María Estela Martínez de Perón
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Estela Martínez Cartas 4 febrer 1931 (93 anys)La Rioja (Argentina) |
Presidency of the Argentine Nation (en)  | |
| 1r juliol 1974 – 24 març 1976 ← Juan Domingo Perón – Jorge Rafael Videla → | |
| Primera Dama de l'Argentina | |
| 12 octubre 1973 – 1r juliol 1974 | |
| Vicepresidenta de l'Argentina | |
| 12 octubre 1973 – 1r juliol 1974 ← Vicente Solano Lima – Víctor Martínez → | |
| Dades personals | |
| Residència | Madrid |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Buenos Aires |
| Ocupació | política, ballarina |
| Partit | Partit Justicialista |
| Família | |
| Cònjuge | Juan Domingo Perón |
| Cronologia | |
| 5 febrer 1975 | Operatiu Independència
|
| Premis | |
Signatura  | |
María Estela Martínez de Perón, coneguda com a Isabelita (La Rioja, Argentina, 4 de febrer de 1931), és una política argentina, que exercí el càrrec de Presidenta de l'Argentina entre 1974 i 1976, amb què es convertí en la primera dona cap d'Estat d'una república americana.[1]
Vicepresidenta amb el seu marit Juan Domingo Perón, en morir aquest va prendre possessió de la presidència de la república l'1 de juliol de 1974. Tot i mancada del carisma de la seva predecessora Evita Perón, d'antuvi rebé força suport al país. Emperò, perdé ràpidament la popularitat, atès que la seva gestió es caracteritzà per l'autoritarisme, la repressió contra forces d'esquerra i sindicats, els assassinats polítics i el paper força destacat del seu home de confiança, el tenebrós José López Rega.
El seu mandat fou enderrocat mitjançant un cop d'estat militar el 24 de març de 1976, que va donar pas a l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional i que la va mantenir detinguda il·legalment alguns anys. En ser alliberada, el 1981, s'instal·là a Espanya, on viu actualment.
El 2007, per motiu de l'obertura de causes judicials pels assassinats polítics comesos durant el seu govern, es va presentar una sol·licitud d'extradició en contra seva.[2] El 2008, l'Audiència Nacional, considerant que els delictes pels quals la reclamaven no eren crims contra la humanitat, va desestimar la petició, en considerar-los prescrits.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ María Estela Martínez de Perón, ElPaís.com, 29 d'abril 1983 (castellà)
- ↑ El Gobierno dará curso "urgente" a la extradición de Isabel Perón Arxivat 2008-01-05 a Wayback Machine., LaNación.com, 18 de gener 2007 (castellà)
- ↑ «Espanya desestima extradir Isabel Perón». Avui, 29-04-2008.[Enllaç no actiu]