Vés al contingut

Iziaslav I de Kíev

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Izjaslav I de Kíev)
Plantilla:Infotaula personaIziaslav I de Kíev
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1024 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nóvgorod (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 1078 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Nizhatyna nyva (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat (Battle of Nezhatina Niva (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia dels Delmes Modifica el valor a Wikidata
Príncep de Kíev
1077 – 3 octubre 1078 (mort en el càrrec)
← Vsèvolod de KíevVsèvolod de Kíev →
Príncep de Kíev
1069 – 1073 (cop d'estat)
← Vseslav of Polotsk (en) TradueixSviatoslav II de Kiev →
Príncep de Kíev
20 febrer 1054 – 1068 (cop d'estat)
← Iaroslav I de KíevVseslav of Polotsk (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGertrude de Pologne Modifica el valor a Wikidata
FillsYaropolk Izyaslavich, Mstislav Izyaslavich, Sviatopolk II of Kiev Modifica el valor a Wikidata
ParesIaroslav I de Kíev Modifica el valor a Wikidata  i Ingegerd Olofsdotter de Suècia Modifica el valor a Wikidata
GermansElisabet de Kíev
Anna de Kíev
Anastàsia de Kíev
Vsèvolod de Kíev
Igor Yaroslavich
Sviatoslav II de Kiev
Vladímir de Nóvgorod
Vyacheslav Yaroslavich Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Iziaslav I de Kíev, nascut com a Iziaslav Iaroslàvitx, (10243 d'octubre de 1078) va ser príncep de Turov i sobirà de la Rus de Kíev durant dues èpoques, entre 1054 i 1073, i des de 1076 fins a 1078. Fill gran del príncep Iaroslav el Savi, Iziaslav fou un dels autors de l'anomenada Pravda Iaroslavitxei, que formà part del primer codi de lleis de la història russa, la coneguda com a Russkaia Pravda.

Biografia

[modifica]

Iziaslav era el fill gran del príncep Iaroslav I i la seva segona dona, Ingigerd Olafsdottir. Tot i que l'hereu natural de Iaroslav era Vladímir, el fill més gran del seu primer matrimoni, la mort prematura d'aquest el portà a ser successor del seu pare el 1054. Tot i així, la gran relació amb els seus germans, Sviatoslav i Vsèvolod el portà a formar un triumvirat que, malgrat deteriorar-se amb el pas del temps, mantingué les regnes del país fins a l'any 1093.

Amb anterioritat, el 1043 el príncep Iaroslav el Sabi signà un acord amb el rei de Polònia, Casimir I, segons el qual es reconeixia a Txerven com a part de la Rus de Kíev. El pacte entre ambdós estats es signà mitjançant dos matrimonis. Així, el mateix Casimir es casà amb Dobroniega, germana de Iaroslav, i Iziaslav contragué matrimoni amb la princesa Gertrudis, germana del rei polonès. D'aquest matrimoni van néixer tres fills: Iaropolk, Mstislav i Sviatopolk.

Iziaslav va ser, segons les cròniques, el fundador del Monestir de les Coves de Kíev. El príncep entregà el control de la muntanya als monjos antonians, els quals van edificar un gran monestir dissenyat per mestres arquitectes procedents de Constantinoble. L'elecció de l'emplaçament ve definit per la Primera Crònica russa. Segons aquest document, a principis del segle xi, un monjo procedent del monestir Esphigmenou, a la muntanya grega d'Atos, s'instal·là a una cova del turó de Berestov, proper al riu Dnièper, i, després d'un temps, va arribar a formar una comunitat de deixebles.

La relació entre els tres germans s'anà deteriorant progressivament, i ja el 1068 Iziaslav va rebre el primer avís seriós. Com a resultat d'una revolta popular, encapçalada per diversos nobles aliens a la família, fou desterrat i s'exilià a Polònia. Un any més tard però, i gràcies a l'escassa coordinació dels seus rivals i l'ajuda de l'exèrcit polonès, recuperà el control de Kíev i, amb ell, el govern de la Rus. Tot i així, la lluita contra els seus germans continuà i s'aguditzà profundament, fins que el 1073 va ser expulsat novament del tron, ara pel seu germà Sviatoslav. Decidit a recuperar el control del país, demanà la col·laboració de l'emperador Enric IV, el rei Bolesław II de Polònia i, fins i tot, del Papa Gregori VII. De fet, gràcies a l'ajuda del darrer, Iziaslav esdevingué el primer Rei de la Rus de Kíev, en rebre la corona de mans d'aquest el 1075. L'ajuda d'aquestes aliances i dels seus suports a l'interior del país, i la mort de Sviatoslav li van permetre conquerir novament Kíev el 1076. Tot i així, aquest segon regnat fou efímer, atès que el 1078 morí en una batalla contra els prínceps Oleg Sviatoslavitx i Borís Vyatseslavitx.

Família

[modifica]

El príncep Iziaslav fou casat amb Gertrudis de Polònia. Amb ella tingué tres fills:

Bibliografia

[modifica]
  • Martin, Janet. Medieval Russia, 980-1584, Cambridge Medieval Textbooks.

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
Iaroslav I el Sabi
Príncep de Kíev
Rus de Kíev

1054-1073
Succeït per:
Sviatoslav II
Precedit per:
Sviatoslav II
Príncep de Kíev
Rus de Kíev

1076-1078
Succeït per:
Vsèvolod I