Vés al contingut

Compendi de càlcul per reintegració i comparació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hissab al-jabr wa-l-muqàbala)
Infotaula de llibreCompendi de càlcul per reintegració i comparació
(ar) كتاب المختصر في حساب الجبر والمقابلة Modifica el valor a Wikidata

Primera pàgina de Kitāb al-mukhtaṣar fī ḥisāb al-ŷabr wa-l-muqābala Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorMuhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab Modifica el valor a Wikidata
PublicacióCasa de la Saviesa Modifica el valor a Wikidata, 820 Modifica el valor a Wikidata
Creació1342 (Gregorià)
Dades i xifres
Temamatemàtiques Modifica el valor a Wikidata

El Compendi de càlcul per reintegració i comparació[1] (de l'àrab: الكتاب المختصر في حساب الجبر والمقابلة, al-Kitāb al-mukhtaṣar fī ḥisāb al-ŷabr wa-l-muqābala)[2] és un llibre històric de matemàtiques escrit en àrab entre 813 i 833 pel matemàtic i astrònom musulmà Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, pertanyent a la Casa de la Saviesa de Bagdad, capital del Califat Abbàssida en aquell temps.

En aquesta obra, Al-Khwarazmí exposa els fonaments de l'àlgebra, i és el primer a estudiar sistemàticament la resolució d'equacions de primer i segon grau. La paraula àlgebra deriva d'una de les operacions bàsiques amb equacions (al-ğabr) descrites en aquesta obra.

Rellevància i anàlisi

[modifica]

Ja que no cita cap autor anterior, no és clar quins treballs previs hi utilitzà Al-Khwarazmí. Els historiadors de les matemàtiques opinen basant-se en l'anàlisi textual i en el cos de coneixements general del món musulmà contemporani. Més precises són les connexions amb la matemàtica índia, perquè Al-Khwarazmí és autor d'un altre llibre: Kitāb al-Jamʿ wa-l-tafrīq bi-ḥisāb al-Hind, (El llibre d'addició i subtracció segons el càlcul indi), en què discuteix el sistema de numeració índia.

El llibre és un compendi i una extensió de les regles conegudes de resolució d'equacions quadràtiques i altres problemes. L'introduí al món occidental la traducció al llatí de Robert de Chester (a mitjan segle xii) Liber algebrae et almucabola, i donà origen, en diferents idiomes, als mots àlgebra (derivat d'al-jabr) i algorisme (derivat d'Al-Khwarizmi).[3]

El Compendi tingué molta influència durant segles, deguda sobretot a la presentació i organització del llibre, ja que s'hi exposen de manera clara i precisa un conjunt de mètodes de resolució d'equacions de segon grau.[4]

« Per primera volta, trobem units en la mateixa obra un conjunt d'elements (definicions, operacions, algorismes, demostracions) que estaven fins llavors dispersos i sense relació entre si, o no formulats explícitament, i independents de les qüestions tractades. »
— Djebbar (2005, p. 31)

Contingut

[modifica]

Seguint la tradició de l'època, la introducció comença amb lloances a Déu, al Profeta i al califa Al-Mamun. De seguida, Al-Khwarazmí presenta l'obra; indica que li l'ha demanada el califa: és un compendi o manual, per «fer més clar el que era fosc i [...] facilitar el que era difícil» per resoldre problemes concrets de còmput d'herències, mesura de terra o comerç.[5]

Comença exposant el sistema de numeració decimal, i tot seguit defineix els objectes de l'àlgebra.[6] Considera tres tipus d'objectes: els nombres (escrits amb paraules, designats amb el nom de la unitat monetària dírham), les arrels (qua avui escriuríem com a x) i els quadrats (que avui escriuríem com x²).

Al-Khwarazmí classifica les equacions quadràtiques en sis tipus bàsics i dona mètodes algebraics i geomètrics per resoldre'n les més simples, sense usar notacions abstractes: «l'àlgebra d'Al-Khwarazmí és retòrica, sense cap dels recursos de l'Arithmetica grega de Diofant o dels treballs de Brahmagupta. Fins i tot els nombres estan escrits amb mots en lloc de símbols!» Els sis tipus d'equació, en notació moderna, són:[7]

  1. quadrats igual a arrels (ax² = bx)
  2. quadrats igual a nombres (ax² = c)
  3. arrels igual a nombres (bx = c)
  4. quadrats i arrels igual a nombres (ax² + bx = c)
  5. quadrats i nombres igual a arrels (ax² + c = bx)
  6. arrels i nombres igual a quadrats (bx + c = ax²)

Els matemàtics musulmans, a diferència dels hindús, no consideraven els nombres negatius, per això les equacions del tipus bx + c = 0 no apareixen en la classificació, perquè no tenen solucions positives si tots els coeficients són positius. Anàlogament, els tipus 4, 5 i 6, que semblen equivalents des de la perspectiva actual, es diferenciaven perquè els coeficients havien de ser-ne tots positius.[8]

L'operació al-ğabr (àrab: الجبر), que significa «compleció» o «restauració», consisteix a passar una quantitat deficitària d'un costat de l'equació a l'altre. En un dels exemples d'Al-Khwarazmí (en notació actual), x² = 40x − 4x² és transformat per al-ğabr en 5x² = 40x. L'aplicació reiterada d'aquesta regla elimina les quantitats negatives dels càlculs.

L'operació al-muqabala (àrab: المقابله), que significa «balanceig» o «comparança», consisteix en la subtracció de la mateixa quantitat positiva de les dues bandes: x² + 5 = 40x + 4x² esdevé 5 = 40x + 3x². Si s'aplica successivament aquesta regla, les quantitats de cada tipus (quadrat/arrel/nombre) apareixen en l'equació com a màxim una vegada, i açò demostra que, en restringir-se a coeficients i solucions positives, només hi ha sis tipus diferents solubles del problema.

