Hovhannès Xiraz
| |||
| Nom original | (hy) Հովհաննես Շիրազ  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (hy) Օնիկ Թադևոսի Կարապետյան 27 abril 1914 Gyumri (Armènia) | ||
| Mort | 14 març 1984 (69 anys) Erevan (Armènia) | ||
| Formació | Institut de Literatura Maksim Gorki (1956–1956) Faculty of Armenian Philology (en)  (1937–1941)Shirak State University named after Mikayel Nalbandian (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, escriptor, filòleg | ||
| Membre de | Unió d'Escriptors Soviètics (1935–) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Silva Kaputikián | ||
| Fills | Ara Shiraz, Masis Shiraz, Sipan Xiraz, Vanand Shiraz | ||
| Premis | |||
 | |||
Hovhannès Xiraz (en armeni: Հովհաննես Շիրազ; 27 d'abril de 1915 – 14 de març de 1984) nascut Hovhannès Tadevossí Karapetian,[1] fou un escriptor armeni que cultivà principalment la poesia, encara que també va escriure paràboles, quartets i traduccions.[2]
Va néixer a Gyumri, a l'època Aleksandrópol, part de l'Imperi Rus. La seva mare, Astghik, es va quedar vídua a causa del Genocidi armeni tres dies abans del seu naixement[2] i va créixer enmig d'una considerable pobresa. Va estudiar a la Universitat Estatal d'Erevan i a l'Institut de Literatura Maksim Gorki. El seu primer escrit, Garnanamut —'Començament de la primavera'— va ser publicat el 1935 i ja el va fer popular;[1] el novel·lista Atrpet li va posar l'epítet «Shiraz», ja que segons ell «els poemes d'aquest jove tenen la fragància de les roses, fresques i cobertes per rosada, com les roses de Xiraz»[2] —Xiraz va ser una de les ciutats més importants de l'Iran, famosa per les seves roses i poetes—.[1] Una altra versió del seu nom de ploma és «Shirak azn»—un nen de Shirak.[3] El 1958 va publicar el primer volum de la seva antologia Knar Hayastani —Lira d'Armènia—,[4] el segon i tercers volums van ser publicats el 1965 i el 1974 respectivament;[1] aquesta col·lecció inclou els millors exemples de la poesia de Shiraz.[5] La majoria de la seva obra fou poesia, va escriure uns quaranta llibres utilitzant un vocabulari ric i un estil sensible, realçat per elements col·loquials i populars,[6] considerats molts d'ells obres mestres.[5] Va esdevindre un autor popular patriòtic i de poemes d'amor com 'Ani', 'La meva mare', 'Com l'amor pagà', 'La meva Pàtria sagrada' o 'El destí dels Armenis', entre d'altres.[2][1] Va escriure, el 1941, la seva obra magna 'L'Armeni Dante-esc' sobre el Genocidi armeni, escrit que va ser prohibit a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques[7] i només va poder publicar fragments, al llarg de la seva vida, a l'Armènia soviètica, i capítols a Beirut i Teheran; el poema sencer va ser publicat a títol pòstum el 1990 a Erevan.[1] A la seva mort va ser enterrat al Panteó Komitas.[8]
Era pare de Sipan Xiraz.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Hovhannes Shiraz». Armenian Soviet Encyclopedia (vol. 4). Arxivat de l'original el 19 d’abril 2016. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Hovhannes Shiraz». College of Arts, Sciences, and Letters. The Regents of the University of Michigan. Arxivat de l'original el 12 de març 2017. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ Hovhannes Shiraz, Orientalistica
- ↑ Razmik Panossian, The Armenians: From Kings and Priests to Merchants and Commissars (Columbia University Press, 2006), 335.
- ↑ 5,0 5,1 «"МОЯ БИОГРАФИЯ – ЭТО МОИ СТИХИ", 2010». Arxivat de l'original el 2012-04-25. [Consulta: 11 novembre 2015].
- ↑ Calendar of literary facts: a daily and yearly guide, per Samuel J. Rogal(1991)
- ↑ The Armenian genocide: cultural and ethical legacies, Richard G. Hovannisian, p. 103
- ↑ Shiraz's memorial tombstone at Komitas Pantheon
