Itziar Castro i Rivadulla
(2022) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 febrer 1977 Pallejà (Espanya) |
Mort | 8 desembre 2023 (46 anys) Lloret de Mar (Espanya) |
Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
Activitat | |
Ocupació | actriu de cinema, actor de teatre musical, activista pels drets de les dones, actriu de televisió, activista pels drets LGBT, directora de cinema |
Ocupador | Televisió Espanyola Antena 3 TV3 La Sexta |
Moviment | Feminisme i activisme contra la grassofòbia |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Lloc web | itziarcastro.com |
|
Itziar Castro i Rivadulla (Pallejà, 14 de febrer de 1977 - Lloret de Mar, 8 de desembre de 2023)[1] fou una actriu catalana coneguda principalment pel seu paper de Gоya Fernández a Vis a vis i per participar en pel·lícules com Pieles, per la qual fou nominada en els premis Goya a millor actriu revelació.[2][3] Fou activista contra la grassofòbia, pels drets LGBT i contra la violència masclista.[4][5]
Biografia i carrera professional
[modifica]Primers anys
[modifica]Nascuda a Fontpineda (Pallejà), filla de pare constructor català i mare gallega, la família regentà un restaurant en el qual ella participava.[5] El seu primer paper remunerat fou a la sèrie televisiva I ara què, Xènia? de 1993.[6] Tanmateix, el teatre musical fou una de les portes d'entrada a l'actuació, amb el musical Peter Pan.[5]
Televisió i cinema
[modifica]El 2002 participà en el llargmetratge Noche de fiesta. Des d'aleshores, participà en ficcions tant per a televisió com per al cinema, de les que destaquen les que feu a El cor de la ciutat[5] o a Algo que celebrar a televisió, i a les pel·lícules Blancaneu o La sexta alumna al cinema.[7] El 2017 entrà al repartiment principal del llargmetratge dirigit per Eduardo Casanova Pieles,[8] que la dugué a ser nominada al Goya a la millor actriu revelació i amb la que guanyà el premi de la Unión de Actores y Actrices en la mateixa categoria.[9][10]
El 2018 formà part de l'elenc principal de la sèrie Vis a vis amb el paper de Goya Fernández, que li donà una gran popularitat en l'àmbit televisiu.[11] A més, participà en els llargmetratges Matar a Dios[12] i Campeones, i feu un cameo a la segona temporada de Paquita Salas, on interpretà a la regidora del Festival de Tarazona. El juliol de 2018, es anuncià que seria la nova professora d'interpretació de l'acadèmia d'Operación Triunfo 2018, en substitució de Javier Ambrossi i Javier Calvo Guirao.[13] El 31 d'octubre, sis setmanes després de començar el concurs, Castro abandonà aquesta tasca, segons l'actriu per una decisió presa unilateralment per la direcció del programa.[14][15][16][17]
El 2019 participà en els llargmetratges El cerro de los dioses de Daniel M. Caneiro[18] i ¿Qué te juegas? d'Inés de León.[19] El 2020 particià a la pel·lícula La vampira de Barcelona,[4] realitzà un cameo a la pel·lícula de Woody Allen Rifkin's Festival i protagonitzà la sèrie de Fox España Vis a vis: El Oasis,[20] a més de tenir un paper recurrent a la sèrie d'HBO Espanya Por H o por B, el de la Choni.[21] A més, és una de les protagonistes d'Historias lamentables, pel·lícula de Javier Fesser per a Amazon Prime Video.[22] El desembre de 2020 s'anuncià que faria el personatge principal de la primera sèrie musical de Netflix a Espanya, Érase una vez... pero ya no, dirigida per Manolo Caro.[23] L'octubre de 2023 escriví i dirigí el seu propi curtmetratge, La cita.[24]
Teatre musical
[modifica]En el teatre, el 2019 protagonitzà La corte del faraón, dirigida per Ricard Reguant.[25] També participà en videoclips i fou col·laboradora de diversos programes de ràdio i televisió com Planta baixa de TV3.[4]
Vida personal i activisme
[modifica]L'abril de 2020 sorprengué els seus seguidors després de publicar un artístic nu integral a Twitter, amb el qual recreava una pintura de l'artista Fernando Botero.[26] Precisament pel comentari d'un tuitaire, ella sabé que patia lipedema, una malaltia degenerativa que no li havia estat diagnosticada mai.[27] Així doncs, més endavant es posà en tractament per a operar-se de lipedema.[28]
