Ibrahim Babangida
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 agost 1941 (83 anys) Minna (Nigèria) |
| President de la Organització per a la Unitat Africana | |
| 3 juny 1991 – 29 juny 1992 ← Yoweri Museveni – Abdou Diouf → | |
 8è President de Nigèria | |
| 27 agost 1985 – 26 agost 1993 ← Muhammadu Buhari – Ernest Shonekan → | |
| Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit | |
| gener 1984 – agost 1985 ← Mohammed Inuwa Wushishi (en)  – Sani Abacha → | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Formació | National Institute for Policy and Strategic Studies (en) (–1980) Armed Forces Command and Staff College, Jaji (en) (–1977)United States Army Armor School (en) (–1973)Acadèmia Militar de l'Índia (–1963) Nigerian Defence Academy (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Activitat | 1962 - |
| Partit | Partit Democràtic dels Pobles de Nigèria |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra de Biafra |
| Família | |
| Cònjuge | Maryam Babangida |
| Premis | |
Ibrahim Babangida (Minna, Nigèria, 17 d'agost del 1941) és un polític nigerià, el vuitè president de la República entre els anys 1985 i 1993 i el primer del règim militar denominat Consell de Govern de les Forces Armades de Nigèria que va seguir al Consell Suprem Militar de Nigèria de Muhammadu Buhari.[1]
Biografia
[modifica]D'ètnia gwari i religió musulmana, va cursar estudis a l'Escola Militar de Kaduna i a l'Acadèmia Militar Índia. El 1966 fou promogut a tinent i va completar la seua instrucció al Royal Armoured Corps al Regne Unit. Va servir com a oficial durant la guerra de Biafra (1967-1970) i posteriorment (1970-1972) com a comandant instructor a l'Acadèmia de Defensa de Nigèria.[2]
El 1974 va ascendir a tinent coronel i va realitzar un curs a l'Army Armoury School dels Estats Units. Membre de les juntes militars de 1975 i 1976, el 1983 va ésser nomenat director de Planificació de l'Exèrcit amb el rang de general de divisió. Com a tal, va participar en l'enderrocament aquell any del president civil Alhaji Shehu Shagari pel general Muhammadu Buhari.[3]
Mentre era membre del Consell Militar Suprem i comandant en cap de l'Exèrcit, va encapçalar un cop d'estat (el sisè des de la independència el 1960) el 27 d'agost del 1985, el qual va desplaçar Buhari del poder i va instaurar un Consell de Govern de les Forces Armades (AFRC). Llavors la seua reputació d'home d'acció (va participar decisivament en l'aixafament del complot colpista de febrer del 1976, que va costar la vida al president militar Murtala Muhammed i va desembocar en la Junta d'Olusegun Obasanjo), es va comparar amb les maneres austeres i reposades de Buhari. El menyspreu mostrat per Buhari cap als desitjos populars de més llibertat fou, segons Babangida, una de les causes que van motivar la seua intervenció.[3]
El juliol del 1987 Babangida va anunciar un programa per a la normalització institucional, el qual passava per la convocatòria d'eleccions municipals aquell mateix any, eleccions a les assemblees dels estats el 1990 i a l'Assemblea Federal el 1992. Efectivament, el 12 de desembre del 1987 es van celebrar els comicis locals i el maig del 1989 es va publicar un nou text constitucional, el qual confirmava l'estructura federal de l'Estat.[3]
No obstant això, el 7 d'octubre del 1989, després d'una sèrie de violents disturbis, Babangida va suspendre els sis partits autoritzats el 3 de maig anterior i va anunciar la creació de només dues formacions: el Partit Social Demòcrata (SDP) i la Convenció Nacional Republicana (NRC), concebuts i organitzats per l'AFRC i que ocuparien respectivament l'esquerra i la dreta de l'espectre polític del règim constitucional.[3]
Igual que va succeir a l'abril del 1986, el 22 d'abril del 1990 Babangida va superar una perillós intent colpista (69 militars suposadament implicats foren executats i nombrosos civils sospitosos de complicitat van patir persecució)[1][4] i el 8 de desembre es van celebrar noves eleccions locals. El 14 de desembre del 1991 es van escollir els governadors i les assemblees dels 30 estats nigerians, i el 4 de juliol del 1992 els diputats de l'Assemblea Federal. Però les presidencials (que havien de suposar la devolució del poder als civils l'1 d'octubre del 1992) van quedar ajornades fins al 1993, una vegada que van quedar anul·lades les primàries per a triar les candidatures del SDP i el NRC.[3]
