Vés al contingut

Isabel Oliva i Prat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaIsabel Oliva i Prat
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 novembre 1924 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupacióprofessora, poetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Isabel Oliva i Prat (Girona, 27 de novembre de 1924) és una mestra i, més tard, poeta catalana, que escrigué sota el pseudònim d'Abelaïs.[1][2]

Va estudiar Magisteri i música, i va exercir la seva feina en l'ensenyament, en diversos centres i, durant molts anys, a l’escola de Font de la Pólvora de Girona.[3]

El seu primer llibre es va publicar a l'edat de setanta-quatre anys, però des d'aquell moment va tenir una bona acollida per part de la crítica i va rebre diversos premis. Conrea una poesia profundament arrelada a l'experiència vital personal i col·lectiva, on predomina la preocupació per la memòria, el paisatge, la soledat i l'art com a tret fonamental de l'expressió humana.[cal citació]

Poesia publicada

[modifica]
  • Terra de fang (2000)[2]
  • Jardí retrobat (recull, 2002)[2]
  • Fil de vidre (recull, 2003)[4]
  • El Fil de sorra - Haikús (2004)
  • L'instant de l'àngel (poemari, 2004)[2]
  • Contrallum amb orquídia (2005)[5]
  • Col·leccionista de tardes (poemari, 2007)[4]
  • L'estoig del violí (2008)[5]
  • Ària per a una sola corda (2011)[2]
  • L'obrador del vitraller (2011)
  • La capsa carmesí (2012)
  • Les guardes del ventall (2012)
  • L'últim revolt de la paraula (2013)
  • Crepuscles sobre el Moldava (2015)
  • Passeig d'hivern (2016)
  • Temps d'Aram (2018)
  • Llum a les golfes [pàg. 85 i 86] - col·laboració en antologia haikús de Sam Abrams. (Gener 2019)
  • La persistència de la memòria. 2020. Editorial Témenos
  • Una talaia sota els núvols 2023. Editorial Témenos
  • Baix continu . 2024. edita ARBAR

Premis

[modifica]
  • 2000: Terra de Fang de Deltebre per Laberint de Dèdal[2]
  • 2001: Guillem Viladot per Clau de silenci[2]
  • 2001: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Jardí retrobat[2]
  • 2001: Rafael Sari de l'Alguer per Alfacs desolats[2]
  • 2002: Maria Oleart d'Alella per Fil de vidre[4]
  • 2002: Àncora -premi "Margarida Wirsing" de Sant Feliu de Guixols per Tema amb variacions
  • 2004: Joan Teixidor d'Olot (Haikus) per Rellotge de vidre en Fil de sorra
  • 2004: Ajuntament de Sant Gregori- premis Sant Gregori- per Quadern de botànica
  • 2004: Viatge d'hivern (Premi ex aequo de Poesia Enric Gall d'Òmnium Cultural de Terrassa
  • 2004. Jocs Florals per a Gent Gran. premi Viola - ACA (Assoc. Coordinadora per a Gent gran) de Barcelona.
  • 2005: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Contrallum amb orquídies
  • 2006: V Certamen de Poesia breu d'Olot -Obra Social de la Caixa- finalista per Petites notes als marges
  • 2008: Goleta i Bergantí del Masnou per l'Estoig del violí
  • 2009: finalista i menció especial al I premi Jordi Pàmias de Guissona per Variacions Goldberg
  • 2010: Jacint Verdaguer de Calldetenes - Ajuntament i Delegació d'Osona de Omnium Cultural-. per Les guardes del ventall
  • 2011: Josep Fàbregas Capell de Vila de Sallent per La Capsa Carmesí
  • 2011: Amics del Montseny de Viladrau per Paradís retrobat
  • 2012: Jocs Florals de Calella (Bcn). Premi Francesc Castelles per Els àngels organistes
  • 2013: Miquel Arimany de Masies de Roda per L'últim revolt de la paraula
  • 2014: Premi Unesco Girona. Premis literaris.
  • 2015: Premis Recvll de Blanes -premi Benet Ribas- per Passeig d'Hivern
  • 2016: Jocs Florals de Calella (Bcn) Premi Francesc Castells per Trompe l'oeil
  • 2018. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona. Concessió del Premi de Normalització Lingüística. 32a. edició. Auditori Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona. 1 de juny de 2018.

Reconeixement

[modifica]

Des de 2021, l'auditori de l'Espai Cívic Mercadal, de Girona, porta el nom de Sala d’actes Isabel Oliva.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biografia Isabel Oliva i Prat». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 setembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Isabel Oliva i Prat al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. ↑ «Isabel Oliva i Prat, una història inspiradora». Fundació Girona Est, 22-12-2020. [Consulta: 10 setembre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Isabel Oliva publica el seu segon poemari dedicat a Girona». Diari de Girona, 03-01-2007 [Consulta: 1r juliol 2012].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 «Isabel Oliva i Prat». WorldCat. [Consulta: 1r juliol 2012].
  6. ↑ «Girona homenatja la poetessa Isabel Oliva» (en castellà). Diari de Girona, 22-09-2021. [Consulta: 10 setembre 2024].

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabel_Oliva_i_Prat&oldid=34289464»