Vés al contingut

Homo heidelbergensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Home de Heidelberg)
Infotaula d'ésser viuHomo heidelbergensis Modifica el valor a Wikidata

Crani de H. heidelbergensis trobat a Atapuerca Modifica el valor a Wikidata
Període
Plistocè mitjà[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
TribuHominini
GènereHomo
EspècieHomo heidelbergensis Modifica el valor a Wikidata
Otto Schoetensack, 1908
Nomenclatura
EpònimHeidelberg Modifica el valor a Wikidata

Homo heidelbergensis és una espècie extingida del gènere Homo que va viure entre 500.000 i 300.000 anys enrere[2] (Chibanià, mitjans del Plistocè). Eren individus alts, d'1,80 metres, i molt forts; el seu crani tenia 1.350 cm³, molt aplanats en relació amb l'ésser humà actual, amb mandíbules sortints i una gran obertura nasal. Pren el nom del fet que les primeres troballes n'aparegueren a Mauer, prop de la ciutat d'Heidelberg (Alemanya). L'espècimen tipus n'és la mandíbula de Mauer, que es trobà l'any 1907. La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor; on se n'han trobat més fòssils és al jaciment arqueològic d'Atapuerca. També se n'han trobat fòssils al Marroc, Zàmbia (Kabwe) i Etiòpia (vall de l'Awash). En termes mitjans presenten una alçada d'1,80 m, un pes de fins a 100 kg i una capacitat cranial de 1.350 cm³.

Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (humà de Rhodèsia) per a designar les restes fòssils africanes semblants a heidelbergensis. En general es considera que Homo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una d'europea que originà Heidelbergensis (espècie mare de l'home de Neandertal i els hominins de Deníssova[3]) i una altra d'africana, que originà rhodesiensis, que seria l'espècie mare d'Homo sapiens idaltu (l'ésser humà modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'ésser humà modern actual.[4] Alguns autors consideren heidelbergensis també antecessor dels humans moderns.[5] A causa de la forta divergència en l'anatomia dental, és possible que s'hagin dividit abans que la dentició característica del neandertal evolucionés fa uns 300.000 anys.[6]

A la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Castella i Lleó), s'han trobat cinc mil fòssils d'una trentena d'individus, que daten de fa 400.000 anys.[7] Aquestes restes estan molt ben conservades; en destaca el crani número 5 (conegut popularment com a Miguelón), que està complet,[8] i del qual s'han fet estudis[9] que mostren que tenia lateralitat al cervell (era dretà) i una pelvis molt ben conservada d'un individu conegut popularment com a Elvis.[10]

Les llances de Schöningen suggereixen que Homo heidelbergensis podria haver desenvolupat la tecnologia de la llança fa 500.000 anys i del seu estudi es desprèn que tenia sofisticades tècniques de caça, una estructura social complexa i formes de comunicació desenvolupades, habilitats intel·lectuals que li permetien planificació i actuació a la manera de l'home modern.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Entrada «Homo heidelbergensis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ Burger, Lee. «Our Story: Human Ancestor Fossils». The Naked Scientists, novembre 2007.
  3. ↑ Ho, K. K. «Hominin interbreeding and the evolution of human variation». Journal of Biological Research-Thessaloniki, vol. 23, 2016, pàg. 17. DOI: 10.1186/s40709-016-0054-7. PMC: 4947341. PMID: 27429943.
  4. ↑ Coll, Maria «i L'home va parlar». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, 3-2010, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
  5. ↑ Ho, K. K. «Hominin interbreeding and the evolution of human variation». Journal of Biological Research-Thessaloniki, vol. 23, 2016, pàg. 17. DOI: 10.1186/s40709-016-0054-7. PMC: 4947341. PMID: 27429943.
  6. ↑ Reich, D.; Green, R. E.; Kircher, M. «Genetic history of an archaic hominin group from Denisova Cave in Siberia». Nature, vol. 468, 7327, 2010, pàg. 1053–60. Bibcode: 2010Natur.468.1053R. DOI: 10.1038/nature09710. PMC: 4306417. PMID: 21179161.
  7. ↑ Bischoff, James L.; Donald D. Shamp, Arantza Aramburu, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i J. M. Bermúdez de Castro (2003). «The Sima de los Huesos Hominids Date to Beyond U/Th Equilibrium (>350 kyr) and Perhaps to 400–500 kyr: New Radiometric Dates». Journal of Archaeological Science, 30 (3): 275-280.
  8. ↑ Arsuaga, Juan Luis; Martínez, I; Gracia, A; Carretero, JM; Carbonell, Eudald (1993) «Three new human skulls from the Sima de los Huesos Middle Pleistocene site in Sierra de Atapuerca, Spain». Nature, 362: 534-537.
  9. ↑ Durán, Mayte «Atapuerca: Los orígenes (II)» (en castellà). Revista de Humanidades Sarasuati, 11-07-2010. Arxivat de l'original el 2010-08-24 [Consulta: 1r maig 2021].
  10. ↑ Arsuaga, Juan Luis; Lorenzo, CL; Carretero, JM; Gracia, A; Martínez, I; García, N; Bermúdez de Castro, JM; Carbonell, Eudald (1999) «A complete human pelvis from the Middle Pleistocene of Spain». Nature, 399: 255-258.
  11. ↑ Thieme, H. «Der große Wurf von Schöningen: Das neue Bild zur Kultur des frühen Menschen». A: Die Schöninger Speere – Mensch und Jagd vor 400 000 Jahren (en alemany). Konrad Theiss Verlag, 2007, p. 224-228. ISBN 3-89646-040-4. 

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Homo_heidelbergensis&oldid=34173900»