Vés al contingut

Lluna nova (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: His Girl Friday)
Infotaula de pel·lículaLluna nova
His Girl Friday Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióHoward Hawks Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHoward Hawks Modifica el valor a Wikidata
GuióCharles Lederer, Charles MacArthur i Ben Hecht Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSidney Cutner i Felix Mills Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoseph Walker Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGene Havlick Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Front Page Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia romàntica, comèdia de segones núpcies, comèdia dramàtica i drama Modifica el valor a Wikidata
Temapena de mort i periodisme Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0032599 FilmAffinity: 230562 Allocine: 2729 Rottentomatoes: m/his_girl_friday Letterboxd: his-girl-friday Mojo: hisgirlfriday Allmovie: v22507 TCM: 206 TV.com: movies/his-girl-friday AFI: 4331 Archive.org: his_girl_friday TMDB.org: 3085 Modifica el valor a Wikidata

Lluna nova (títol original en anglès His Girl Friday)[1] és una comèdia estatunidenca de 1940 dirigida per Howard Hawks i interpretada per Cary Grant i Rosalind Russell. Destaca per la rapidesa del seu ritme i diàlegs.[2][3]

És un remake de la pel·lículade Lewis Milestone Primera plana (1931), que al seu temps era una adaptació d'una comèdia de Broadway amb el mateix nom de Charles Lederer, Ben Hecht i Charles MacArthur. El 1974 Billy Wilder també en faria una altra versió de la mateixa història a The Front Page.[4]

Aquesta turbulenta i grandiosa comèdia de Hawks retrata amb meticulositat la mitologia i les circumstàncies que imperaven als Estats Units dels anys 30. Era l'època de la depressió econòmica, en la que la corrupció i les conductes mafioses estaven a l'ordre del dia, deixant una petjada evident a la pel·lícula, que llança una freda mirada sobre el món sense moral. També es potencia el mite que el periodista és capaç d'esclarir els assumptes més tèrbols.

Cary Grant and Rosalind Russell.

En aquell temps es produïren infinitat de pel·lícules ambientades en redaccions i protagonitzades per periodistes. També, a mitjans de la dècada hi comencen a aparèixer dones que es dedicaven a aquesta professió i que s'encaraven als col·legues del sexe oposat des d'una posició d'igualtat. D'aquesta manera, la primera versió era protagonitzada per dos homes (Adolphe Menjou i Pat O'Brien, mentre que en aquesta segona el conflicte es converteix en una guerra de sexes que resulta divertida i dinàmica en part gràcies a les trepidants lluites dialèctiques, els diàlegs sobreposats i el comportament accelerat i carregat d'agudesa de Rosalind Russell i Cary Grant.

La comèdia romàntica assentaria les seves bases al següent decenni i es convertiria en una de les especialitats de Hawks, que ja l'havia tractat a Quina fera de nena! amb Katharine Hepburn i Cary Grant. Hawks també va utilitzar un subgènere nascut a mitjans dels 30 que eren les comèdies de segones bodes, en els quals es reflectien els problemes relacionats amb l'emancipació. Generalment solien acabar amb la reconciliació i la renúncia de la dona a la seva carrera. Pel que fa a Lluna nova, l'ofici compartit per ambdós membres permet que aparquin les seves diferències.

Argument

[modifica]

Hildy Johnson (Rosalind Russell) és la millor reportera del diari Morning Post. Quan la periodista anuncia que deixarà el periodisme per casar-se, formar una família i dedicar-se a les tasques de la llar, Walter Burns (Cary Grant), que és alhora l'editor del diari i el seu exmarit, es negarà a acceptar-ho. Burns farà servir tota mena de trucs per intentar retenir-la a la seva plantilla i, de passada, intentarà reconquerir el cor de Hildy. Al final, serà més fort el seu instint periodístic i l'amor per Burns que no pas la idea d'una vida tancada a casa.[5][6][7]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Librarian Announces National Film Registry Selections (March 7, 1994) - Library of Congress Information Bulletin». [Consulta: 30 octubre 2020].
  3. «Complete National Film Registry Listing». [Consulta: 30 octubre 2020].
  4. Grindon, 2011, p. 96.
  5. Lluna nova a SensaCine (castellà)
  6. Lluna nova a FilmAffinity (castellà)
  7. Lluna nova a De cine 21 (castellà)

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]