Ibis sagrat de Madagascar
Threskiornis bernieri  | |
|---|---|
 Il·lustració de l'any 1895 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 22731855 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Threskiornithidae |
| Gènere | Threskiornis |
| Espècie | Threskiornis bernieri (Bonaparte, 1855) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Ibis bernieri |
.svg){kind=icon}
L’ibis sagrat de Madagascar (Threskiornis bernieri) és una espècie d'au pertanyent a la família dels tresquiornítids, tot i que, abans, hom considerava que era una subespècie de Threskiornis aethiopicus.[1]
Morfologia
[modifica]Fa entre 65 i 89 cm de llargària total. Envergadura alar: entre 115 i 125 cm. Pes: 1,5 kg. És de color negre (bec, cap, coll i potes) i blanc. Els exemplars immadurs tenen plomes blanques i grises al cap i el coll, les quals es perden quan esdevenen adults.[2]
Taxonomia
[modifica]Se n'ha descrit dues subespècies: T. bernieri bernieri a Madagascar; i T. bernieri abbotti a Aldabra.[1]
Ecologia
[modifica]Es troba a l'oest de Madagascar -al voltant dels 2.500 exemplars- i Aldabra (les Seychelles) -entre 300 i 750-.[1][3]Viu als manglars de clima tropical i subtropical, estuaris, llacunes costaneres i zones de marees.[1]
Menja cucs, petits crustacis, caragols, insectes, aranyes i matèria orgànica diversa. També es nodreix, de vegades, de petits vertebrats, incloent-hi granotes, rèptils i cries d'aus.[4][5][6] Emet una àmplia gamma de vocalitzacions, incloent-hi grunyits, crits i xiulets.[2][7][8]
És una espècie sedentària que, de vegades, s'alimenta sola però que, freqüentment, ho fa en parelles o en petits grups.[2][9][10]
L'aparellament ocorre a l'inici de l'estació humida, entre el novembre i el desembre. Pon dos ous en un niu situat en un arbre o a terra.[2][11]
Més del 70% de la seua població a Madagascar es troba fora de les àrees protegides i les seues principals amenaces són el seu nombre escàs i minvant a causa de la recollida insostenible dels seus ous, la pertorbació dels llocs de nidificació, la degradació dels aiguamolls de Madagascar (principalment per la contaminació, la sedimentació i la intrusió de sorres fluvials), l'ús dels manglars per produir carbó i, possiblement també, la rivalitat amb Egretta dimorpha per obtindre aliments.[2][12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 ARKive Arxivat 2009-07-16 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 BirdLife International[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ IUCN (anglès)
- ↑ Andrianarimisa, A. i Razafimanjato, G.: Madagascar Sacred Ibis, Theskiornis bernieri: current population status, distribution and implications for conservation.
- ↑ Langrand, O., (1990). Guide to the birds of Madagascar. New Haven, els Estats Units: Yale University Press.
- ↑ Burnie, D., (2001). Animal. Dorling Kindersley, Londres.
- ↑ Sinclair, I. i Langrand, O., (2004). Birds of the Indian Ocean Islands. Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica.
- ↑ Laberinto en extinción (castellà)
- ↑ Hancock, J. A., Kushlan, J. A. i Kahl, M. P., (1992). Storks, ibises and spoonbills of the world. Londres: Academic Press.
- ↑ Langrand, O., (1990).
- ↑ Morris, P. i Hawkins, F., (1998). Birds of Madagascar: a photographic guide. Robertsbridge, la Gran Bretanya: Pica Press.
- ↑ Perschke, M., (2006). Voronosy: une association pour la sauvegarde de l'ibis sacré de Madagascar dans le Baie de Bombetoka. CEPA Mag. 14: 13-16.
Bibliografia
[modifica]- BirdLife International, 2004. Threatened Birds of the World 2004. CD-ROM. BirdLife International, Cambridge, la Gran Bretanya. (anglès)
- Delany, S. i Scott, D., (2002). Waterbird population estimates. 3a edició. Wageningen, els Països Baixos: Wetlands International. (anglès)
- Dowsett, R. J. i Forbes-Watson, A. D., (1993). Checklist of birds of the Afrotropical and Malagasy regions. Lieja, Bèlgica: Tauraco Press. (anglès)
- Lowe, K. W. i Richards, G. C., (1991). Morphological variation in the Sacred Ibis Threskiornis aethiopicus susperspecies complex. Emu 91: 41-45. (anglès)
- Sibley, C. G. i Monroe, B. L., (1990). Distribution and taxonomy of birds of the world. New Haven, els Estats Units: Yale University Press. (anglès)
- Tingay, R. E. i Gilbert, M., (1999). Annotated list of the birds of Lacs Soamalipo, Befotaka and Ankerika and surrounding Tsimembo forest, western Madagascar. Work. Group. Birds Madag. Reg. Newsl. 9: 26-30. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]
- Avibase (català)
- BioLib (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- ZooChat (anglès)