Vés al contingut

Gavina menuda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hydrocoloeus)
Infotaula d'ésser viuGavina menuda
Hydrocoloeus minutus Modifica el valor a Wikidata

Dibuix de gavina menuda en plomatge d'estiu
Dades
Pes98 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura78 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694469 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereHydrocoloeus
EspècieHydrocoloeus minutus Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1776)
Nomenclatura
Sinònims
Larus minutus
ProtònimLarus minutus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes). És la més petita de les gavines i l'única espècie del seu gènere, que es van crear arran del desmembrament del gènere Larus, com a conseqüència dels avenços als estudis genètics de la primera dècada del segle xxi.[1] No se n'han descrit subespècies.

El nom científic hydrocleus prové del prefix grec hydro-, aigua i koloios, tipus d'ocell pamípede, minutus prové del llati i significa menut, petit.[2]

Morfologia

[modifica]
  • Petita gavina que fa 25 – 31 cm de llargària amb una envergadura de 75 - 80 cm i un pes de 68 – 130 g.[3]
  • El plomatge és blanc per sota i a la cua. Gris pàl·lid per sobre.
  • Les ales, més arrodonides que en altres gavines, són grises per sobre, amb la punta blanca i gris més fosc a sota.
  • El cap és negre en estiu i blanc en hivern, amb restes negres al capell, clatell i taques oculars.
  • Les potes són roges i el bec, petit, és roig en estiu i negre en hivern.
  • Els joves tenen marques negres al cap i parts superiors, i en altres en forma de "W" a les ales.

Hàbitat i distribució

[modifica]
Gavina menuda jove

Aquesta petita gavina es reprodueix a Euràsia Septentrional. Hi ha també petites colònies al nord del Canadà. És una au migratòria, que hiverna a les costes d'Europa Occidental, el Mediterrani (en petit nombre) i el nord-est dels EUA.[4] Als Països Catalans es presenta durant els moviments migratoris, hivernant en petit nombre.[5]

Reproducció

[modifica]

Forma colònies de cria en aiguamolls d'aigua dolça, on fabrica un niu folrat a terra entre la vegetació. Normalment pon 2-6 ous. Els joves triguin tres anys a arribar a la maduresa.

Alimentació

[modifica]

Aquestes gavines recullen menjar de la superfície de l'aigua, i també atrapen insectes en l'aire a la manera dels fumarells negres.

Referències

[modifica]
  1. Pons, J.-M.; Hassanin, A.; Crochet, P.-A. «Phylogenetic relationships within the Laridae (Charadriiformes: Aves) inferred from mitochondrial markers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 3, 12-2005, pàg. 686–699. DOI: 10.1016/j.ympev.2005.05.011.
  2. Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans: Enric Ortega i Gonzàlez ; revisió etimològica de Mercè Grané Ortega. Institut d'Estudis Catalans Catalans - Secció de Ciències Biològiques, juny 2017, p. 91. ISBN 9788499653624. 
  3. Malling Olsen, Klaus; Larsson, Hans. Gulls of Europe, Asia and North America (en anglès). Londres: Christopher Helm, 2004. ISBN 0713670878. 
  4. Distribució i migracions de la gavina menuda a GROMS[Enllaç no actiu] Rev: 18-04-2010
  5. Alvarez-Cros, Carlos. «Recull de citacions de gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) a l'Empordà.» p. 11. Comitè Avifaunístic Empordanès, 2011.