Hotel Palace (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'hotel  | |||
| Arquitecte | Eduard Ferrés i Puig | |||
| Construcció | 1919 | |||
| Obertura | 1919 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 664-668 i Roger de Llúria, 30-34 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1461 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Hotel Palace | |||
| Lloc web | hotelpalacebarcelona.com | |||
L'Hotel Palace, anteriorment conegut com a Hotel Ritz, és un edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Roger de Llúria de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]L'antic hotel Ritz va ser fundat el 1919, per iniciativa de César Ritz.[2] Projectat per l'arquitecte Eduard Ferrès, el nou establiment es va inspirar en els hotels madrilenys Palace i Ritz.[3] Durant la Guerra Civil espanyola va ser ocupat per forces esquerranes.[2] El 1940, acabada la contesa, s'hi va allotjar el líder nazi Heinrich Himmler.[4] En aquesta mateixa dècada, fou adquirit per l'empresari Julio Muñoz Ramonet,[2] i el 1975, passà a mans de la cadena Husa Hoteles, regentada per Joan Gaspart.[5]
El 2005, arran d'una sèrie de litigis, es va veure forçat a perdre definitivament la denominació Ritz, passant a anomenar-se Palace.[2][5] El 2011, Husa va vendre l'hotel per 80 milions d'euros a l'empresari algerià Alí Haddad, encara que en mantingué la gestió mitjançant un contracte d'arrendament, a través de la mercantil Inmobiliaria Sarasate. El 2014, aquesta societat gestora es va declarar en concurs de creditors, moment en què Haddad en va assumir la gestió.[6]
Descripció
[modifica]De planta baixa i sis pisos, és un edifici monumentalista que respon a la tipologia dels grans hotels europeus dels anys 1920.[1]
La façana, amb gran nombre d'obertures, està divida per tres franges horitzontals que responen als cànons clàssics: la base, formada per la planta baixa, de gran alçada, i el primer pis; el cos central correspon a les plantes segona, tercera, quarta i cinquena i hi predomina la verticalitat, que vol ser compensada pel seguit de medallons amb decoracions florals existents entre les plantes quarta i cinquena; la franja de coronament, on hi ha motius escultòrics que ornamenten les cantonades, ocupa la planta sisena i la barana del terrat. Hi destaquen els frontons arrodonits de les cantonades, així com el gran rètol de l'establiment.[1]
A l'interior destaquen els espais comuns, vestíbuls, escales i dependències annexes pròpies l'un hotel de gran luxe, així com la decoració d'alguns dels grans salons.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Hotel Ritz». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ferri, Llibert «El Ritz, un mirall Màgic i inquietant». Ara, 27-07-2012. Arxivat de l'original el 26-07-2022.
- ↑ Denby, Elaine. Grand Hotels: Reality and Illusion. Reaktion Books, 2002, p. 254. ISBN 1-86189-010-9.
- ↑ Westemeier, Jens. Himmlers Krieger: Joachim Peiper und die Waffen-SS in Krieg und Nachkriegszeit. Paderborn: Ferdinand Schöningh, 2013, p. 170. ISBN 978-3-506-77241-1.
- ↑ 5,0 5,1 Wahr, Andrea «Un juez obliga a cambiar el nombre del hotel Ritz, que se llamará Palace». El País, 23-07-2005. Arxivat de l'original el 30-06-2016.
- ↑ Agustina, Lalo «El hotel Palace suspende pagos y Husa pacta dejar de gestionarlo». La Vanguardia, 15-05-2014. Arxivat de l'original el 23-06-2014.
Enllaços externs
[modifica]
- «Hotel Ritz». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Hotel Ritz». UPCommons.