Ignacio Salas Lamamié de Clairac
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 desembre 1945 Bilbao (Biscaia) |
Mort | 13 gener 2016 (70 anys) Torrevella (Baix Segura) |
Causa de mort | càncer de pulmó |
Activitat | |
Ocupació | presentador, periodista |
Ocupador | Televisió Espanyola |
Membre de | |
Família | |
Pare | Ramón Salas Larrazábal |
Ignacio Salas Lamamié de Clairac (Bilbao, 18 de desembre de 1945-Torrevella, 13 de gener de 2016) va ser un presentador de televisió espanyol que va exercir bona part de la seva trajectòria professional a Televisió Espanyola (TVE). Des de 2000 fins a 2006 va ser president de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió.[1]
Biografia
[modifica]Ignacio Salas va néixer a Bilbao en 1945. Era fill de Ramón Salas Larrazábal,[2] general d'Aviació i conegut historiador militar, especialitzat en la Guerra Civil Espanyola, i la seva esposa, Eulalia Lamamié de Clairac Nicolau.
Va treballar com a redactor, reporter, locutor, narrador, realitzador, guionista, creatiu i presentador de tota mena de programes. La seva trajectòria va estar molt lligada a la de Guillermo Summers, amb el qual va compartir presència en nombrosos programes i anuncis de televisió.
Entre els programes de televisió que va conduir, es poden recordar alguns com En paralelo (1982), Y sin embargo... te quiero (1983-1985), Segundos fuera (1986), Juegos sin fronteras (1988), La hora del TPT (1988) o Juego de niños (1989) i Al habla (2001-2004).
Membre de la Junta Directiva constituent de l'Acadèmia de Televisió, al març de 2000 va ser elegit president de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya (ATV) per a un període de quatre anys, càrrec pel qual va ser reelegit al juny de 2004. Va deixar el càrrec al setembre de 2006.
Referències
[modifica]- ↑ «Muere el presentador de televisión Ignacio Salas», 13-01-2016. [Consulta: 13 gener 2016].
- ↑ «Construir un ejército republicano no fue fácil», 14-05-2006. [Consulta: 14 gener 2016].
Precedit per: Antonio Mercero |
President de la ATV 2000 - 2006 |
Succeït per: Manuel Campo Vidal |