Vés al contingut

Timeo hominem unius libri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Homo unius libri)
Timeo hominem unius libri (Betondorp, Amsterdam)

Timeo hominem unius libri (literalment Tem un home d'un sol llibre) és una locució llatina atribuïda a Tomàs d'Aquino que té dos significats: val més estudiar un únic argument (llibre) de manera sòlida que molts de manera superficial, i per conseqüència el temor de l'adversari de trobar-se davant un interlocutor molt ben preparat sobre només un sol tema, insuportable en les seves dèries i tancat als suggeriments i als estímuls dels altres.[1][2] Altres atribueixen la frase a Agustí d'Hipona[3] o a Lope de Vega.[4]

Més sovint la divisa es veu com una crítica a les persones que es limiten a una única font d'informació i que limiten la seva erudició a un llibre que coneixen a fons, cosa que es tradueix com a «Desconfia de qui només ha llegit un únic llibre» i que resta impermeable a qualsevol interpretació alternativa.[5] Semblaria que aquesta segona interpretació fos més a prop del sentit original de la frase.[6]

En el món de l'edició catalana actual, La Temerària Editorial, fundada l'any 2014, per Àlvar Masllorens i Rafa Sánchez, té per divisa "Tem l'home d'un sol llibre".

Referències

[modifica]
  1. Josep Massot i Muntaner, «Miquel Batllori i la història contemporània», Semblances i comentaris, Barcelona, Editorial de l'Abadia de Montserrat, 1999, pàgina 132, ISBN 9788484151319
  2. Gómez i Llauger, Núria; Serra i Casals, Enric. «Extra (solucions)». A: 100 llatinismes més vius que mai. Valls: Cosetània Edicions, 2014, p. 215. ISBN 978-84-9034-229-9. 
  3. The Concise Dictionary of Foreign Quotations, Londres, Editorial Anthony Lejeune, 1998
  4. «¿Dónde dijo Tomás de Aquino "teme al hombre de un solo libro"?» (castellà)
  5. Guido Geerts et alii, «Homo unius libri»(llatí), a Groot Woordenboek der Nederlandse Taal, tom 3 (neerlandès), Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 4179, ISBN 9066484241
  6. Ignasi Riera, «Frases sobre Bibliofília 225», La Vanguardia, 5 de juny de 1990,