Ocell de tempesta europeu
Hydrobates pelagicus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 38 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22698477 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Procellariiformes |
| Família | Hydrobatidae |
| Gènere | Hydrobates |
| Espècie | Hydrobates pelagicus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) és l'ocell marí europeu més petit, i l'única espècie del gènere Hydrobates segons la classificació de l'IOC,[1] si bé altres autors consideren membres d'aquest gènere altres 14 espècies que aquest organisme inclou Oceanodroma.[2]
Noms vernacles
[modifica]Escateret (PV), noneta (B), mare americana (B).[3][4]
Descripció
[modifica]Molt menut, com una oroneta cuablanca. Negre amb carpó blanc, color que s'estén cap als flancs. També presenta una tènue franja blanca a l'anvers alar, especialment els jóvens, i una altra més marcada al revers. Cua quadrada molt distintiva, tret que permet diferenciar-lo del petrell cuaforcat (Oceanodroma leucorchoa). Vola amb un aleteig ràpid i dèbil que recorda al d'una rata pennada, amb les potes penjant.[3]
Costums
[modifica]Se'l pot veure durant tot l'any, solitari, a les aigües de mar endins; però quan hi ha tempesta s'apropa més a les costes i vola entre les concavitats de les onades amb les potes desplegades. A vegades pot ser bastant gregari. Se l'ha vist seguint als vaixells. També s'apropa a la costa en època de cria.[3]
Alimentació
[modifica]Es nodreix amb plàncton, peixos, algues i deixalles dels vaixells, que segueix amb vol suau.
Reproducció
[modifica]Quan ha de niar excava forats, aprofita caus abandonats o cerca coves entre les roques, en forats d'illots i altres indrets inaccessibles de l'Atlàntic nord i el Mediterrani occidental. Les principals colònies de cria als Països Catalans són Eivissa, Cabrera i a l'illot de Benidorm. Quan troba un bon lloc, hi diposita un ou, que cova durant uns 44 dies. Els polls deixen el niu després de 7 o 8 setmanes.[3][5]
Referències
[modifica]- ↑ Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2.
- ↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni; Franch, Martí. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. segona. Montseny: Lynx, març del 2014, p. 54. ISBN 978-84-96553-95-8.
- ↑ https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000269/00000084.pdf
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 17. ISBN 84-315-0434-X