Conscient de la seva imatge, es definia com una persona grassa[29] enmig d'un panorama escènic de cossos normatius.[4][5] Es proclamà lesbiana,[30][5] feminista[30][5] i d'esquerres.[31] També es manifestà partidària de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya.[31]
El 2019 rebé un premi Plomes de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més pel seu suport al col·lectiu.[32] El 2021, presentà el seu llibre de poesia lèsbica Con el corazón por delante, amb caire autobiogràfic, i fou la protagonista de l'Especial Diversitat dedicat al lesbianisme de la revista Vanity Fair.[33]
Va morir la matinada del 8 de desembre del 2023 a causa d'una aturada cardíaca mentre assajava una escena d'un espectacle de natació nadalenc a Lloret de Mar.[34] L'autòpsia revelà que havia estat una mort sobtada.[28]
Cinema
[modifica]Any | Títol | Direcció | Personatge | Notes |
---|---|---|---|---|
2008 | Pretextos | Sílvia Munt | Infermera | Llargmetratge |
2012 | REC 3: Gènesi [4] | Paco Plaza | Senyora amb pamela | Llargmetratge |
Blancaneu | Pablo Berger | Flamet | Llargmetratge | |
2015 | Eat My Shit | Eduardo Casanova | Curtmetratge | |
Transeúntes | Luis Aller | Dona | Llargmetratge | |
2017 | RIP | Caye Casas Albert Pintó |
Curtmetratge | |
Pieles | Eduardo Casanova | Itziar | Llargmetratge | |
Matar a Dios | Caye Casas Albert Pintó |
Ana | Llargmetratge | |
2018 | Los Bermejo | José Fernández-Ark | Curtmetratge | |
Desaliento | Pinky Alonso | Curtmetratge | ||
Campeones | Javier Fesser | Mare de Jesús | Llargmetratge | |
Escape from Marwin | Jordi Castejón | Germana de Ben | Curtmetratge | |
2019 | La Colleja | Sergio Morcillo | Curtmetratge | |
El cerro de los dioses | Daniel M. Caneiro | Ella mateixa | Llargmetratge | |
¿Qué te juegas? | Inés de León | Rosita | Llargmetratge | |
2020 | Rifkin's Festival | Woody Allen | Dona al jardí | Llargmetratge |
Asylum: Twisted Horror and Fantasy Tales | Carlos Goitia | Esposa | Llargmetratge | |
Historias lamentables | Javier Fesser | Ingrid Müller | Llargmetratge | |
2021 | A todo tren. Destino Asturias | Santiago Segura | Granjera asturiana | Llargmetratge |
Televisió
[modifica]Any | Títol | Canal | Personatge | Notes |
---|---|---|---|---|
2004 | El cor de la ciutat | TV3 | Sandra Pi | Sèrie de TV |
2005 | Hospital Central | Telecinco | Sara | Sèrie de TV; 1 episodi |
2006-2008 | El cor de la ciutat | TV3 | Bea Billars | Sèrie de TV |
2007 | Rumors | Canal Nou | Secretaria | Telefilm |
2009 | Otra ciudad | Encarregada de perruqueria | ||
Xadom | Vimeo | Marta | Sèrie de TV; 1 episodi | |
2015 | Algo que celebrar | Antena 3 | Louise | Sèrie de TV; 2 episodis |
2017 | Laia | TV3 | Coja | Telefilm |
El crac | Miriam Espinguet | Sèrie de TV; 1 episodi | ||
2018 | Paquita Salas | Netflix | Regidora de Premis | |
Operación Triunfo | TVE | Professora | Programa de TV | |
2018-2019 | Vis a vis | FOX España | Goya Fernández | Sèrie de TV; 16 episodis |
2019 | Terror y feria | Flooxer | Montse | Sèrie de TV; 1 episodi |
Vida perfecta | #0 | Infermera | ||
Todo es mentira | Cuatro | Col·laboradora | Programa de TV | |
Viajando con Chester | Cuatro | Invitada | Programa de TV | |
2020 | Vis a vis: El oasis | FOX España | Goya Fernández | Sèrie de TV; 8 episodis |
Por H o por B | HBO España | Choni | Sèrie de TV; 4 episodis | |
2022 | Érase una vez... pero ya no | Netflix | Eloísa / Candela | Sèrie de TV; 6 episodis |
La que se avecina | Prime Video | Manoli Prieto | Sèrie de TV; 1 episodi |
Guardons
[modifica]Any | Premi | Categoria | Obra | Resultat |
---|---|---|---|---|
2018 | Premis Goya | Millor actriu revelació | Pieles [5] | Nominada |
2018 | Premis Unión de Actores | Millor actriu revelació | Pieles | Guanyadora |
2018 | Festival Rojo Sangre | Millor Actriu | Matar a Dios | Guanyadora |
2018 | Festival Cine Calella | Millor actriu | Matar a Dios | Guanyadora |
2018 | Premis Fugaz | Millor actriu | RIP | Nominada |
Referències
[modifica]- ↑ https://www.elpuntavui.cat/punt-divers/article/4-divers/2363885-la-mort-d-itziar-castro-era-certa.html
- ↑ País, El «Los ganadores de los Premios Goya 2018» (en castellà). , 06-02-2018 [Consulta: 20 agost 2018].
- ↑ «Itziar Castro, biografía de una actriz sin complejos» (en castellà). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Telenotícies - Mor l'actriu barcelonina Itziar Castro». CCMA. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Al cotxe - Itziar Castro: "La meva gran por és no tenir temps de fer tot el que vull fer. Crec que soc actriu perquè ho vull ser tot" - 3Cat». CCMA. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ «Itziar Castro: «M’encanta poder reivindicar des del ball i l'humor» | Enderrock.cat». Enderrock.cat. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ «Ficha, noticias, trabajos y fotos de Itziar Castro» (en castellà). Formula TV. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Itziar Castro responde con un corpiño a los gordofóbicos que la atacaron en las redes» (en castellà). La Vanguardia, 24-03-2017. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ País, El «Los ganadores de los Premios Goya 2018» (en castellà). , 06-02-2018 [Consulta: 20 agost 2018].
- ↑ «La gala de premios de la Unión de Actores y Actrices destila feminismo» (en castellà). El Español, 13-03-2018. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «¿Quién es Itziar Castro, la revelación de la nueva Vis a Vis?» (en castellà). Clarín, 04-04-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Estrenar en Gran Vía» (en castellà). El País, 23-09-2018. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Itziar Castro ficha por 'OT 2018' como profesora de interpretación» (en castellà). Formula TV, 18-07-2018. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «La gran farsa de OT 2018 con Itziar Castro» (en castellà). ABC, 05-11-2018. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ La productora de 'OT 2018': "Itziar Castro no ha conseguido los objetivos esperados en su área", 20 Minutos, 31 d'octubre de 2018
- ↑ Es oficial: 'Los Javis' vuelven a ser profesores de la Academia de 'OT' sin apenas duelo por Itziar Castro, 20 Minutos, 1 de novembre de 2018
- ↑ Eduardo Casanova arremete contra 'OT' por el despido de Itziar Castro: "'OT' es un lobo con piel de cordero", 20 Minutos, 2 de novembre de 2018
- ↑ «Los secretos de la original sátira 'El cerro de los dioses' revelados por su director» (en castellà). Yotele. El Periódico, 25-11-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «¿Qué te juegas? es una comedia romántica que se ríe de las propias películas del género, véase Pretty Woman o Notting Hill.» (en castellà). El Cine en la Sombra, 28-03-2019. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «'Vis a vis: El oasis' completa su reparto con Itziar Castro y Paula Gallego y comienza su rodaje» (en castellà). Formula TV, 21-10-2019. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Brays Efe e Itziar Castro en "Por H o por B" o la serie de HBO que nos hará reír a carcajadas» (en castellà). Telva, 08-06-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Crítica de ‘Historias lamentables’: De los campeones a los conformados» (en castellà). Moviementarios, 16-11-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «'Érase una vez... pero ya no', la serie musical de Netflix que incluirá clásicos del pop español» (en castellà). Epik. As, 01-12-2020. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Itziar Castro estrena su cortometraje ‘La cita’ rodeada de sus grandes amigos y compañeros | Parte 1» (en castellà), 02-10-2023. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ «Itziar Castro protagoniza el vodevil ‘La corte del faraón’ en el Festival de Mérida | Parte 2» (en castellà), 16-08-2019. [Consulta: 9 desembre 2023].
- ↑ Itziar Castro se desnuda para recrear una pintura de Fernando Botero e incendia las redes: "Es una preciosidad de imagen", 20 Minutos, 8 d'abril de 2020
- ↑ «Itziar Castro sufre un lipedema: "Tengo que operarme, es por acumulación de grasa"». divinity.es, 17-06-2020.
- ↑ 28,0 28,1 González, Maialen. «Ya se conoce la razón real de la muerte de la actriz Itziar castro» (en castellà). Diario de Navarra, 12-12-2023. [Consulta: 18 juny 2024].
- ↑ «Itziar Castro, biografía de una actriz sin complejos». Zeleb TV, 10-01-2019.
- ↑ 30,0 30,1 «¿Quién es la actual pareja de Itziar Castro?». MDZ, 04-07-2021.
- ↑ 31,0 31,1 «Itziar Castro y su posible regreso a la televisión: "Me han ofrecido concursar en 'Supervivientes"». Editorial Ecoprensa SA, 23-03-2021.
- ↑ «Itziar Castro, un referente LGTBI: 'Lo que no se visibiliza no existe'» (en castellà), 08-12-2023. [Consulta: 8 desembre 2023].
- ↑ Nast, Condé. «Itziar Castro: "Yo no he tenido que salir del armario, pero la diferencia ha ido conmigo siempre"» (en espanyol europeu), 28-06-2021. [Consulta: 8 desembre 2023].
- ↑ «Iztiar Castro murió mientras ensayaba un espectáculo de natación sincronizada» (en castellà), 08-12-2023. [Consulta: 8 desembre 2023].