xisco, Cisco (Siscu); i Francesca: Cisca, Xeca, Xisca, Xesca. Alguns noms comuns poden rebre hipocorístics: petita: tita (especialment per a cridar l'aviram: "tites, tites"), o en llenguatge infantil: sabates: tates.

Modernament, per influència de l'espanyol, són corrents els hipocorístics obtinguts per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom. Va contra tota la tradició i norma del català: *Àlex o *Sandro (per «Xandre»), *Cata o *Cati (per «Lina»), *Ceci (per «Cília»), *Marga (per «Margarideta», «Guida», «Lida», etc.), *Natxo (per «Nasi» o «Nani»), *Magda (per «Lena»), *Montse (per «Rata» o «Rateta»), *Rafa (per «Fel» o «Felet»), *Rosita o Sita (per «Rosó»), *Sebas (per «Tià»), *Franci (per «Cesc», «Xesc», etc.), *Dolo (per «Dolors»)...[4]

Exemples d'hipocorístics catalans

[modifica]
  • Agata o Agueda: Guida
  • Agustina: Tina
  • Alexandre: Xandre
  • Anita: Nita
  • Antoni: Toni, Ton, Tonet, Toniet, Tonió, Tonel·lo (Bal.), Antoniet, Antonic, Antonió (augmentatius: Antoniot, Toniàs, Toniangues, Toniarro)
  • Anna-Maria: Ia, Mia
  • Bernat: Nat
  • Bonaventura: Tura, Ventura
  • Camila: Mila
  • Carolina: Lina
  • Catalina o Caterina: Lina
  • Caterina: Nina
  • Cecília: Cília
  • Celestino: Tino
  • Claudina: Dina
  • Cristòfol: Tòfol, Tàfol
  • Elionora: Nora
  • Elisabet: Bet
  • Enriqueta: Queta
  • Eulàlia: Laia
  • Florentina: Tina
  • Francès: Ceset, Cesó, Ciset?
  • Francesc: Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Cisco
  • Francesca: Cesca, Cisca, Xisca, Xesca
  • Francesa: Cesa
  • Frederic: Fric
  • Gabriel: Biel
  • Gaietano: Tano
  • Genoveva: Veva
  • Gertrudis: Tuies
  • Gregori: Gori
  • Guillem: Gem, Gim
  • Hermano: Mano
  • Ignasi: Nasi, Nani
  • Jeroni: Noni
  • Joan: Jan
  • Joana-Maria: Mia
  • Jordi: Toti
  • Josefina: Fina
  • Josep: Pep, Bep, Bepe, Jep, Jepó, Pepet, Pepó, Pepot, Pepell, Pepic, Pepió, Zep, Zepó, Popó, Pepis, Pepos, Pepissó
  • Josepa: Pepa, Bepa
  • Lorda (*Lourdes): Luli
  • Magdalena: Lena
  • Manuel: Nel, Manelic
  • Margalida, Margarida: Lida; Guida, Guideta, Guidó, Guidons; Margarideta, Margaridoia, Margaridota, Margaridó
  • Margarita: Mita, Ita
  • Mercè: Cè
  • Meritxell: Txell
  • Mireia: Ieia
  • Misericòrdia: Coia, Cori
  • Montserrat: Rat, Rata, Tat, Rateta
  • Narcís: Ciset
  • Nicolau: Colau
  • Oriol: Uri
  • Pere: Peric(o), Perot(e), Però(ne), Perilla, Perós
  • Rafael: Fel, Felet
  • Rosa: Rosó
  • Sebastià: Tià, Tianet
  • Teodora: Dora
  • Vicent; Sento
  • Victòria: Toia

Referències

[modifica]
  1. Puyuelo, 2014.
  2. «Hipocorístic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Zaballa, Bel. «La història del meu nom». VilaWeb, 09-04-2012. [Consulta: 22 desembre 2018].
  4. Badia, 2015.

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]