Vés al contingut

Al-Muïzz Àybak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Izz al-Din Aybak)
Plantilla:Infotaula personaAl-Muïzz Àybak

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1205 Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1257 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
El Caire (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEl Caire Modifica el valor a Wikidata
Soldà d'Egipte
1254 – 1257
← al-Àixraf Mussa – al-Mansur Alí →
Soldà d'Egipte
juliol 1250 – juliol 1250
← Xàjar-ad-Durr – al-Àixraf Mussa → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTurcmans Modifica el valor a Wikidata
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant, comandant militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSetena Croada Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia bahrita Modifica el valor a Wikidata
CònjugeXàjar-ad-Durr Modifica el valor a Wikidata
Fillsal-Mansur Alí Modifica el valor a Wikidata

Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak —àrab: الملك المعز عز الدين أيبك, al-Malik al-Muʿizz ʿIzz ad-Dīn Aybak—, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257). El nom Àybak està format per la combinació de les paraules turques ay, ‘lluna’, i beg, arabitzada bak, ‘príncep’.[1]

Encara que Àybak és considerat pels historiadors com a mameluc, de fet complia a la cort d'as-Sàlih Ayyub la funció d'amir o comandant militar, i no pas la de mameluc.[2] El rang que tenia Àybak era de khawanja, és a dir de comptable del soldà.[3][4][5][6]

Origen i inicis de la carrera

[modifica]
Domini aiúbida abans que els mamelucs prenguessin el poder a Egipte.

Nomenat per as-Sàlih Ayyub, era conegut entre els mamelucs bahrites com Àybak at-Turkumaní. Va arribar a la posició d'amir i va treballar com a jaxnkir —el que tastava el menjar i la beguda del soldà.[7] Tenia el rang de khawanja o comptable.[8]

Després de la mort d'as-Sàlih Ayyub, durant la invasió franca de Damiata en 1249 i l'assassinat tràgic del seu hereu i fill Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub el 1250, Xàjar-ad-Durr, la vídua d'as-Sàlih Ayyub, amb l'ajuda i suport dels mamelucs del seu marit, va prendre el tron i va esdevenir sultana d'Egipte. Els aiúbides perderen d'aquesta manera el control sobre Egipte.

Tant els aiúbides de Síria com el califa abbàssida al-Mustàssim a Bagdad desafiaren el moviment mameluc a Egipte i es negaren a reconèixer Xàjar-ad-Durr com a sultana,[9] però el mamelucs renovaren el seu jurament a la sultana i assignaren Àybak per a la posició principal d'atabeg.

Pujada al poder

[modifica]

Molest quan els amirs de Síria es negaren a retre homenatge a Xàjar-ad-Durr i van donar Damasc a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, emir aiúbida d'Alep, Àybak es va casar amb Xàjar-ad-Durr, que aleshores va renunciar al sultanat i va passar el tron al seu marit després d'haver governat durant 80 dies.[10]

A Àybak, el nou soldà d'Egipte, se li va donar el nom reial d'al-Màlik al-Muïzz. Fins llavors Àybak confiava principalment en tres mamelucs: Faris-ad-Din Aktai, Bàybars al-Bunduqdarí, i Bilban ar-Raixidí.[11][12]

Per tal de consolidar la posició d'Àybak i intentar satisfer els seus adversaris a Síria i Bagdad, els mamelucs van instal·lar com a soldà un nen de 6 anys, al-Màlik Xaraf Mudhàffar-ad-Din Mussa,[13][14] membre de la branca iemenita de la família aiúbida,[15] i anunciaren que Àybak era només un representant del califa abbàssida de Bagdad. A més a més, i per mostrar la seva lleialtat al seu mestre difunt as-Sàlih Ayyub, Àybak va fer una cerimònia de funeral per ell i el va enterrar a la tomba que as-Sàlih havia construït abans de la seva mort prop de la seva madrassa, al districte de Bayna-l-Qasrayn al Caire.[16][17][18]

Desafiament aiúbida

[modifica]

