Vés al contingut

Hugo von Hofmannsthal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hofmannsthal)
Plantilla:Infotaula personaHugo von Hofmannsthal

(1893) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1874 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1929 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Rodaun (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery Kalksburg (en) Tradueix, Gruppe 1, Nr. 49 48° 08′ 24″ N, 16° 15′ 22″ E / 48.1401°N,16.256°E / 48.1401; 16.256 Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAkademisches Gymnasium (1884–)
Universitat de Viena - filologia clàssica, dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, escriptor, guionista, dramaturg, llibretista, poeta, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentYoung Vienna (en) Tradueix, Wiener Moderne (en) Tradueix i fin de siècle Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaLoris
Theophil Morren Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGertrud Schlesinger (1901–) Modifica el valor a Wikidata
FillsChristiane Zimmer, Franz von Hofmannsthal, Raimund von Hofmannsthal Modifica el valor a Wikidata
ParesHugo von Hofmannsthal Modifica el valor a Wikidata  i Anna von Hofmannsthal Modifica el valor a Wikidata
ParentsIsaak Löw Hofmann von Hofmannsthal, besavi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0902446 IBDB: 9642 TMDB.org: 1116875
Apple Music: 15407009 Musicbrainz: 4ead7d4a-3996-44a4-bd27-93222d4ac93a Discogs: 730004 IMSLP: Category:Hofmannsthal,_Hugo_von Goodreads author: 28096 Find a Grave: 13335455 Project Gutenberg: 33600 Modifica el valor a Wikidata

Hugo von Hofmannsthal (1 de febrer de 187415 de juliol de 1929) va ser un escriptor austríac, que va conrear la novel·la, la poesia, el drama i l'assaig. És recordat fonamentalment pels seus llibrets per a diverses òperes de Richard Strauss, i per la seva famosa Carta a Lord Chandos (Brief des Lord Chandos), del 1902. Segons va escriure Stefan Zweig a les seves memòries El món d'ahir (1942) ja només els assoliments literaris de Hofmannsthal a la seva joventut van servir per influir a tota la seva generació.[1]

Vida

[modifica]

Hofmannsthal va nàixer a Viena, fill d'una dama austríaca d'elevada posició i d'un banquer Austro-Italià. El seu besavi, del qual la seua família va heretar el noble títol de "von Hofmannsthal," era un comerciant jueu ennoblit per l'emperador austríac. Va començar a escriure poemes i obres de teatre des de ben menut. Va conèixer el poeta alemany Stefan George als disset anys i va publicar diversos poemes al periòdic d'aquest, Blätter für die Kunst. Va estudiar dret i més tard filologia a Viena, però va decidir consagrar-se a la literatura després de graduar-se l'any 1901. Va formar part del grup avantguardista vienès Jung-Wien, juntament amb Peter Altenberg i Arthur Schnitzler.

Va conèixer el compositor Richard Strauss, i va escriure llibrets per a diverses de les seues òperes, incloent-hi Elektra (1909), Der Rosenkavalier (1911), Ariadne auf Naxos (1912, rev. 1916), Die Frau ohne Schatten (1919), Die Ägyptische Helena (1928), i Arabella (1933).

L'any 1902 Hoffmannsthal va publicar una carta de ficció titulada simplement Ein Brief (Una carta). Havia estat suposadament escrita l'any 1603 per Phillip, Lord Chandos a Francis Bacon. En aquesta carta Chandos afirma que ha deixat d'escriure perquè ha "perdut completament la capacitat de pensar o parlar coherentment sobre res"; havia perdut la confiança en el llenguatge com a mitjà de descriure el món. Aquesta carta reflecteix el creixent desacord amb el llenguatge que caracteritza l'era moderna, i la personalitat dissolvent de Chandos no només és individual, sinó social.

L'any 1912 va adaptar la comèdia moral anglesa del segle xv Everyman com Jedermann, i Jean Sibelius (entre d'altres) en va escriure música incidental. La comèdia esdevingué un títol bàsic del repertori del Festival de Salzburg, que Hofmannsthal havia fundat juntament amb Max Reinhardt l'any 1920. Les seues darreres obres revelen un creixent interès en temes religiosos, particularment referents al catolicisme.

Va morir d'un atac de cor poc després del suïcidi del seu fill Franz a Rodaun, Viena.

Obres selectes

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • Der Tor und der Tod (1891)
  • Der Tod des Tizian (1901)
  • Elektra (1904)
  • Ödipus und die Sphinx (1906)
  • Die Frau im Fenster (1909)
  • Jedermann (1911), el compositor Joseph Messner li posa música d'escena.[2]
  • Die Schwierige (1921)
  • Das Salzburger grosse Welttheater (1922)
  • Der Trum (1925)

Llibrets

[modifica]

Relats, novel·lescos

[modifica]
  • 1895 – Das Märchen der 672. Nacht
  • 1899 – Reitergeschichte
  • 1900 – Erlebnis des Marschalls von Bassompierre
  • 1902 – Ein Brief (Brief des Lord Chandos). "Carta de Lord Chandos"
  • 1907 – Die Wege und die Begegnungen
  • 1907–1908 – Die Briefe des Zurückgekehrten
  • 1910 – Lucidor.
  • 1911 – Das fremde Mädchen
  • 1919 – Die Frau ohne Schatten
  • 1925 – Reise im nördlichen Afrika

Novel·la (fragment)

[modifica]
  • 1907 - 1927 – Andreas oder Die Vereinigten. Obra inacabada, publicada per primer cop en alemany el 1932. Traducció catalana ("Andreas, o els units") de Clara Formosa publicada per El Gall Editor, Pollença, 2021.

Assajos i conferències

[modifica]
  • 1891 – Zur Physiologie der modernen Liebe
  • 1896 – Poesie und Leben
  • 1904 – Das Gespräch über Gedichte
  • 1907 – Der Dichter und diese Zeit
  • 1914 – Appell an die oberen Stände
  • 1915 – Krieg und Kultur
  • 1915 – Wir Österreicher und Deutschland
  • 1916 – Österreich im Spiegel seiner Dichtung
  • 1917 – Preuße und Österreicher
  • 1917 – Die Idee Europa
  • 1922 – Gedichte
  • 1922/1927 – Neue Deutsche Beiträge
  • 1926 – Früheste Prosastücke
  • 1927 – Wert und Ehre deutscher Sprache
  • 1927 – Das Schrifttum als geistiger Raum der Nation

Referències

[modifica]
  1. Zweig, Stefan. Die Welt von Gestern (El món d’ahir) (en alemany). Edició 1986, 1942, p. 63–64. «L'aparició del jove Hofmannsthal és i segueix sent notable com un dels majors miracles de realització primerenca; en la literatura mundial, llevat de Keats i Rimbaud, no conec cap altre exemple juvenil d'una impecabilitat semblant en el domini del llenguatge, cap amplitud de flotabilitat espiritual, res més impregnat de substància poètica fins i tot en les línies més casuals, que en aquest magnífic geni, que ja als seus setze i disset anys s'havia inscrit en els eterns anals de la llengua alemanya amb versos i prosa inextingibles que avui encara no s'han superat. El seu inici sobtat i finalització simultània va ser un fenomen que gairebé no es produeix més d'un cop en una generació.» 
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 840. (ISBN 84-7291-227-2)

Enllaços externs

[modifica]