Isabel d'Aragó i de Fortià
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1380 Barcelona |
Mort | 1424 (43/44 anys) Alcolea de Cinca (província d'Osca) |
Pretendent al tron d'Aragó | |
Altres | |
Títol | Comtessa consort d'Urgell (1408–1413) |
Família | Casa reial d'Aragó |
Cònjuge | Jaume II d'Urgell |
Fills | Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Elionor d'Urgell, Joana d'Urgell |
Pares | Pere el Cerimoniós i Sibil·la de Fortià |
Germans | Joana d'Aragó i de Navarra Constança d'Aragó i de Navarra Elionor d'Aragó i de Sicília Martí l'Humà Joan el Caçador |
Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, gener de 1377 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).[1][2]
Fou la filla gran de Pere III el Cerimoniós i de la seva quarta muller, Sibil·la de Fortià. En el testament del seu pare de l'any 1379, el rei Pere li deixa un dot de 50.000 lliures que ratifiquen les corts, i designa la seva mare com a tutora.[3][2]
Després de diverses temptatives de prometre-la amb el jove rei francès, amb l'hereu al tron de Nàpols o amb el duc Lluís II d’Anjou, el 1407 es casà a València amb el comte Jaume II d'Urgell. Aquest matrimoni permeté a Jaume II d'Urgell ser el màxim pretendent al tron aragonès, durant el Compromís de Casp de 1412, a la mort de Martí l'Humà sense successió. Isabel d'Aragó també es presentà com a candidata al tron de la Corona d'Aragó, però fou descartada automàticament per ser dona.[3]
D'aquesta unió en nasqueren:
- la infanta Elisabet d'Urgell i d'Aragó (1409-1443), casada el 1428 amb Pere de Portugal, duc de Coïmbra
- la infanta Elionor d'Urgell (1414-1438), casada el 1436 amb Raimon Orsini
- la infanta Joana d'Urgell (1415-1445), casada el 1435 amb Joan I de Foix i el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona
- l'infant Felip d'Urgell (?-v. 1422)
- la infanta Caterina d'Urgell (?-v. 1424)
Referències
[modifica]- ↑ «Isabel d’Aragó | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Costafreda Puigpinós, Virginia «La Infanta Isabel, darrera comtesa d'Urgell i la seva relació amb els Ardèvol de Tàrrega». Urtx: revista cultural de l'Urgell, núm. 27 [Tàrrega], 2013, p. 157-161.
- ↑ 3,0 3,1 Pons, Marc. «Mor Isabel d’Aragó, la candidata al Compromís de Casp rebutjada per la seva condició de dona - Institut Nova Història». ElNacional.cat, 24-01-2019. [Consulta: 13 desembre 2022].