Hōryū-ji
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Nom en la llengua original | (ja) 法隆寺  | ||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Temple budista | ||||||
| Part de | Monuments budistes de la regió de Hōryū-ji, Nanto Shichi Daiji (en)  , Historical Sites of Prince Shōtoku (en) , Shinbutsu Reijō Junpai no Michi i seven great temples founded by Prince Shōtoku (en) | ||||||
| Construcció | 607 | ||||||
| Cronologia | |||||||
| Oeshiki (en) | |||||||
| 670 | incendi | ||||||
| 1949 | incendi | ||||||
| Dedicat a | Shakanyorai | ||||||
| Característiques | |||||||
| Material | fusta | ||||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 14,6 ha | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Ikaruga (Japó) | ||||||
| Localització | Ikaruga (en) | ||||||
| |||||||
| Format per | 20 | ||||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||||
| Data | 1993 (17a Sessió) | ||||||
| Tresors Nacionals del Japó | |||||||
| Indret històric del Japó | |||||||
| Activitat | |||||||
| Religió | Shōtoku-shū (en) | ||||||
| Fundador | Emperadriu Suiko i Shotoku Taishi | ||||||
| Lloc web | horyuji.or.jp | ||||||
Hōryū-ji (en caràcters japonesos 法隆寺) és un temple situat a la localitat d'Ikaruga-no-Sato, prop de Nara, a l'illa de Honshu (Japó), considerat un dels Set Grans Temples. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1993.[1] Els edificis més antics (el Kondō, la pagoda de cinc pisos i la porta central), daten del període Asuka (552-710) i es consideren les construccions de fusta més velles del món.
El temple va ser fundat pel príncep Shōtoku l'any 607, però segons el Nihon Shoki, l'any 670 tots els edificis van ser cremats per un llamp. Tanmateix, reconstruït fa almenys 1.300 anys, el Kondō (sala principal) és reconegut com l'edifici de fusta més antic del món.[2][3]
Un incendi que va esclatar durant el desmantellament i reparació del Kondō el 26 de gener de 1949 va destruir un mural del període Asuka, un tresor nacional, i va sorprendre els japonesos. A partir d'aquest accident, el dia en què es va produir el foc és ara el dia de prevenció d'incendis per a béns culturals.
El temple va esdevenir, el 1993, el primer lloc del Japó reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO amb el nom de Monuments budistes de la regió de Hōryū-ji.
El temple conté un gran nombre d'objectes de gran valor, frescos, estàtues i altres obres d'art que revelen influències xineses, coreanes i índies. Un dels tresors més importants és una tríada de Shaka (el Buda històric) flanquejat de dos servidors.
Un estudi d'anells d'arbres realitzat l'any 2001 va revelar que la shinbashira de la pagoda de cinc pisos va ser talada l'any 594, abans de cremar-se l'any 670.[4]
Història
[modifica]El temple va ser originalment encarregat pel príncep Shōtoku; a l'època es deia Wakakusadera, nom que encara s'utilitza de vegades.[5] Es creu que aquest primer temple es va acabar l'any 607.[6] Hōryū-ji va ser dedicat a Yakushi Nyorai, el Buda de la curació i en honor al pare del príncep.[7] Les excavacions realitzades el 1939 van confirmar que el palau del príncep Shotoku, l'Ikaruga-no-miya (斑鳩宮), ocupava la part oriental de l'actual complex del temple, on el Tō-in (東院) s'asseu avui.[8] També es van descobrir les ruïnes d'un complex del temple que es trobava al sud-oest del palau del príncep i no completament dins del complex del temple actual.[8] El temple original, nomenat pels historiadors i arqueòlegs moderns Wakakusa garan (若草伽藍), es va perdre, probablement cremada després de rebre l'impacte d'un llamp l'any 670. El temple va ser reconstruït però lleugerament reorientat en una posició nord-oest, que es creu que es va completar cap al 711.[9] El temple va ser reparat i tornat a muntar a principis del segle XII, el 1374 i el 1603.[10]
Durant el període Kamakura, a mesura que el culte de Shōtoku va agafar protagonisme al Japó, Hōryū-ji es va convertir en un lloc important per a la veneració del príncep difunt. Les pràctiques rituals dedicades al príncep Shōtoku van augmentar en nombre durant aquest temps. Un servei commemoratiu per al príncep anomenat la cerimònia de Shōryō-e es va convertir en un esdeveniment anual a Hōryū-ji a principis del segle XII, i encara es practica al temple i altres temples associats amb el príncep Shōtoku fins al segle XXI. El Kamakura i el primer període Heian també van aportar noves incorporacions a Hōryū-ji, inclosa la dedicació de diverses sales noves als recintes orientals i occidentals per venerar el príncep com l'encarnació del bodhisattva Kannon.[11] El creixement del culte Shōtoku a partir del segle VII va impulsar l'ascens de Hōryū-ji com a temple conegut al Japó. Al final del govern de Tokugawa a mitjan 1800, el temple estava rebent fortes aportacions econòmiques del shogunat de manera regular. A més, el temple va créixer i va mantenir estretes relacions amb la secta Hossō durant tot el període Edo.[12]
