Impremta Nacional de França
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | IN Groupe  |
| Tipus | organització |
| Indústria | autre imprimerie (labeur) (fr)  |
| Camp de treball | impremta, foneria tipogràfica, editorial de llibres i seguretat de la informació |
| Forma jurídica | Societat Anònima |
| Història | |
| Creació | 1538 |
| Fundador | Cardenal Richelieu |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Executiu en cap | Didier Trutt (2009–2024) Agnès Diallo (fr) (2024–) |
| Treballadors | 1.700 |
| Propietat de | Agència de Participacions de l'Estat (100%). |
| Filial | |
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 427 M€ (2020) |
| Lloc web | ingroupe.com |
| |
La Impremta Reial francesa (en francès, Imprimerie Royale) és la impremta nacional i fonedora de França. La va manar fer el rei Lluís XIII en 1640 a París. Actualment es diu Impremta Nacional.
Amb la Revolució Francesa de 1789, va passar a ser primer la Impremta Nacional i després la Impremta de la República. Amb la coronació de Napoleó I en 1804 es va convertir en la Impremta Imperial. Després de la Restauració en 1815, va tornar a ser la Impremta Real. En 1814, després de dues revolucions més, de nou la hi va cridar Impremta Nacional, i així va romandre fins avui, excepte de 1852 a 1870, quan amb Napoleó III va tornar a ser la Impremta Imperial.
Història
[modifica]Era la propietària dels punxons i de les matrius que van sobreviure de Jean Jannon (l'origen de la majoria de l'univers de fonts Garamond) i una quantitat important de material històric de tipografies en idiomes asiàtics.
Avui en dia dos gravadors de punxons encara treballen allí, produint alfabets per a composició en plom per al seu propi ús. Aquesta petita anècdota sobre els diferents noms que va prendre aquesta impremta, demostra de quina manera aquells objectes i activitats relacionades a l'art d'imprimir, llibres o tipografies, sofreixen els vaivens de la política i la religió.
Es posa de manifest, tal com diu Bringhurst, que la tipografia mai és en solitari, sinó que sempre està immersa en un context cultural i històric.
Enllaços externs
[modifica]
- Web de la Impremta Reial francesa (francès)