Vés al contingut

Homobó de Cremona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Homobó Tucenghi)
Plantilla:Infotaula personaHomobó de Cremona, o
Homobó Tucenghi

Pintura del s. XIV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementOmobono Tucenghi
1117 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1197 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Cremona 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant, sastre Modifica el valor a Wikidata
laic
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeCremona
Festivitat13 de novembre
IconografiaAmb robes de laic i una bossa de diners, fent almoina
Patró deCremona, mercaders i sastres

Homobó de Cremona o Homobó Tucenghi (Cremona, Llombardia, segona meitat del segle xii - 13 de novembre de 1197) fou un mercader llombard, conegut per la seva caritat. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Omobono Tucenghi havia nascut en una família menestral cremonesa. L'herència del seu pare, sastre i mercader, li permeté dedicar-se al comerç de la llana, fent-ne la seva fortuna. Casat, no va tenir fills. Dedicat al comerç i la política municipal a Cremona, destinava els seus guanys a la beneficència, per la qual cosa esdevingué popular i estimat a la seva ciutat.

En política, eren temps de lluites intestines entre els partidaris del poder papal i el del Sacre Imperi Romanogermànic, partit pel qual havia pres part Cremona. Homobó va contribuir a apaivagar els conflictes civils i es convertí en una autoritat respectada.

Va morir sobtadament mentre assistia a missa, durant el cant del Gloria a l'església de Sant'Egidio de Cremona, després dedicada a ell mateix.

Veneració

[modifica]

La seva mort va causar commoció a la ciutat i aviat es parlà de miracles que se li atribuïren. La seva tomba esdevingué lloc de pelegrinatge i el bisbe Sicardo, amb representants de la ciutat, va demanar que n'autoritzés el culte al papa Innocenci III, que el canonitzà el 13 de gener de 1199 anomenant-lo pare dels pobres. Esdevingué així el primer sant laic de la història.

El seu cos reposa a la cripta de la catedral de Cremona. El Consell de Cremona el va proclamar patró de la ciutat en 1643. També es venera com a protector dels mercaders i sastres. Probablement pel seu nom, la comunitat gai de Nova York el considera sant protector.

Bibliografia

[modifica]
  • John F. Fink, Married Saints, New York, Alba House, 1999.
  • Louis Réau, Iconographie de L'art Chrétien, Paris, Presses Universitaires de France, 1958, pages 654-655.