Hussayn ibn Yahya al-Ansarí
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 781 (Gregorià)  |
Valí Saraqusta (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Hussayn ibn Yahya al-Ansarí o al-Hussayn ibn Yahya al-Ansarí (àrab: حسين بن يحي الانصاري o الحسين بن يحي الانصاري, Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Anṣārī o al-Ḥusayn ibn Yaḥyà al-Anṣārī), més conegut com a Hussayn al-Ansarí o simplement al-Ansarí, fou un valí de Saragossa (a. 774- d. 781).
El 774, durant una conspiració dels iemenites entre els quals es trobava Hussayn, l'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman I va enviar Abd al-Melek ibn Umar, qui va obtenir la seva lleialtat. El 777 Hussayn es va aliar amb Sulayman ibn Yaqdhan, valí de Barcelona, contra Abd-ar-Rahman I. Sulayman va viatjar a Paderborn en companyia d'Abu Tawr, el valí de Osca, i va oferir a Carlemany la submissió d'ambdós, però segurament es va excedir amb les promeses, perquè Hussayn no estava disposat a lliurar Saragossa als francs. Quan Carlemany va arribar davant la ciutat el 778, Hussayn es va negar a obrir les portes i va al·legar que ell, personalment, no havia promès res. Carlemany va assetjar la ciutat sense succés i al cap d'un mes es va retirar, i a l'estiu el seu exèrcit va sofrir una greu desfeta a Roncesvalls.
Hussayn es va mantenir rebel fins al 781, quan l'emir de Còrdova va atacar la ciutat[1] amb un poderós exèrcit comandat per Thalaba ibn Ubayd-Al·lah al-Judhamí[2] i el va obligar a sotmetre's. A canvi de prometre lleialtat, Hussayn va conservar el càrrec.
Referències
[modifica]- ↑ Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1987, p. XXVIII. ISBN 84-7283-117-5.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p.348 i 431.