A partir dels primers anys del període Meiji, els canvis polítics significatius al Japó van comportar nous reptes per a Hōryū-ji. El sintoisme es va instaurar com a religió oficial de l'estat el 1868, el que va provocar la confiscació governamental de moltes terres budistes, una supervisió estricta del govern i una categorització dels temples budistes i una forta disminució del suport financer per a Hōryū-ji. La recategorització de les sectes budistes reconegudes oficialment pel govern, que es va produir poc després de l'inici del govern Meiji, no va reconèixer la secta Hossō com una institució formal del budisme japonès. Quan la seu de la secta Hossō, Kōfuku-ji, va ser tancada durant un temps durant la restauració Meiji, Hōryū-ji es va afiliar al budisme Shingon.[13] Tanmateix, després que el govern canviés la seva posició i permetés als temples budistes triar la seva pròpia secta afiliada a finals del segle XIX, Hōryū-ji va renovar la seva afiliació a l'escola Hossō.[13] A causa de la manca de recursos durant el primer període Meiji, els monjos de Hōryū-ji van decidir donar molts dels tresors del temple per a la seva exhibició al museu.[14] Van poder aconseguir una compensació per aquesta donació, millorant la situació econòmica del temple. Els treballs de conservació del lloc van començar el 1895, però van culminar el 1934, quan va començar un projecte de restauració massiu a Hōryū-ji.[15] El projecte es va interrompre durant la Segona Guerra Mundial, quan grans porcions del mateix temple van ser desmantellades i amagats als turons que envolten Nara. Tanmateix, a causa de la política dels Estats Units d'Amèrica pel que fa a la preservació dels llocs culturals a Nara i Kyoto, tot el lloc es va estalviar dels bombardejos durant la guerra. El projecte de restauració es va reprendre després de la guerra i va concloure el 1985. Gran part del complex del temple va ser reparat a causa de segles de danys ambientals. Durant la restauració, es van utilitzar pintures més antigues del temple per determinar la disposició original del conjunt, i molts dels habitatges construïts durant els anys intermedis van ser enderrocats.[15]
Avui dia, el temple es pot identificar com la seu de la secta Shōtoku i és un lloc popular per al pelegrinatge. Com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, Hōryū-ji també és un lloc atractiu per als turistes. Segons el lloc web del temple, actualment alberga més de 180 dels tresors nacionals i béns culturals importants designats del Japó, i va ser la primera estructura del Japó a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat.[16] Hōryū-ji també celebra esdeveniments freqüents en diversos llocs del complex, i moltes de les seves estructures estan obertes al públic.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Divinitat protectora -
El pavelló dels somnis -
La porta principal -
El Kondō i la pagoda de 5 pisos
Referències
[modifica]- ↑ «Buddhist Monuments in the Horyu-ji Area», Web oficial Unesco
- ↑ «Buddhist Monuments in the Horyu-ji Area, UNESCO World Heritage». [Consulta: 2 abril 2007].
- ↑ June Kinoshita. Gateway to Japan, "A Japanese Prince and his temple". Kodansha International, 1998. ISBN 9784770020185.
- ↑ ja:光谷拓実. 法隆寺五重塔心柱の年輪年代, 2001.
- ↑ Mason, Penelope. History of Japanese Art. Second. Upper Saddle River, NJ: Pearson, 2005, p. 61. ISBN 0-13-117601-3.
- ↑ Buswell, R.E.J.. The Princeton Dictionary of Buddhism. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2013.
- ↑ June Kinoshita. Gateway to Japan, "A Japanese Prince and his temple". Kodansha International, 1998. ISBN 9784770020185.
- ↑ 8,0 8,1 John Whitney Hall. The Cambridge history of Japan "The Asuka Enlightenment" p.175. Cambridge University, 1988. ISBN 9780521223522.
- ↑ Web Japan, sponsored by the Ministry of Foreign Affairs, Japan. «One hundred years older than supposed?: World Heritage Pagoda». [Consulta: 4 abril 2007].
- ↑ Marstein, Nils. Conservation of Historic Timber Structures: an ecological approach. Elsevier, 2000, p. 22. ISBN 978-0-7506-3434-2.
- ↑ Pradel, Chari Artibus Asiae, 68, 2, 2008, pàg. 215–246. DOI: 10.61342/JEFQ7956. JSTOR: 40599600.
- ↑ McDermott, Hiroko Monumenta Nipponica, 61, 3, Autumn 2006, pàg. 342. DOI: 10.1353/mni.2006.0033.
- ↑ 13,0 13,1 McDermott, 2006, p. 341.
- ↑ McDermott, 2006, p. 362.
- ↑ 15,0 15,1 «After 51 Years, a Temple is Restored». .
- ↑ «Introduction: Horyuji». Horyuji. [Consulta: 27 abril 2019].
Vegeu també
[modifica]