La darrera part del llibre exposa exemples pràctics d'aplicació d'aquestes regles, problemes aplicats a la mesura d'àrees i volums, i problemes que integren còmputs del dret àrab de successió. Cap d'aquests capítols requereix coneixements sobre resolució d'equacions quadràtiques.

Traducció i llegat

[modifica]

Els successors d'Al-Khwarazmí perpetuaren i amplificaren el tractat en altres obres a voltes amb el mateix títol.[9] Gerard de Cremona el tradueix al segle xii.[10]

Només se'n conserva una còpia en àrab: és a la Universitat d'Oxford i data de 1361.[11] El 1831, Frederic Rosen publica una traducció a l'anglès basat en aquest manuscrit. En el prefaci, adverteix que l'escriptura és «simple i llegible», però que els signes diacrítics àrabs s'han omès, per això la comprensió de certs passatges resulta difícil.[12]

La novetat dels conceptes pot veure's en la dificultat de la traducció del títol. Algunes enciclopèdies recullen al-jabr com a sinònim de reducció.[13] Dahan-Dalmèdic i Pfeiffer, per la seua banda, escriuen «Manual de càlcul d'al-jabr i al-muqabala».[14]

Notes de R. Rashed i Angela Armstrong:

« El text d'Al-Khwarazmí es pot veure no sols com diferent de les tauletes babilòniques, sinó també de l'Aritmètica de Diofant. Ja no ateny una sèrie de "problemes" a resoldre sinó una "exposició" que comença amb termes primitius en què les combinacions donen tots els possibles prototips d'equacions, que d'ara endavant constitueixen explícitament el vertader objecte d'estudi. D'altra banda, la idea d'una equació per ella mateixa hi apareix des del principi i, es podria dir, de manera genèrica, de forma que no emergeix simplement durant la solució d'un problema, sinó que se sol·licita explícitament per definir una classe infinita de problemes. »
— Rashed (1994, p. 11-12)

Notes de J. J. O'Connor i I. F. Robertson:[15]

« Potser un dels avenços més significatius dels matemàtics àrabs començà en aquest temps amb el treball d'Al-Khwarazmí, els inicis de l'àlgebra. Aquesta idea fou fonamental i revolucionària, lluny del concepte grec de les matemàtiques en geometria. L'àlgebra fou una teoria unificadora que permeté que els nombres racionals, els irracionals, les magnituds geomètriques, etc., es tractaren com a "objectes algebraics". Donà a les matemàtiques una via completament nova, conceptualment molt més àmplia que la que hi havia fins llavors, i donà un vehicle per a futures ampliacions. Altre aspecte important de la introducció de les idees algebraiques és que permeté aplicar les matemàtiques per si mateixes d'una manera que no havia estat possible abans. »
— J. J. O'Connor i I. F. Robertson[16]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ En francès: Abrégé du calcul par la restauration et la comparaison, títol admès per la «majoria dels especialistes» segons A. Djebbar, cf. IREM.
    En anglès: The Compendious Book on Calculation by Completion and Balancing.
  2. ↑ També abreujat a: Hisab al-jabr w’al-muqabala o Kitab al-Jabr wa-l-Muqabala, entre d'altres transliteracions.
  3. ↑ Robert of Chester. Algebra of al-Khowarizmi (en anglés). Macmillan, 1915 [Consulta: 15 novembre 2019].  Arxivat 2017-12-30 a Wayback Machine.
  4. ↑ Boyer 1991, p. 228. «En general, els àrabs valoraven una bona argumentació que fos clara des de les premisses fins a la conclusió, tant com l'organització sistemàtica, qüestió en què ni Diofant ni els indis destacaren.»
  5. ↑ Djebbar, 2005, p.25.
  6. ↑ Djebbar, 2005, p.27.
  7. ↑ Carl B. Boyer, A History of Mathematics, Second Edition (Wiley, 1991), p.228.
  8. ↑ Katz
  9. ↑ Al-Dinawari, Abū Kāmil Shujā ibn Aslam (Rasāla fi l-ğabr wa-l-muqābala), Abū Muḥammad al-ʿAdlī, Abū Yūsuf al-Miṣṣīṣī, 'Abd al-Hamīd ibn Turk, Sind ibn ʿAlī, Sahl ibn Bišr (possiblement) i Sharaf al-Dīn al-Tūsī.
  10. ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gherard of Cremona» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  11. ↑ Hamon, 2006.
  12. ↑ Frederic Rosen, 1831.
  13. ↑ Trésor de la langue française informatisé, article "algèbre", etimologia.
  14. ↑ Dahan, Peiffer, p.84.
  15. ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Abu Ja'far Muhammad ibn Musa Al-Khwarizmi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  16. ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arabic mathematics» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]
  • Barnabas B. Hughes, ed., Robert of Chester's Latin Translation of Al-Khwarizmi's Al-Jabr: A New Critical Edition, (en llatí), Wiesbaden: F. Steiner Verlag, 1989. ISBN 3-515-04589-9.
  • Boyer, Carl B. «The Arabic Hegemony». A: A History of Mathematics (en anglès). Second. John Wiley & Sons, Inc., 1991. ISBN 0471543977. 
  • Rashed, R. The development of Arabic mathematics: between arithmetic and algebra (en anglès). Kluwer, 1994. ISBN 0792325656. OCLC 29181926. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Compendi_de_càlcul_per_reintegració_i_comparació&oldid=33644399»