Elefantina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Illa fluvial  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 101 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació d'Assuan (Egipte) | |||
| Banyat per | Nil | |||
| ||||
| Format per | Ruins of Elephantine (en)  | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Ruins of Elephantine | ||||
| Data | 1979 (3a Sessió) | |||
| Identificador | 88-007 | |||
L'illa Elefantina és una illa al riu Nil, al davant d'Assuan, la més gran de la zona. Té al costat l'illa Kitchener (nord) i Amun (sud). Està just en la primera cascada del Nil, cosa que històricament la va col·locar en una posició estratègica.
A l'illa, es troben alguns monuments interessants: un nilòmetre (un dels tres que resten al Nil) que es feia servir al segle xix; les ruïnes del temple de Knum que ja existia amb la dinastia III però que fou millorat per la reina Hatshepsut; les ruïnes del temple de Satet (dona de Knum), també construït per ordre de la reina Hatshepsut; una capella feta pel governador de l'illa Hekadjib durant la dinastia VI (vers el 2300 aC); una piràmide esglaonada de granit; un temple ptolemaic acabat pels romans amb Cèsar August (construït amb materials procedents de Kalabsha i amb decoracions que podrien ser del rei de Napata, Argamenes) i algunes tombes. A les excavacions de la ciutat, es van trobar, entre altres coses, estàtues de Knum, la principal de les quals és al museu situat a la mateixa illa (conegut com a Museu d'Assuan).
Els temples de Tuthmosis III i Amenhotep III, força ben conservats, foren destruïts per ordre del governador turc, el 1822. Es van trobar a l'illa un tros de calendari conegut com a Calendari d'Elefantina, i un papir conegut com a Papir d'Elefantina (però sembla que s'han perdut) i, a més a més, una estela del faraó Sesostris III (al Museu Britànic).
Història
[modifica]Fou seu de l'establiment egipci conegut com a Elefantina situat al sud, i tenia un pont fins a la riba est del riu. Els egipcis li deien Abu o Iabu, que vol dir 'elefant', i els grecs la van anomenar Elefantina. A l'illa, s'adorava el déu Knum i de vegades s'anomenava l'illa Kom. L'illa fou un empori comercial, especialment de vori, però en general de tota mena d'articles. És propera a l'actual Assuan (Aswan), ciutat de la qual actualment forma part. Avui dia, hi ha ubicat a l'illa un museu amb moltes restes greques i romanes, un hotel i tres poblets nubians.
Elefantina, capital d'un nomós, va fer funcions de centre d'intercanvi comercial amb les terres de Núbia durant l'Imperi antic. Durant l'Imperi mitjà i nou, els seus governadors sovint eren a la vegada encarregats dels afers de Núbia. A la ciutat, s'adorava Khnum i Satet.
Tuthmosis III va construir-hi un temple dedicat a Satet que encara es conserva, mentre d'altres de Khnum i Satet estan més malmesos. També hi ha capelles d'ambdós déus.
Entre el 3000 aC i el 2600 aC (dinasties I a IV), es van construir diverses fortaleses per tot Egipte; encara queden restes d'aquestes fortaleses a Elefantina i a Ayn Asil (oasi de Dakhla), la resta només se'n coneix pels documents escrits.[1]
Referències
[modifica]- ↑ FROM FONTIER POSTS, FORTIFIED CASTLES AND URBANISM DURING THE 3rd MILLENNIUM B.C Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Martin Ziermann. (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Edda Bresciani, "Elephantine" en Encyclopaedia Iranica.
Vegeu també
[modifica]- Illa Sehel.
