Vés al contingut

Georges Pompidou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jòrdi Pompidor)
Per a altres significats, vegeu «Pompidou».
Plantilla:Infotaula personaGeorges Pompidou

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Georges Jean Raymond Pompidou Modifica el valor a Wikidata
5 juliol 1911 Modifica el valor a Wikidata
Montbodif (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia
limfoma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOrvilliers Modifica el valor a Wikidata
Copríncep laic d'Andorra
20 juny 1969 – 2 abril 1974
President de la República francesa
20 juny 1969 – 2 abril 1974
← Alain Poher – Alain Poher →
Diputat a l'Assemblea Nacional
11 juliol 1968 – 15 juny 1969
← Jean Sagette – Pierre Raynal →

Circumscripció electoral: segona circumscripció de Cantal
Diputat a l'Assemblea Nacional
3 abril 1967 – 6 maig 1967 (entrada al govern)
← Jean Sagette – Jean Sagette →

Circumscripció electoral: segona circumscripció de Cantal
Primer ministre de França
14 abril 1962 – 10 juliol 1968
← Michel Debré – Maurice Couve de Murville → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Louis-le-Grand
Institut d'Estudis Polítics de París
École Normale Supérieure
Lycée Pierre-de-Fermat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, banquer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorN M Rothschild & Sons Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Demòcrates per la República (1968–1974)
Unió per la Nova República (1958–1968)
Reagrupament del Poble Francès (1947–1955) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClaude Pompidou Modifica el valor a Wikidata
FillsAlain Pompidou Modifica el valor a Wikidata
PareLéon Pompidou Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1734895 Allocine: 36022 Metacritic: person/georges-pompidou TMDB.org: 1001617
Discogs: 923624 Goodreads author: 587035 Find a Grave: 8093 Modifica el valor a Wikidata

Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.[1][2]

Biografia

[modifica]

Fill de mestres, va estudiar en el prestigiós Liceu Louis-le-Grand de París.[3] Tenia vocació literària i per això ingressà a l'École normale supérieure (1931), jutament amb Léopold Sédar Senghor i Aimé Césaire.[4][5] Malgrat tot, poc després es dedicaria a la docència, cosa que li permetria escriure uns anys més tard una Anthologie de la poésie française.[6]

Tanmateix, després de l'Alliberament s'interessà més per la carrera administrativa i política. Gràcies als contactes que va fer a la «Normal'sup» accedí als cercles de poder del Govern provisional; és designat director del comissariat de Turisme (1946-1949)[2] i gairebé alhora accedeix al Conseil d'État.[7] Així pren alguna vocació pels temes econòmics. A causa de la seva amistat amb Gaston Palewski, entre 1954 i 1958 treballà per a la família Rothschild, coneguts banquers francesos.

En la seva vida privada, el 1935 es casà amb Claude Cahour (Claude Pompidou) amb qui va adoptar un fill, Alain Pompidou.[8] Els Pompidou van ser grans col·leccionistes d'art modern.[9]

Carrera política

[modifica]

Després del retorn del general Charles de Gaulle al poder, el 1958, Pompidou fou cridat a dirigir el gabinet presidencial. El 20 de febrer de 1959, el President el designarà com a membre del Conseil constitutionnel, càrrec que ocuparà fins al 1962.[10]

Primer ministre

[modifica]

Des del 16 d'abril de 1962, Pompidou ocupà el càrrec de Primer Ministre, tot patint diversos canvis de govern fins al 10 de juliol de 1968.[11] El seu mandat hauria estat potser més llarg sinó hagués estat pels fets de Maig del 68: per a reforçar l'acció del govern, proposà al President de dissoldre l'Assemblea Nacional.[12]Aquesta decisió, que molts consideraren suïcida, esdevingué una hàbil maniobra política que aconseguí decapitar l'esquerra (Pierre Mendès-France, un dels líders d'esquerra, no hi fou reescollit); però de Gaulle, que no va acabar d'entendre la seva jugada, ja que considerava que l'havia deixat en evidència, l'obligà a renunciar, i el substituí per Maurice Couve de Murville. El 1966 va crear l'Alt Comité per a la Defensa i Expansió de la Llengua Francesa, predecessor de l'actual Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França.[13]

President de la República

[modifica]

Després de la renúncia del general de Gaulle, Georges Pompidou fou elegit President de la República francesa, amb un 58,22% dels vots. Assumí el càrrec el 15 de juny de 1969.[14][15] Pompidou estava fascinat amb la possibilitat d'un desenvolupament industrial de França, i començà una sèrie de treballs de modernització, en diverses àrees: el TGV, la modernització de les telecomunicacions, la construcció d'autopistes, etc.[16] París conserva encara les marques d'aquest període: la noció d'un estil «pompidolià» [17]identifica la temptació de construir torres d'altura en ple centre d'una ciutat que fins aleshores s'havia caracteritzat per una arquitectura uniforme (estil «hausmannià»); la Tour Montparnasse és probablement el millor (o pitjor) símbol d'aquesta època.[18] Preocupat per la difusió de l'art, inicià els treballs per a la construcció d'un important centre cultural que avui porta el seu nom.[19]

En el pla internacional, optà per reforçar Europa, per aprofundir-la i enfortir-la davant el pacte atlàntic. El Regne Unit (juntament amb Irlanda i Dinamarca) es van poder integrar a la Comunitat Econòmica Europea.[20][21]Sense interrompre relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica ni amb l'Europa socialista, aspirava a l'enfortiment polític de les institucions europees.[22][23]

Malalt de càncer, va morir el 2 d'abril de 1974 en el seu estudi de l'Île Saint-Louis, sense acabar el seu mandat.