El 2 de gener del 1993 Babangida va dissoldre l'AFRC i les seues prerrogatives foren transferides a un Consell Nacional de Defensa i Seguretat (NDSC, de caràcter militar), mentre el govern va ésser substituït per un Consell Nacional de Transició (CNT, fonamentalment civil). Les eleccions presidencials van tindre lloc finalment el 12 de juny del 1993, però Babangida, inesperadament, es va negar a reconèixer el virtual guanyador, Moshood Abiola, del SDP, i va suspendre el procés de transició, el qual havia d'haver culminat el 27 d'agost amb l'assumpció del president electe.[3][5]
Es va suggerir llavors com a raó d'aquesta decisió la gran popularitat d'Abiola i la seua dubtosa docilitat en un futur règim civil sota supervisió militar. La veritat és que, després de reprimir contundentment les protestes convocades i donar-se de baixa del servei actiu en l'Exèrcit, Babangida va dimitir del seu càrrec el 26 d'agost a favor del CNT. No obstant això, el 18 de novembre els militars van aconseguir definitivament el poder de la mà del general Sani Abacha.[3]
Llegat
[modifica]Encara que va arribar al poder com un defensor dels drets humans, la seua actuació en aquest terreny es va deteriorar progressivament.[1] Les seues reformes de l'administració i les forces de seguretat, d'acord amb el model d'Estat federal, però no tant amb el de secular igualment vigent (a Nigèria hi ha gairebé tants cristians com musulmans), van suscitar tensions religioses, no exemptes de politització regional, ja que va ésser acusat d'alimentar les expectatives dels que pretenien la implantació de la xària en els estats del nord i la islamització de tot el país.[1] En realitat, maniobres com la promoció de musulmans del nord a llocs clau del Govern i l'Exèrcit van servir sobretot als seus desitjos de consolidació en el poder.[1]
A l'any d'haver arribat al poder, Babangida va declarar l'Emergència Econòmica Nacional i va anunciar com a inevitable l'aplicació de mesures d'austeritat.[1] Va acceptar les recomanacions del Banc Mundial per a la recuperació econòmica en forma d'un Programa d'Ajustament Estructural, que va presentar a l'opinió pública, no com quelcom imposat des de fora, sinó com una iniciativa pròpia d'ajust estructural. Dolorosos per a l'economia de la població, els efectes d'aquest programa es van advertir a finals de la dècada en forma d'una baixada de la inflació i d'un pressupost nacional més equilibrat.[1]
Al capdavant del país més populós d'Àfrica, Babangida va aconseguir l'acceptació de Nigèria en l'Organització de la Conferència Islàmica (1986),[1] va adoptar una clara postura en favor de la retirada iraquiana de Kuwait (1990) i va liderar i aportar el gruix de les tropes de la missió de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO) a Libèria, que des del 20 d'agost del 1990 va vigilar l'aplicació dels acords de pau.[5] A la cimera de l'OUA celebrada a Abuja els dies 3-5 de juny del 1991, Babangida va ser elegit president de torn de l'organització per al període 1991-1992.[3]
Al juliol del 1998, poc després de la sobtada mort d'Abacha i d'iniciar les noves autoritats militars una veritable transició democràtica, Babangida va fer unes declaracions en què va assumir la seua responsabilitat per les seues actuacions de l'any 1993, les quals van afavorir la imposició del règim d'Abacha (més sever) i que van endarrerir el retorn dels uniformats a les casernes durant sis anys més.[3]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Agbese, Dan. Ibrahim Babangida: The Military, Power and Politics. Adonis & Abbey Publishers, 2012. ISBN 9781906704964.
- Babangida, Ibrahim, New Goals and a New Direction: Inaugural Speeches by President Babangida, Federal Ministry of Information, Domestic Publicity Division, 1985.
- Falola, Toyin, 1998. Violence in Nigeria: The Crisis of Religious Politics and Secular Ideologies. BOYE6. ISBN 1580460526.
- Graf, W. D., The Nigerian State: Political Economy, State, Class and Political System in the Post-Colonial Era, James Currey, 1988.
- Jegede, Oluremi (compilador), Nigerian Legal Bibliography: A Classified List of Materials Related to Nigeria, Oceana, 1983.
- Okadigbo, C., Power and Leadership in Nigeria, Fourth Dimension, 1988.
- Siollun, Max. Oil, Politics and Violence: Nigeria's Military Coup Culture (1966-1976). Algora. ISBN 9780875867090.
Enllaços externs
[modifica]