An-Nàssir Yússuf d'Alep (i Damasc) va enviar les seves forces al Gaza per tal de conquerir Egipte i enderrocar Àybak, però les seves forces foren derrotades per l'amir Faris-ad-Din Aktai. Llavors an-Nàssir va reunir un exèrcit enorme i va topar amb l'exèrcit d'Àybak prop d'As-Salihiyya, però al final de la batalla fou forçat a fugir a Damasc mentre el seu fill Turan-Xah,[19] el seu germà Nusrat-ad-Din i al-Màlik al-Àixraf, l'emir de Hama, estaven entre els presoners capturats per l'exèrcit d'Àybak.[20] Els triomfs d'Àybak sobre els aiúbides de Síria van consolidar la seva posició com a governant d'Egipte.[21] Per la mediació del califa abbàssida, Àybak va alliberar els presoners aiúbides i va obtenir el control sobre la Palestina meridional, incloent-hi Gaza i Jerusalem, i la costa siriana.[22] Sentint-se segur per les seves victòries i el seu acord amb els aiúbides, Àybak va deposar el jove soldà aiúbida i va nomenar el seu mameluc Qútuz com a nàïb el 1252.

Rebel·lió

[modifica]

El 1253 es va produir una rebel·lió seriosa dirigida per Hisn-ad-Din Thàlab a l'Alt i Mitjà Egipte, sufocada per Faris-ad-Din Aktai, el líder dels mamelucs bahrites. La victòria d'aquest sobre els sirians i ara sobre els rebels, va augmentar el prestigi i el poder d'Aktai i els seus mamelucs es van convertir en una nova amenaça per a l'autoritat d'Àybak. Aktai va prendre els signes de la reialesa i es va prometre amb una princesa aiúbida, exigint a Àybak que li permetés viure dins de la ciutadella[23] amb la seva futura muller, que era la germana d'al-Màlik al-Mansur, l'emir de Hama. Aquest fet va convèncer Àybak que Aktai i els seus mamelucs tenien la intenció d'enderrocar-lo i per aquest motiu decidí lliurar-se'n.[cal citació]

Mesures contra els mamelucs

[modifica]

En una conspiració amb Qútuz i uns quants mamelucs, Àybak va convidar Aktai a la ciutadella i el va fer assassinar. En veure el cap d'Aktai llançat des de la ciutadella, els mamelucs bahrites, entre ells Baybars al-Bunduqdari i Qalàwun al-Alfi, fugiren durant la nit cap a Damasc, al-Karak i el Soldanat de Rum. Àybak va confiscar les propietats dels mamelucs bahrites i s'apoderà d'Alexandria, que Aktai controlava com a domini propi des de 1252. Els que no van poder fugir foren empresonats o executats. Tan aviat com Aktai i els seus mamelucs bahrites foren eliminats, Àybak va destronar el soldà infant al-Àixraf II i l'envià de retorn a casa de les seves ties, que era la casa seva abans que el fessin soldà. Ara Àybak era l'absolut i únic governant d'Egipte i parts de Síria, però en breu signà un nou acord amb an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz que limitava el seu poder només a Egipte.[24]

El 1255 una nova rebel·lió, dirigida per Izz-ad-Din Àybak al-Afram, tenia lloc a l'Alt Egipte i les forces d'an-Nàssir Yússuf arribaren fins a la frontera egípcia, aquesta vegada acompanyat pels mamelucs bahrites que havien fugit a Síria, incloent-hi Bàybars al-Bunduqdarí i Qalàwun al-Alfí.

Final estrany

[modifica]

Tot necessitant establir alguna aliança amb algun emir important que el pogués ajudar en contra de l'amenaça dels mamelucs fugits a Síria,[25] Àybak va decidir el 1257 casar-se amb la filla d'Abu-l-Fadàïl al-Màlik ar-Rahim Lulu Badr-ad-Din, l'atabeg de Mossul. Xàjar-ad-Durr, que ja tenia discussions amb Àybak,[26] es va sentir traïda per l'home que havia fet soldà i el va fer assassinar. En morir, el 10 d'abril de 1257, tenia aproximadament 60 anys i tenia diversos fills, entre ells Nàssir-ad-Din-Khan i al-Mansur Alí.<ref. name="Ibn Taghri pàgs. 103-273"/>

