Hostafrancs (els Plans de Sió)
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
| Comarca | Segarra | |||
| Municipi | els Plans de Sió | |||
| Població humana | ||||
| Població | 108 (2022) | |||
| Geografia | ||||
| Banyat per | Sió | |||
| Altitud | 428 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25211 | |||
| Codi INE | 25911000500 | |||
| Codi IDESCAT | 2591180005600 | |||
Hostafrancs és un poble dins del municipi dels Plans de Sió a la comarca de la Segarra, a la dreta del riu Sió. Formava part de l'antic terme de l'Aranyó.[1] Va formar part de la Vegueria de Cervera i, després del Decret de Nova Planta a principis del Segle XVIII, del Corregiment de Cervera. Aquest poble va tenir ajuntament propi un cop acabat l'Antic Règim Senyorial, a principis del Segle XIX, però el 1847 va ser unit al terme de l'Aranyó. Aquest darrer, molt més endavant, va ser agregat el 1974 al municipi actual.[2]
La seva existència està documentada des de l'any 1063, on se cita en els límits d'uns terrenys cedits als habitants de Torrefeta.[3] Deu anys més tard, apareix en la donació del terme d'Hostafrancs per part del bisbe Bernat d'Urgell al noble Berenguer Brocard. L'església parroquial de Sant Bartomeu d’Hostafrancs és d’època barroca. La festa major se celebra el 24 d’agost.[1]
Cal destacar els Greuges dels Homes d'Hostafrancs de Sió, un document de caràcter feudal escrit en català a finals del segle xii.[4][5]
El 2005 tenia 108 habitants.[1] Està a 428 metres per sobre del nivell del mar.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «els Plans de Sió | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Llevot, Francesc Fité; Montardit, Eduard González. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida, 2010, p. 216. ISBN 978-84-8409-355-8.
- ↑ «Documents». [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ Rasico, Philip D. «La llengua catalana en documents feudals de Rancures i Querimònies (Segles XI-XII)». El Humanista, 2012, pàg. 219-239.
- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya