Vés al contingut

Isidor Macabich i Llobet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Isidor Macabich Llobet)
Plantilla:Infotaula personaIsidor Macabich i Llobet
Imatge
Retrat de D. Isidor Macabich, del pintor eivissenc Carloandrés López del Rey (1961) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1883 Modifica el valor a Wikidata
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1973 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, sacerdot, arxiver, poeta Modifica el valor a Wikidata
Premis
Estàtua d'Isidor Macabich a la Ciutat d'Eivissa.

Isidor Macabich i Llobet (Eivissa 10 de setembre, 1883 - Barcelona, 21 de març, 1973[1]) fou un historiador i sacerdot eivissenc.

Biografia

[modifica]

La seva família era originària de Croàcia. Estudià al seminari d'Eivissa, i el 1907 fou ordenat sacerdot. Fou canonge arxiver d'Eivissa des del 1913, fundà el Centre d'Acció Social i, el 1919, la Federació Catolicoagrària d'Eivissa. Durant la Segona República Espanyola fou proper a la CEDA i al Partit Liberal Regionalista de Carles Roman, vinculat a Francesc Cambó.

Interessat per la història, des del 1903 col·laborà en Los Archivos de Ibiza i ajudà a reaparèixer el Diario de Ibiza. El 1908 participà en el Primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, a Barcelona. Col·laborà en l'elaboració del que seria el Diccionari català-valencià-balear, juntament amb Vicent Serra i Orvay, i mantengué una llarga relació amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. El 1935 inicià una Historia de Ibiza en fascicles, publicada en quatre volums el 1966-1967. També fou un dels fundadors i director de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Col·laborà als diaris i revistes El Debate, de Madrid, Hispania, Destino, Lluc. El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d'Eivissa, el 1953, arxipreste i el 1960 —després d'ocupar uns mesos el càrrec de vicari capitular, vacant la seu episcopal d'Eivissa— accedí a la dignitat de prelat domèstic del Papa. Nomenat cronista oficial d'Eivissa a la mort d'Enrique Fajarnés Tur, l'any 1934, és també Fill Il·lustre de la ciutat.

La seva vida i obra ha estat estudiada per Jean Serra a La poesia d'Isidor Macabich, Joan Gomila Pere a L'obra folklòrica d'Isidor Macabich (amb pròleg de Fanny Tur Riera), Felip Cirer Costa a Isidor Macabich Llobet: (1883-1973) (Palma), i Fanny Tur Riera a Isidor Macabich Llobet: (1883-1973) (Ajuntament d'Eivissa), entre altres.

Obres

[modifica]
  • Corsarios ibicencos (1906)
  • Es feudalisme a Eivissa (1909).
  • Santa María la Mayor (1916)
  • Pityusas. Ciclo púnico (1931)
  • Ebusus. Ciclo romano (1932)
  • Santa María. Ciclo cristiano (1934)
  • Dialectals (1923), poesia
  • Mots de bona cristiandat (1918)
  • Romancer tradicional eivissenc (1954)
  • Historia de Ibiza (1966-1967)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Macabich i Llobet, Isidor». eeif.es. [Consulta: 18 març 2019].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isidor_Macabich_i_Llobet&oldid=33125443»