Els mamelucs d'Àybak —mamelucs muizzites—, dirigits per Qútuz, van instal·lar al poder al-Mansur Alí, fill d'Àybak, de 15 anys, que prengué el nom d'al-Màlik al-Mansur Nur-ad-Din Alí, Qútuz en fou designat nàïb.[27]

Impacte

[modifica]

Àybak no agradava ni fou respectat pels egipcis encara que és recordat pels historiadors com un soldà coratjós i generós.[24][28] Va construir una madrassa al Caire coneguda pel nom d'al-Madrassa al-Muizziyya.<ref. name="Ibn Taghri Pp.103-273"/>

Àybak va governar en un temps turbulent. A més a més dels seus conflictes amb an-Nàssir Yússuf a Síria i l'amir Aktai i els seus mameluks a Egipte, hi havia amenaces de forces externes, com els croats dirigits per Lluís IX de França, que eren a Acre esperant el moment oportú per aconseguir un èxit contra els musulmans després de la seva derrota humiliant a Egipte el 1250, i els mongols dirigits per Hülegü, que estaven començant a atacar les fronteres orientals del món islàmic.[29]

Abans de les seves morts, Àybak i Xàjar-ad-Durr havien establert fermament la dinastia mameluca que rebutjaria finalment els mongols, expulsaria els croats europeus de Terra Santa i romandria la força política més forta de l'Orient Mitjà fins a l'arribada dels otomans.


Precedit per:
Xàjar-ad-Durr 		Soldà mameluc
1250-1257 		Succeït per:
al-Mansur Alí

Referències

[modifica]
  1. ↑ Al-Maqrizi, Note pàg. 463, vol.1.
  2. ↑ Shayal, pàg. 153, vol.2; Al-Makrizi, pàg. 463, vol.1. Segons Ibn Taghri, As-Sàlih Ayyub el va comprar abans que es convertís en soldà i llavors el va promoure a la posició d'amir.
  3. ↑ Ibn Taghri, pàgs. 103-273. El Sultanat d'Al-Muizz Àybak al-Turkumaní.
  4. ↑ Alguns historiadors, tanmateix, consideren Xàjar-ad-Durr com la primera dels soldans mamelucs. Cf. Shayal, p. 115, vol.2.
  5. ↑ Al-Makrizi, també, descriu Xàjar-ad-Durr com la primera dels soldans mamelucs d'origen turc. Cf. al-Makrizi, p. 459, vol. 1.
  6. ↑ Encyclopaedia Britannica Online - article Aybak. pàgina web.
  7. ↑ Al-Makrizi, p.463, vol. 1.
  8. ↑ Vegeu nota 2.
  9. ↑ El Califa abbàssida al-Musta'sim va enviar un missatge des de Bagdad als mamelucs d'Egipte que deia :"si no tenen homes per aquí, ho diuen que ni enviare'm" Al-Makrizi, p.464, vol 1
  10. ↑ Al-Makrizi, pp. 462-463, vol.1
  11. ↑ Al-Makrizi, p.472, vol.1
  12. ↑ . Ibn Taghri, pp.103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani.
  13. ↑ conegut també com Al-Nasir Salah ad-Din Yusuf segons Al-Makrizi, p. 464, vol.1, Ibn Taghri, pp. 103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani.
  14. ↑ . Monedes de Musa mostren que era un soldà i no un cosoldà.
  15. ↑ al-Malik Sharaf Muzafer al-Din Musa era un net d'al-Malik al-Kamil. Al-Makrizi, p. 464, vol.1; Shayal, p.115, vol.2; Ibn Taghri, pp. 103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani,
  16. ↑ Al-Makrizi, pàg. 464, vol.1
  17. ↑ Shayal, p.116, vol.2
  18. ↑ La mort d'as-Sàlih Ayyub fou amagada per Xàjar-ad-Durr ja que Egipte estava sota atac dels francs de la Setena Croada i el seu cos transportat en vaixell en secret al castell d'illa d'al-Rudah al Nil on va restar fins que fou enterrat per Àybak a la tomba del soldà prop de la madrassa d'as-Sàlih. (Al-Makrizi, pàg. 441-443, vol.1)
  19. ↑ No s'ha de confondre amb el soldà Turan-Xah, el fill d'as-Sàlih Ayyub
  20. ↑ Ibn Taghri pàgs. 103-273, El Sultanat d'al-Muizz Aybak al-Turkumani.
  21. ↑ Ibn Taghri, pàgs. 103-273
  22. ↑ Shayal, pàg. 116, vol.2
  23. ↑ La ciutadella de la Muntanya era la residència i cort del soldà al Caire
  24. ↑ 24,0 24,1 Ibn Taghri pàgs. 103-273
  25. ↑ Shayal, p. 119, vol.2
  26. ↑ el conflicte d'Aybak amb els mameluks i el seu intent d'augmentar la seva supremacia en matèries polítiques tenia el seu efecte sobre la seva relació amb la seva dona. Segons Al-Makrizi, Aybak decidí liquidar Xàjar-ad-Durr després que fou advertit per Lu'lu que la reina estava en contacte amb an-Nasir Yusuf, al que prometia fer-lo soldà d'Egipte. Al-Makrizi, pp. 493-494, vol.1
  27. ↑ Qasim, pàg. 44
  28. ↑ A Sirat al-Zahir Baibars, que és una ficció barrejada amb realitat i un producte del folklore, Aybak apareix com un pervers i un home feble.
  29. ↑ El 1252, durant el regnat d'Àybak, els mongols atacaren ciutats i territoris a la frontera oriental del món islàmic. Al-Makrizi, p. 477, vol.1

