Vés al contingut

Hospital Nacional de Palau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hospital Nacional de Belau)
Infotaula d'organitzacióHospital Nacional de Palau

L'Hospital Nacional de Palau (oficialment en anglès, Belau National Hospital) és un hospital públic situat a Koror, l'antiga capital de la República de Palau. Fou inaugurat el 1992, dos anys abans de proclamar la seva plena independència, i es tracta de la infraestructura mèdica amb més serveis, importància i capacitat d'aquest estat d'Oceania.[1][2]

S'ha documentat que en aquest hospital es diagnostiquen i tracten les ràtios de pacients amb esquizofrènia més altes del món. Palau és l'estat mundial amb més casos d'aquest trastorn mental per nombre d'habitants i amb una freqüència gairebé del doble en homes que en dones, amb causes que apunten als rols de gènere i al tipus de societat matriarcal que regeix l'etnologia del país, com també a factors genètics en algunes nissagues.[3][4][5]

Instal·lacions i serveis

[modifica]

L'Hospital Nacional de Palau fou construït el 1992 com a complex de 13 edificis amb una àrea útil de 7683 metres quadrats, edificats en uns terrenys de poc més de 3 hectàrees.[6] Gestiona tant els tractaments i les cirurgies que necessiten ingrés hospitalari, com les que no. Atesa la seva situació estratègica a l'antiga capital palauaiana, a l'inici dels anys 1990 un 70% de la població que abastava eren residents a Koror, mentre que el 30% restant eren habitants de les altres poblacions de l'illa de Palau i de la resta de les illes de l'arxipèlag estatal.[1] D'aquest darrer 30%, s'estimava que un quart de la població eren residents en altres illes com a molt a una hora de distància en vaixell de l'hospital.[1]

Aquesta infraestructura va reemplaçar l'Hospital Memorial McDonald, que havia estat construït el 1959 i, ja a les primeries del decenni del 1980, es trobava completament desbordat i en molt mal estat. Amb la construcció de l'Hospital Nacional, el McDonald va passar a limitar-se a programes de salut comunitària i d'atenció primària.[7]

Els casos que no poden ser tractats a l'Hospital Nacional de Palau, xifrats en uns 130 anuals a les darreries del segle xx, són derivats a centres hospitalaris de Hawaii, de Guam, de la ciutat filipina de Manila o àdhuc dels Estats Units d'Amèrica.[8][9] Atès el gran pes del turisme en l'economia palauiana i les limitacions econòmiques i de personal de què disposa quant a emergències i tractaments especialitzats, les guies turístiques encoratgen els visitants amb condicionants mèdics preexistents que duguin els seus propis medicaments per a tota l'estada i contractin bones assegurances amb evacuació mèdica.[10]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Brewis, Alexandra A.; Wutich, Amber. Lazy, crazy, and disgusting: stigma and the undoing of global health (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2019. ISBN 978-1-4214-3336-3. 
  • Commission of Fine Arts, Congressional witnesses, Department of Energy, Department of the Interior, National Gallery of Art. Hearings Before a Subcommittee of the Committee on Appropriations, United States Senate, Ninety-seventh Congress, First Session, on H.R. 4035. An Act Making Appropriations for the Department of the Interior and Related Agencies for the Fiscal Year Ending September 30, 1982, and for Other Puroposes (en anglès). Part 4 (Pages 1-736). Washington DC: US Government Printing Office, 1982. 
  • Complete Travel Guide: Palau (en anglès). YouGuide, 2024 (You travel, we guide). 
  • Economic Development Plan: Fiscal Years 1995-1999 (en anglès). Republic of Palau, 1994. 
  • Japan International Cooperation Agency, The Office of Planning and Statistics Republic of Palau. The Study for Promotion of Economic Development in the Republic of Palau: Final Report Volume 3 Sector Report (en anglès). No 52. Pacific Consultants International, 2000. 1160342(0). 
  • Report to the United Nations on the Administration of the Trust Territory of the Pacific Islands (en anglès). 46th Annual Report. Department of State, 1993. 
  • Roy Van Keulen, Jean E. The Winds of Fate: Micronesian Love Story (en anglès). Bloomington: Autor House, 2012. ISBN 978-1-4685-8547-6.