Vés al contingut

Hostafrancs (els Plans de Sió)

(S'ha redirigit des de: Hostafrancs (Segarra))
Plantilla:Infotaula geografia políticaHostafrancs
Imatge
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 44′ 13″ N, 1° 14′ 37″ E / 41.73681°N,1.24348°E / 41.73681; 1.24348
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegarra
Municipiels Plans de Sió Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població108 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perSió Modifica el valor a Wikidata
Altitud428 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25211 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25911000500 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2591180005600 Modifica el valor a Wikidata

Hostafrancs és un poble dins del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra, a la dreta del riu Sió. Formava part de l'antic terme de l'Aranyó.[1]

La seva existència està documentada des de l'any 1063, on se cita en els límits d'uns terrenys cedits als habitants de Torrefeta.[2] Deu anys més tard, apareix en la donació del terme d'Hostafrancs per part del bisbe Bernat d'Urgell al noble Berenguer Brocard. L'església parroquial de Sant Bartomeu d’Hostafrancs és d’època barroca. La festa major se celebra el 24 d’agost.[1]

Cal destacar els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió, un document de caràcter feudal escrit en català a finals del segle xii.[3][4]

El 2005 tenia 108 habitants.[1] Està a 428 metres per sobre del nivell del mar.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «els Plans de Sió | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 desembre 2021].
  2. Llevot, Francesc Fité; Montardit, Eduard González. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida, 2010, p. 216. ISBN 978-84-8409-355-8. 
  3. «Documents». [Consulta: 21 desembre 2021].
  4. Rasico, Philip D. «La llengua catalana en documents feudals de Rancures i Querimònies (Segles XI-XII)». El Humanista, 2012, pàg. 219-239.
  5. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya