Irene Polo i Roig

Irene Polo i Roig

Biografia
Naixement	27 novembre 1909 Barcelona
Mort	3 abril 1942 (32 anys) Buenos Aires (Argentina)
Causa de mort	suïcidi
Residència	Buenos Aires (1936–1942) Barcelona (1909–1936)
Activitat
Ocupació	periodista, traductora, publicista

Irene Polo i Roig (Barcelona, 27 de novembre de 1909 - Buenos Aires, 3 d'abril de 1942) fou una periodista, publicista i representant teatral catalana. Va ser una de les primeres dones periodistes de la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30.

Biografia

Irene Polo va néixer en el si d'una família humil del barri de Poble-sec. El pare, Antonio Polo, era guàrdia civil i va morir jove; la mare, Francisca Roig, va haver de tirar endavant la família amb l'ajuda de la filla gran, Irene, que tenia dues germanes més petites: Rosario (1913-1984) i Maria (1911-1983). Es va formar de manera autodidacta. Abans de dedicar-se exclusivament al periodisme, Irene Polo treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. Inicià la carrera periodística l'any 1930 a la revista Mirador i exercí la professió a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, fins a l'any 1936.

Els articles publicats a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L'Opinió, L'Instant i Última Hora, són un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d'aquell moment: des d'articles sobre els usos de la moda –la introducció del pantaló femení, l'aparició de l'escot– fins a reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants– o d'alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les Juventudes de Acción Nacional, o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir.

Com a enviada especial, va informar del judici a l'ex Govern de la Generalitat pels Fets d'Octubre de 1934 o de les vagues revolucionàries a les mines de Sallent i Súria, entre altres esdeveniments.

El gener de 1936 sortí de Santander a bord de l'Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu. Abans, però, va fer escala a Galícia, on va entrevistar el polític Casares Quiroga. Quan la companyia es va dissoldre, l'any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, es va quedar exiliada a Buenos Aires, on va viure amb la seva mare i les dues germanes, també exiliades. Treballà com a traductora del francès i de l'anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana. Es va suïcidar als 32 anys.

Bibliografia

• Polo, Irene. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Quaderns Crema, 2003. ISBN 84-7727-389-9. 
• Polo, Irene. Anna Crespo. Irene Polo, una reportera excepcional: recull dʼarticles (1930-1938). La Mar de Fàcil, 2018. ISBN 84-947042-7-7. 
• Santa-Maria, Glòria; Tur, Pilar «Irene Polo, 1933: Periodisme contra la FAI i en defensa dels obrers». L'Avenç, 486, 1-2022.
• Tur, Pilar; Santa-Maria, Glòria «La Periodista Irene Polo i el conflicte miner del 1933 a Sallent» (PDF). Eix (Perspectives). Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya [Terrassa], 4, 12-2017, pàg. 12-15.

Enllaços externs

• Irene Polo i Margarida Xirgu, recordades, blog d'Emili Casademont i Comas