Ildegiz
| |||
| Nom original | (fa) اتابک شمسالدین ایلدگز  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | valor desconegut | ||
| Mort | octubre 1175 Naxçıvan (Azerbaidjan) | ||
| Sepultura | Hamadan Ildegízida | ||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cap militar, atabeg, monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Atabeg | ||
| Cònjuge | Mu'mine Khatun | ||
| Fills | Kizil Arslan Uthman, Muhàmmad Pahlawan | ||
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan. Portà el títol de Shams al-Din.
Orígens com esclau
[modifica]Inicialment era un simple esclau cumà que va atreure l'atenció del sultà seljúcida Masud. Ibn al-Athir diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sultà Mahmud ibn Muhammad (1117-1131) i que al morir el visir va passar al sultà i després al sultà Masud (1133-1152), el qual li va donar Arran en feu (ikta) i com esposa a la vídua del sultà Toghrul ibn Muhammad; segurament fou nomenat atabeg del fill d'aquest, Arslanshah ibn Toghrul.
Ascens al poder
[modifica]La seva situació a l'Arran no és gaire clara, ja que apareixen una sèrie de governadors seljúcides que podrien ser delegats seus mentre era a l'Iraq, o no. En tot cas el Nakhitxevan fou la seva base de poder; la defensa de la línia de l'Araxes i la via fins a Ani, i la construcció de fortaleses al Kura de Bailakan a Samkur o Samkor contra els georgians, eren els seus objectius. Amb la decadència de l'imperi seljúcida es va assegurar la possessió de part de l'Azerbaidjan a la mort de Kass Beg Arslan ibn Palangari, favorit del sultà Masud (1153), situació regularitzada amb el tractat de pau que juntament amb Ak Sunkur de Maragha el 1154/1155 va signar amb el sultà Muhàmmad II ibn Mahmud.
Conflictes i aliança
[modifica]Després de la mort de Masud (1152), Ildegiz va donar suport a Sulayman ibn Muhammad contra Muhammad II ibn Mahmud. Tot i que Sulayman fou derrotat, Ildegiz va continuar lluitant contra Muhammad II i va emetre monedes en nom només del suprem sultà Sandjar. Ildegiz va conservar la custòdia del seu fillastre Arslanshah (vers 1155 o a finals del 1154) i va emetre monedes amb el títol d'atabeg.
Una segona coalició favorable a Sulayman Shah amb el suport del califa es va formar llavors però fou derrotada a Nakhiavan pel sultà Muhammad (1156) i la reconciliació que es va establir allí no va impedir a Ildegiz intrigar de nou amb el visir del califa, Ibn Hubayra, sempre amb la intenció d'eliminar Muhammad en favor del seu germà Màlik-Xah, aprofitant que el sultà estava assetjant Bagdad; però quan Muhammad es va retirar de Bagdad i va retornar a Hamadan, va abandonar el projecte
El sultà Muhammad va morir el 1160 i després d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordes d'Ildegiz, els amirs van acceptar com sultà al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran atabeg. Com a governant virtual de l'Iraq, va aconseguir l'aliança dels governants de Fars, Kirman, Khuzestan, Kelat (Akhlat) i Xirvan.
Govern i campanyes militars
[modifica]Ildegiz va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de Rayy el 1161 i el 1165. Després de la primera, va aconseguir la seva aliança casant una filla d'Inandj amb Pahlawan, fill d'Ildegiz. La segona revolta fou derrotada per Ildegiz, però Inandj va aconseguir retirar-se a Rayy i va obtenir el suport del xa de Coràsmia Il Arslan. El 1169, Ildegiz es va presentar a Rayy i va subornar el visir d'Inandj, Sad al-Din al-Ashall, per assassinar el seu superior, posant fi a la revolta.
Amb els recursos a la seva disposició va poder atacar Geòrgia en revenja per un atac georgià a Dvin. El 1161 va ocupar Ani i va saquejar Dabil (Dvin) aliat al Shah-i Armin d'Akhlat i altres prínceps menors. El 1165 l'atabeg Zangi de Fars se li va sotmetre oficialment. Va retornar a l'Azerbaidjan al saber que els georgians havien saquejat Dvin. El 1169/1170 va enviar un exèrcit en suport de Malik Arslan de Kirman.
Mort i llegat
[modifica]Ildegiz va morir el 1175. Els seus vassalls shaddàdides van perdre Ani a mans dels georgians, però un temps després va tornar a mans de la família. Ildegiz va ser succeït pel seu fill Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam.
Referències
[modifica]- «Ildegīz». Encyclopaedia of Islam, primera edició (1913-1936). Editada per M. Th. Houtsma, T.W. Arnold, R. Basset, R. Hartmann. Brill Online, 2016. 22 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-1/ildegiz-SIM_3156>