Vés al contingut

Bolxoi Xantar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Illa Bolshoy Shantar)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBolxoi Xantar
Imatge

Localització
Map
 54° 57′ N, 137° 43′ E / 54.95°N,137.72°E / 54.95; 137.72
EstatRússia
Kraikrai de Khabàrovsk Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície1.766 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar d'Okhotsk Modifica el valor a Wikidata
Limita amb

Bolxoi Xantar (en rus: Большо́й Шантар) és una illa de les illes Xantar, al mar d'Okhotsk. Administrativament pertany al Krai de Khabàrovsk, al Districte Federal de l'Extrem Orient de Rússia.

Geografia

[modifica]

Amb una superfície de 1.766 km²,[1] és l'illa més gran de l'arxipèlag. Fa 72 quilòmetres de llargada per 49 d'amplada. El seu punt més elevat, a l'est, és el mont Vessiólaia, que s'eleva fins als 720 msnm.[2] A la part nord-est, separada del mar per una fina franja de terra, però connectada per un canal estret, hi ha el gran llac Bolxoie. La badia de Iakxin es troba al costat sud-oest de l'illa.

L'illa Feklistova es troba a uns 20 km a l'oest, separada per l'estret de Severni.

Història

[modifica]

Les illes Xantar van ser explorades per topògrafs russos entre 1711 i 1725.[3] Bolxoi Xantar va ser freqüentada per baleners estatunidencs entre 1852 i 1907, que anaven rere balenes de Groenlàndia, sobretot als estrets que separen Bolxoi Xantar de Feklistova i Prokofieva. També van anar a terra per obtenir fusta i aigua i caçar óssos i guineus.[4][5] Dos vaixells baleners van naufragar a l'illa. El 18 d'octubre de 1858, la bricbarca Rajah (250 tones), de New Bedford, va naufragar al costat nord de l'illa durant un fort vendaval. El capità Ansel N. Stewart, el primer oficial, i 11 homes més van morir; el segon oficial i dotze tripulants més van ser salvats quatre dies després pel vaixell Condor (349 tones), de New Bedford. Cinc homes, inclòs el capità, van ser enterrats a l'illa.[6][7] El 30 d'agost de 1907 la goleta Carrie and Annie (90 tones), de San Francisco, va naufragar a l'illa durant una forta tempesta. La tripulació va romandre a l'illa fins a l'11 de setembre, quan el transport rus Nitzun els va rescatar.[8][9]

Forma part del Pac Nacional de les illes Xantar.[10]

Flora i fauna

[modifica]

La major part de l'illa està coberta per boscos de coníferes, especialment Picea obovata i làrix.[11] A la part sud de l'illa hi ha bedolls i verns. Al llac Bolxoie hi ha dos tipus d'osmèrids, Hypomesus japonicus i Hypomesus olidus.[12] Durant la primavera i l'estiu el pigarg de Steller[13] i el xatrac de les Aleutianes nien a l'illa. També hi nia el gavotí jaspiat asiàtic.[14]

Referències

[modifica]
  1. «Шантарские острова». [Consulta: 11 abril 2024].
  2. Mapa N-53 (1990)
  3. From the History of the Great Russian Geographical Discoveries in the Arctic and Pacific Oceans in the Seventeenth and First Half of the Eighteenth Centuries. by A. V. Efimov
  4. Arctic, of Fairhaven, Aug. 1852. In Gelett, C. W. (1917). A life on the ocean: Autobiography of Captain Charles Wetherby Gelett. Honolulu, Hawaii: Hawaiian Gazette Co., Ltd.
  5. J. E. Donnell, of New Bedford, July 8-12, 1852, Martha's Vineyard Museum; Isabella, of New Bedford, July 8, 1854, Nicholson Whaling Collection (NWC); Mary Frazier, of New Bedford, Aug. 28, 1855, NWC; Java, of New Bedford, Sep. 17–19, 1866, Kendall Whaling Museum (KWM); Sea Breeze, of New Bedford, Sep. 17, 23, 1874, G. W. Blunt White Library.
  6. The Friend, Honolulu, December 4, 1858, Vol. XV, No. 12, p. 93.
  7. Starbuck, Alexander. History of the American Whale Fishery from Its Earliest Inception to the year 1876. Castle, 1878. ISBN 1-55521-537-8. 
  8. Pacific Commercial Advertiser (Vol. XLVI, No. 7864, October 22, 1907, Honolulu).
  9. Los Angeles Herald (Vol. 35, No. 20, Oct. 22, 1907).
  10. «Шантарские острова (национальный парк)» (en rus). [Consulta: 21 setembre 2019].
  11. Taiga in the Shantarskiye Islands Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine.
  12. Lake Bol'shoe Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  13. Nigge, K. "The Russian Realm of Steller's sea-eagles". National Geographic, Vol. 195, No. 3 (March 1999): 60-71.
  14. Kondratyev, A. Y., Litvinenko, N. M., Shibaev, Y. V., Vyatkin, P. S., & Kondratyeva, L. F. (2000). The breeding seabirds of the Russian Far East. Seabirds of the Russian Far East, 37-81.