Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional
(ca) Joventuts del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (ca) Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional dels Països Catalans  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | JSAN |
| Tipus | organització política juvenil |
| Ideologia | independentisme català socialisme |
| Alineació política | esquerra |
| Història | |
| Creació | 1975 |
| Fusionat a | Nacionalistes d'Esquerra |
| Data de dissolució o abolició | 1980 |
| Activitat | |
| Àmbit | Països Catalans |
| Moviment | Esquerra Independentista |
| Governança corporativa | |
| Òrgan de premsa | Estel Roig |
Les Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional (JSAN) foren una organització política juvenil independentista i socialista fundada el 1976 com a secció de joves del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).
Història
[modifica]El 1974 el PSAN patí una escissió i es formà el PSAN-Provisional al qual acompanyaren la majoria dels membres de les joventuts del partit, anomenades Joventuts Revolucionàries Catalanes. És aleshores que el PSAN, en quedar-se orfe d'organització juvenil, va haver de promoure una altra organització. Després d'un any i mig de debat intern i de lluita en diversos fronts, cap a la tardor de 1976 es feia a Montserrat el 1r congrés de les Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional (JSAN), amb l'assistència de 73 representants de les diverses bases d'arreu dels Països Catalans.[1]
En la seva declaració de principis es remarcava l'impuls d'un ampli Moviment Revolucionari de Joves Catalans que dins el moviment de la classe obrera i altres classes populars catalanes avanci en la lluita cap a la construcció de l'Estat Socialista dels Països Catalans.[1]
Les JSAN van participar a l'Assemblea de Catalunya en la Taula de Forces polítiques Juvenils de Catalunya, en la Plataforma d'organitzacions polítiques juvenils de la ciutat de València i en el Congrés de la Joventut de Catalunya. Les JSAN editava l'Estel Roig, com a revista de debat i informació.[1]
Cap a la 1980, la crisi interna que es generar al si del PSAN, que va donar lloc a la tercera escissió de la formació, va fer que la majoria de la militància de les JSAN ingressaren a Nacionalistes d'Esquerra. El sector partidari de no entrar en Nacionalistes d'Esquerra promourà el Front de Joves del PSAN renunciant a la continuïtat de l'organització juvenil i d'aquesta manera es va autodissoldre organització.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Llibertat.cat. «Ara fa 40 anys del Congrés fundacional de les JSAN». [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ Buch i Ros, Roger. El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) (1968-1980) (tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, p. 192.