Enmig de la Natura

Enmig de la Natura
Into the Wild
Fitxa
Direcció	Sean Penn
Protagonistes	Emile Hirsch; Vince Vaughn; Kristen Stewart; Hal Holbrook
Director artístic	Derek R. Hill
Producció	Sean Penn
Dissenyador de producció	Derek R. Hill
Guió	Sean Penn, adaptació de la novel·la homònima de Jon Krakauer
Música	Michael Brook; Kaki King; Eddie Vedder
Dissenyador de so	Martín Hernández
Fotografia	Eric Gautier
Muntatge	Jay Cassidy
Vestuari	Mary Claire Hannan
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Vantage
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	2007
Durada	147 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Califòrnia, Mèxic i Arizona
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	15 milions de dòlars
Descripció
Basat en	Into the Wild
Gènere	Drama, aventures, biopic
Lloc de la narració	Califòrnia, Dakota del Sud, Los Angeles i Arizona
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (2008); Oscar al millor muntatge (2008) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Enmig de la Natura (Into the Wild en anglès) és una pel·lícula estatunidenca Dirigida per Sean Penn, estrenada el 2007, que tracta de la recerca de la felicitat a través de la independència i la solitud. És l'adaptació de la novel·la Into the Wild, escrita per Jon Krakauer el 1998, que relata la història real de Christopher McCandless.

Argument

Christopher McCandless és un estudiant estatunidenc brillant que acaba de diplomar-se i és una promesa per un gran futur. Rebutjant els principis de la societat moderna, decideix marxar a la carretera, sense avisar la seva família. Crema els seus papers i envia tots els seus diners a Intermón Oxfam. Marxa en cotxe cap al sud dels Estats Units. Descobreix Arizona, el Gran Canyó, Califòrnia i troba diverses petites feines a Dakota o fins i tot Colorado per tal de finançar la resta del seu viatge. Arriba a Mèxic, quan té la idea d'anar a Alaska. Arriba finalment a Fairbanks (Alaska) en autoestop. Descobreix les muntanyes nevades i es refugia en un autobus abandonat. Hi passarà cinc mesos. Cinc mesos de solitud, de comprensió de la naturalesa i de l'ésser humà. Descobreix a Alaska la felicitat sempre buscada, una pau espiritual i una mena de paradís pur i sa. Al cap de dos anys de viatge, decideix que és hora de tornar a casa seva. Però resta bloquejat pel riu i es veu obligat de quedar-se al bus, esperant que l'aigua del riu baixi. Afamat, s'enverina accidentalment menjant arrels de patata salvatge. Mentrestant, comprèn que la solitud no és l'ideal de l'home. Poc temps abans de morir, Christopher McCandless escriurà en ploma sobre una pàgina d'un llibre «Happiness only real when shared» («La felicitat només és real quan és compartida»).^[1]

Repartiment

Emile Hirsch: Christopher McCandless
Marcia Gay Harden: Billie McCandless, la mare de Christopher
William Hurt: Walt McCandless, el pare de Christopher
Jena Malone: Carine McCandless, la germana de Christopher
Catherine Keener: Jan Burres
Vince Vaughn: Wayne Westerberg, l'empresari i amic de Christopher
Kristen Stewart Tracy, la jove cantant que s'enamora de Christopher
Hal Holbrook: Ron Franz, l'home vell que agafa afecte a Christopher
Brian Dierker: Rainey, el company de Jan
Zach Galifianakis: Kevin
Steven Wiig: Ranger Steve Koehler

Premis i nominacions

Premis

Globus d'Or a la millor cançó original per Guaranteed

Nominacions

Oscar al millor actor secundari per Hal Holbrook
Oscar al millor muntatge
Globus d'Or a la millor banda sonora original per Michael Brook, Kaki King i Eddie Vedder
César a la millor pel·lícula estrangera

Banda original de la pel·lícula

Estrenada l'octubre del 2007, l'àlbum de la música de la pel·lícula és una col·laboració entre Eddie Vedder, cantant del grup Pearl Jam, i el compositor i guitarrista Michael Brook.

Tots els texts són signats per Eddie Vedder, excepte Hard Sun per Indio i Society per Jerry Hannan:

Setting Forth
No Ceiling
Far Behind
Rise
Long Nights
Tuolumne
Hard Sun
Society
The Wolf
End Of The Road
Guaranteed

Al voltant de la pel·lícula

La pel·lícula s'acaba amb un autoretrat de Christopher McCandless fet poc abans de la seva mort. Un text explicatiu menciona que uns caçadors el van trobar dues setmanes després de la seva defunció.
A l'«escena de la poma», Emile Hirsch llança una «mirada càmera» (el conjunt de les vistes de la pel·lícula són en càmera objectiva i subjectiva), donant així la impressió d'adreçar-se a l'espectador.
La part instrumental amb harmònica és assegurada per un dels grans noms d'aquest instrument: Charlie Musselwhite.

Referències

↑ «Into the Wild». The New York Times.

Vegeu també

Enllaços externs

Lloc oficial Arxivat 1998-12-03 a Wayback Machine.

[1] «Into the Wild». The New York Times.

[1]