Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Epònim | Miquel Crusafont i Pairó | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | ICP | ||||
| Tipus | institut de recerca | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1969 | ||||
| Patrocinador | Generalitat de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Gerent/director | David M. Alba | ||||
| Part de | Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) Associació Catalana d'Entitats de Recerca | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +34-935-86-87-65 | ||||
Premis
| |||||
| Lloc web | http://www.icp.cat/ | ||||
  
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont[1] és una fundació creada el novembre de 2006 i amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, dedicada a la investigació en paleontologia. Integra dins de la seva estructura l'antic Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l'any 1969 pel sabadellenc Miquel Crusafont i Pairó. És un centre dedicat a la recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya[2] que forma part del programa CERCA. Està ubicat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que també té una seu a Sabadell, l'Espai Miquel Crusafont, on es troba el seu museu i l'arxiu de la seva col·lecció. El director actual és David M. Alba. Des de la seva creació el 2006 fins al 2017 va ser dirigit per Salvador Moyà i Solà, el darrer deixeble de Miquel Crusafont i Pairó.[3]
Història
[modifica]
El Museu de Sabadell va crear una secció de paleontologia arran dels descobriments de Can Llobateres i de l'intens treball que feien el Grup de Sabadell, format per en Miquel Crusafont i Pairó, Jaume Truyols i altres col·laboradors. Amb el temps, aquest grup de treball va anar adquirint pes en el sector professional, fins que el 1969 la Diputació de Barcelona va donar suport al projecte de Crusafont[4] i es va crear a Sabadell l'Instituto Provincial de Paleontología,[5] entitat precursora de l'actual Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. En els anys següents, es convertiria en un centre de referència estatal.
Quan Miquel Crusafont i Pairó va morir el 1983, el seu fons personal va ser cedit a l'Institut pels seus fills –Miquel Crusafont i Sabater i Anna Crusafont i Sabater–, juntament amb la seva col·lecció de fòssils, amb la condició que no sortís de la ciutat de Sabadell. Arran d'aquest fet l'Institut va adoptar el nom d'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont. Partint del context d'un museu local, amb els anys ha esdevingut un centre d'investigació d'importància internacional.[6]
L'any 2007 la Diputació de Barcelona va traspassar el centre a la Generalitat de Catalunya, tot i que la gestió del centre i de l'Arxiu és l'Institut Català de Paleontologia, fundació privada, de la qual són els seus patrons la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Amb el canvi de mans, es va decidir remodelar l'espai expositiu per reformular l'antic discurs museogràfic basat en vitrines, per un de més actual, on es fa viure als visitants una experiència interactiva, simulant ser paleontòlegs. Al mes de juliol de 2009 es va tancar la seu de Sabadell per procedir a realitzar-ne una rehabilitació completa, amb un cost d'uns 2 milions d'euros, cofinançats per la Generalitat de Catalunya i fons europeus (FEDER).[7] El projecte arquitectònic va ser creat per l'arquitecta Isabel Rodón. Les obres es van allargar entre juliol de 2009 i abril de 2010. Es va triplicar l'espai expositiu i es van incorporar noves tecnologies, com dues màquines de tomografia axial computeritzada i una sala de realitat virtual, així com un nou laboratori.[8]
També es va ampliar l'accés a zones abans restringides, com el laboratori i els arxius la de la col·lecció, formada per més de 200.000 registres obtinguts a diferents jaciments, una de les més reserves de vertebrats fòssils més importants en l'àmbit europeu.
Amb la remodelació, la seu a Sabadell es va convertir en l'Espai Miquel Crusafont, un museu interactiu amb voluntat educativa i divulgativa, que organitza activitats i tallers per acostar al públic generalista al món de la paleontologia. La seu es va inaugurar el 28 de setembre de 2010, en un acte fou presidit per José Montilla. La seva coordinadora actual és Teresa Esquirol.
Seus
[modifica]
L'Institut consta de dues seus diferents, un espai al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Espai Miquel Crusafont a Sabadell:
- Edifici ICTA-ICP: Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recerca, preparació i ensenyament universitari.