Bibliografia

[modifica]
  • Abu al-Fida, Història concisa de la humanitat
  • Al-Makrizi, Al Selouk Leme'refatt Dewall al-Melouk, Dar al-Kutub, 1997.
  • Traducció anglesa de Henry G. Bohn, The Road to Knowledge of the Return of Kings, Chronicles of the Crusades, AMS Press, 1969.
  • Al-Maqrizi, al-Mawaiz wa al-'i'tibar bi dhikr al-khitat wa al-'athar,Matabat aladab, El Caire 1996, ISBN 977-241-175X.
  • Traducció francesa de Urbain Bouriant, Description topographique et historique de l'Egypte, París 1895
  • Ibn Iyas, Badai Alzuhur Fi Wakayi Alduhur, editat pel Dr. M. Aljayar, Almisriya Lilkitab, El Caire 2007, ISBN 977-419-623-6
  • Ibn Taghri, al-Nujum al-Zahirah Fi Milook Misr wa al-Qahirah, al-Hay'ah al-Misreyah 1968
  • History of Egypt, 1382-1469 A.D., per Yusef. William Popper, traduint a Abu L-Mahasin ibn Taghri Birdi, University of California Press 1954
  • B. Asly, al-Zahir Baibars, Dar An-Nafaes Publishing, Beirut 1992
  • H. Sadawi, Al-Mamalik, Maruf Ikhwan, Alexandria.
  • Dr. Shafik Mahdi, Mamalik Misr wa Alsham (Mamelucs d'Egipte i del Llevant), Aldar Alarabiya, Beirut 2008
  • Jamal Shayyal, Prof. of Islamic history, Tarikh Misr al-Islamiyah[Enllaç no actiu] (History of Islamic Egypt), Dar al-Maref, El Caire 1266, ISBN 977-02-5975-6
  • Sirat al-Zahir Baibars, editat per Mustafa al-Saba, El Caire 1923. Reimprès en 5 volums per Alhay'ah Almisriyah, Editor Gamal El-Ghitani, El Caire 1996, ISBN 977-01-4642-0
  • Sirat al-Zahir Baibars, compilat per H. Johar, M. Braniq, A. Atar, Dar Marif, El Caire 1986, ISBN 977-02-1747-6
  • Abdu Qasim, Asr Salatin AlMamlik (Era dels sultans mamelucs), Eye for human and social studies, Cairo 2007
  • L'Encyclopædia Britannica Nou, Macropædia, H.H. Editor Berton, 1973-1974
  • Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Mamluks".
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Muïzz_Àybak&oldid=33700500»