Ho (ètnia)
  | |
| Tipus | ètnia i poble |
|---|---|
| Població total | 800.000 |
| Llengua | sileti |
| Geografia | |
| Originari de | Jharkhand (Índia) i Orissa (Índia) |
Els ho són una ètnia aborigen de Jharkhand, emparentada als mundes, bhumijs i santals. El nom "ho" (hord en mundari) vol dir "home" en llengua pròpia dels hos, la qual és similar a la llengua mundari.
El 1901 eren 386.000 i actualment es calcula que són uns 800.000, els tribals més nombrosos després dels santals, oraons, i mundes. Hi hauria a més a més uns 200.000 hos a Orissa, i alguns altres a Bengala el que donaria en total un nombre d'1.077.000 com a parlants de la llengua ho. Són l'ètnia principal a Kolhan al districte de Singhbhum, que van conquerir als seus anteriors habitants i van defensar contra tots fins a l'arribada dels britànics després del 1765. Foren sotmesos pels britànics a l'inici del segle xix. Se'ls va anomenar com Larka Kols (kols lluitadors, els kols són una altra ètnia de la zona). Són animistes (91%). Com que el dot és molt car moltes dones es queden sense casar.
Els hos van entrar al districte de Singhbhum al segle xiii o xiv i van eliminar els bhuiyes. Encara que l'àrea era considerada dins l'Imperi Mogol, aquest mai hi va exercir jurisdicció efectiva. Al segle xviii van lluitar contra el raja de Chota Nagpur i el de Mayurbhanj i van conservar la independència. Chhota Nagpur fou cedida als britànics el 1765 junt amb Bihar, Orissa i Bengala. El raja ho de Singhbhum va demanar protecció al resident britànic a Midnapore (1767) però fins al 1820 no es va reconèixer feudatari britànic.
Els hos van trencar els acords el 1830 i van participar en la revolta dels kols amb els mundes (1831-1833) provocada per l'opressió dels adivasis pels terratinents; als rebels es van unir els oraons; les cases dels dikku (estrangers terratinents) foren cremades i molta gent va morir; els britànics van haver de dominar la revolta amb les forces del capità Wilkinson; un grup sota el coronel Richards va entrar a Singhbhum el novembre de 1836 i als tres mesos els darrers guerres s'havien rendit. El 1857 els ho van donar suport al raja de Porahat revoltat contra els britànics però la revolta fou liquidada el 1859.
Bibliografia
[modifica]- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.