- Espai Miquel Crusafont: carrer de l'Escola Industrial, 23 - Sabadell. Divulgació i conservació del patrimoni
Objectius
[modifica]Segons els seus estatuts, L'ICP té la voluntat d'impulsar i promoure la recerca al més alt nivell internacional, la conservació del patrimoni paleontològic i permetre la transferència de coneixement i d'aplicacions a la societat en general.[9]
Sistema de treball
[modifica]Tradicionalment, la institució s'ha basat en doble una ideologia, donant importància tant a la recerca[10] com a l'educació. L'Institut realitza totes aquelles etapes relacionades amb la descoberta d'un fòssil, descobriments, excavacions, conservació, estudi, divulgació i difusió pública.
Recerca
[modifica]
Quant a la recerca, l'Institut es dedica principalment a l'estudi dels vertebrats prehistòrics, l'evolució dels primats[11] i el desenvolupament geològic i faunístic durant el període Neogen. Els grups de recerca en què s'organitzen els investigadors són:
- Grup de faunes del Neogen i Quaternari
- Grup de Mesozoic
- Grup de Paleobiologia
- Grup de Paleontologia virtual
- Grup de Paleoprimatologia i Paleontologia humana
L'ICP compta en el seu arxiu amb descobriments tan importants com Pierolapithecus catalaunicus, conegut com a Pau[12] i Anoiapithecus brevirostris, també conegut com a Lluc i projectes com l'escanejat làser de petjades fòssils de dinosaures de la península Ibèrica. També té com a centre adscrit el Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp, al Pallars Jussà.
Educació
[modifica]D'altra banda, l'Institut té un paper educatiu per mitjà del museu que posseeix a Sabadell, ciutat d'origen de Crusafont.
Aquest museu té la col·lecció de fòssils més important de tot l'estat espanyol. La major part de fòssils conservats al museu són de mamífers prehistòrics de diferents indrets de la geografia catalana, tot i que també destaca una magnífica rèplica de Triceratops o un crani de Tyrannosaurus. S'ofereixen visites guiades per a grups escolars o la cessió de maletes didàctiques amb material educatiu.
Finalment, l'Institut també ofereix possibilitats de formació, ja que imparteix cursos de postgrau i de doctorat en paleontologia.
Premis i reconeixements
[modifica]- 1992 - Premi Narcís Monturiol - Placa Narcís Monturiol
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ La institució va modificar el seu nom el passat 8 de novembre de 2010, passant de dir-se Institut Català de Paleontologia a Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, en reconeixement de l'herència rebuda d'aquest científic sabadellenc Aquí[Enllaç no actiu] hi ha la nota de premsa.
- ↑ «Presentació al web de l'ICP». Arxivat de l'original el 2010-09-23. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 102. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Manuel Costa Fernández. Miquel Crusafont: perennitat -i actualitat- del somni. Sabadell, 30/10/1969, pàgina 3
- ↑ Manuel Costa Fernández. Abrió sus puertas al público el Instituto Provincial de Paleontología. Sabadell, 10/12/1969, pàgina 11
- ↑ Institut d'Estudis Catalans. La recerca científica i tecnològica a Catalunya, 1990. Institut d'Estudis Catalans. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, 1990, p. 162–. ISBN 9788439314264 [Consulta: 9 abril 2011].
- ↑ «Inaugurat el nou Espai Miquel Crusafont de l'ICP». UAB, 28-09-2010. [Consulta: 9 abril 2011].
- ↑ Tv3.cat Remodelat el museu dels dinosaures de Sabadell, 27/09/2010. Consulta 29/09/2010
- ↑ Dossier de Presentació del Centre Arxivat 2014-04-08 a Wayback Machine.
PDF
- ↑ David Serrat i Congost; Salvador Reguant, Institut d'Estudis Catalans, Esteve Cardellach. Reports de la recerca a Catalunya: geologia. Institut d'Estudis Catalans, 1 desembre 1997, p. 2002–. ISBN 9788472833906 [Consulta: 9 abril 2011].
- ↑ Folia primatologica. S. Karger, 1993 [Consulta: 9 abril 2011].
- ↑ Esculies, Joan «El paisatge on vivia en Pau». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, 6-2009, p. 28-33. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs
[modifica]
