Vés al contingut

Idrís al-Àkbar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Idris I)
Plantilla:Infotaula personaIdrís al-Àkbar
Nom original(ar) إدريس بن عبد الله الكامل بن الحسن المثنى بن الحسن بن علي بن أبي طالب بن عبد المطلب Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAràbia Modifica el valor a Wikidata
Mort791 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Meknès (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, verí Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMoulay Idriss Modifica el valor a Wikidata
Emir Marroc
788 (Gregorià) – 791 (Gregorià)Idrís al-Àsghar → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, imam Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaIdríssides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKenza al-Awrabiya Modifica el valor a Wikidata
FillsIdrís al-Àsghar Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-Al·lah ibn al-Hàssan al-Muthanna Modifica el valor a Wikidata
GermansMuhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Ibrahim ibn Abd-Al·lah
Mussa ibn Abd-Al·lah al-Kàmil
Yahya ibn Abd-Al·lah
Sulyaman I of Tlemcen Modifica el valor a Wikidata
Parentsal-Idrissí, descendent Modifica el valor a Wikidata

Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (àrab: إدريس بن عبد الله الهاشمي القُرشي, Idrīs b. ʿAbd Allāh al-Hāximī al-Quraxī), més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.

Després de la derrota i mort del seu nebot l'alida Al-Hussayn ibn Alí ibn al-Hàssan a Fakhkh, prop de la Meca l'11 de juny de 786, Idrís, que havia combatut al seu costat contra els abbàssides es va amagar per escapar a la matança que va seguir; després, amb el seu company el llibert Raixid, va marxar cap a Egipte que va poder creuar mercès a la complicitat del director de correus, Wadih, que tenia simpaties alides, arribant finalment al Màgrib passant per Tlemcen i sent finalment acollit (787) pels amazics de la regió de Walili (Volúbilis), ciutat fundada pels romans prop de Meknès. El cap de la tribu dels awraba, Abu-Layla Ishaq ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hàmid li va donar la seva hospitalitat i protecció (9 d'agost de 788).

Al cap de sis mesos el cap de la tribu el va fer proclamar imam sobirà,[1] el divendres 5 de febrer del 789 i va ser reconegut pels awraba i per les tribus aliades, independitzant-se de Harun ar-Raixid. Llavors va fundar Fas (Fes) que inicialment fou un campament militar i després va esdevenir Madinat Fas. Va fer diverses expedicions contra les tribus veïnes, moltes de les quals eren cristianes, jueves o adoraven al sol i el foc, i es va assegurar la seva autoritat sobre algunes d'aquestes. Després d'un temps, assegurat el domini de la vall del Wargha, va tornar a Walili o Walila; va fer respectar la frontera per les tribus de la Tamesma i pels Ghayyatha de Taza. Les expedicions al Sus i a Tlemcen que li són de vegades atribuïdes, foren obra del seu fill Idris II.

Va morir enverinat per un servidor de nom Sulayman ibn Jarir al-Jazarí aix-Xammakh enviat suposadament pel califa Harun ar-Raixid entre maig i juliol del 791, deixant la seva dona Kenza embarassada. El seu fill Idrís al-Àsghar accedirà al tron a l'edat d'11 anys. La seva tomba es troba a Moulay Idriss, poble prop de les ruïnes de Volúbilis.

Referències

[modifica]
  1. Eustache, D. «Idrīs I». A: Lewis, B.; Ménage, V. L.; Pellat, Ch. & Schacht, J.. The Encyclopaedia of Islam. Second Edition. Volume III: H–Iram.. Leiden: E. J. Brill, 1971, p. 1031. 

Bibliografia

[modifica]
  • H. Terrace, Histoire du Maroc
  • E. Levy Provençal, La foundation de Fès, París 1939