Honors

[modifica]
Gran Creu de la Legió d'Honor Gran Mestre de la Legió d'Honor
Orde Nacional del Mèrit Gran Mestre i Gran Creu de Cavaller de l'orde Nacional del Mèrit
Gran Creu amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana Gran Creu amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana (1-10-1973)
Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Georges Pompidou». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 maig 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Georges Pompidou» (en francès). elysee.fr, 15-11-2018. [Consulta: 7 maig 2023].
  3. ↑ Marchi, Michele «Georges Pompidou tra società del benessere e crisi dell'Occidente» (en anglès). Georges Pompidou tra società del benessere e crisi dell'Occidente, 9-2018, pàg. 113–142. DOI: 10.23744/2397.
  4. ↑ Sirinelli, Jean-François «Deux étudiants "Coloniaux" à Paris à l'Aube des années trente». Vingtième Siècle. Revue d'histoire, 18, 1988, pàg. 77–87. DOI: 10.2307/3769824. ISSN: 0294-1759.
  5. ↑ Binet, Stéphanie «La rencontre des chantres de la négritude» (en francès). Le Monde.fr, 21-08-2013 [Consulta: 7 maig 2023].
  6. ↑ Jurt, Joseph. Assaigs dhistòria comparada dels intel·lectuals. Edicions Universitat Barcelona, 2021, p. 74. ISBN 978-84-9168-665-1. 
  7. ↑ Thody, Philip. The Fifth French Republic: Presidents, Politics and Personalities: A Study of French Political Culture (en anglès). Routledge, 2002-01-31, p. 42. ISBN 978-1-134-66154-1. 
  8. ↑ Richard, Gilles. Georges Pompidou: the Gaullist Heritage, and the Heritage of ’68 (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2013, p. 98–113. DOI 10.1057/9781137302847_6. ISBN 978-1-137-30284-7. 
  9. ↑ Pompidou, Alain; Armand, César. Pour l'amour de l'art. Une autre histoire des Pompidou (en francès). Place des éditeurs, 2017-11-09. ISBN 978-2-259-26417-4. 
  10. ↑ Avril, Pierre «Georges Pompidou au Conseil constitutionnel». Les Nouveaux Cahiers du Conseil constitutionnel, 2014, pàg. 107-118.
  11. ↑ Cañellas Mas, Antonio «Charles de Gaulle: principios ideológicos para una acción política». Liburna, 3, 2010, pàg. 105. ISSN: 1889-1128.
  12. ↑ Brizzi, Riccardo. «De Gaulle, Pompidou and May 1968». A: Charles De Gaulle and the Media (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2018, p. 249–279. DOI 10.1007/978-3-319-65642-7_10. ISBN 978-3-319-65642-7. 
  13. ↑ Adamson, Robin. The Defence of French: A Language in Crisis? (en anglès). Multilingual Matters, 2007, p. 14. ISBN 978-1-85359-949-1. 
  14. ↑ Vanke, Jeffrey «Review of The Pompidou Years, 1969–1974». Journal of Cold War Studies, 4, 1, 2002, pàg. 113–115. ISSN: 1520-3972.
  15. ↑ Manzanares, Henri «La elección del Presidente de la República Francesa». Revista de estudios políticos, 167, 1969, pàg. 155–162. ISSN: 0048-7694.
  16. ↑ Tristram, Frédéric; Béguec, Gilles Le. Penser l'avenir au temps de Georges Pompidou (en francès). P.I.E. Peter Lang, 2018. 
  17. ↑ Andrews, William G.; Hoffmann, Stanley. The Impact of the Fifth Republic on France (en anglès). State University of New York Press, p. 257. ISBN 978-0-7914-9496-7. 
  18. ↑ Balchin, Paul N. Paris: The Shaping of the French Capital A Political Perspective (en anglès). Taylor & Francis, 2023-02-14, p. 153. ISBN 978-1-000-83486-4. 
  19. ↑ Danies Echeverria, Benny Edelberto «Edificio del Centro Pompidou, París: Un derroche de tecnología o una pieza maestra de arquitectura». MÓDULO ARQUITECTURA CUC, 24, 2020, pàg. 49–66. ISSN: 2389-7732.
  20. ↑ Rey, Marie-Pierre «Georges Pompidou et l'Europe». Vingtième Siècle. Revue d'histoire, 43, 1, 1994, pàg. 125. DOI: 10.3406/xxs.1994.3079.
  21. ↑ García Bonilla, Jesús. El Reino Unido y Europa, una particular relación (1945-2020) (en castellà). Editorial Reus, 2021-07-01, p. 37. ISBN 978-84-290-2368-8. 
  22. ↑ Berumen, Sergio A.; Ibarra, Karen Arriaza. Estructura económica de la Unión Europea (en castellà). ESIC Editorial, 2006, p. 75. ISBN 978-84-7356-462-5. 
  23. ↑ Muns, Joaquín; Albuixech, Joaquim Muns. Lecturas de integración económica (3a edic.). La Unión Europea (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2005-10-27, p. 74. ISBN 978-84-475-2973-5. 


Precedit per:
Charles de Gaulle 		President de la República francesa
1969 - 1974 		Succeït per:
Valéry Giscard d'Estaing
Precedit per:
Michel Debré 		Primer Ministre de França
França
1962 - 1968 		Succeït per:
Maurice Couve de Murville
Precedit per:
Charles de Gaulle 		Copríncep d'Andorra
Escut d'Andorra
1969 - 1974 		Succeït per:
Valéry Giscard d'Estaing

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Pompidou
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Georges_Pompidou&oldid=32226070»