Joventuts Socialistes Unificades

Joventuts Socialistes Unificades

Himne	La Joven Guardia (en)
Dades
Tipus	organització juvenil organització política juvenil
Ideologia	Marxisme-leninisme
Alineació política	esquerra
Història
Fusió	Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE) Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE)
Creació	Març de 1936
Data de dissolució o abolició	1961
Activitat
Membres	250.000
Governança corporativa
Afiliació internacional	Internacional de la Joventut Socialista (1936 - 1945) Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD)(1945 - 1961)

Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya. Desaparegueren durant la dècada de 1950 a l'anar ingressant la majoria dels seus quadres en el PCE, i en anar el PSOE impulsant la seva pròpia organització juvenil.

Les JSU durant la Guerra Civil Espanyola

El 15 de gener de 1936 es va constituir el Front Popular. En les eleccions generals espanyoles de 1936, i després d'una dura i aferrissada campanya, la coalició frontpopulista va obtenir una clara majoria de diputats a les Corts, i va començar a aplicar el seu programa polític, que incloïa, entre altres coses, l'amnistia dels presos detinguts després de la Revolució de 1934. El març de 1936 es fusionen la UJCE i les JJ.SS. (FJS), donant lloc a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), després d'una entrevista d'ambdues delegacions amb la direcció de la IJC a Moscou, que ratifiquen les bases del que seria la nova organització.

Aquestes bases eren en l'essencial: defensa diària dels interessos de la joventut treballadora, educació en el marxisme-leninisme i l'internacionalisme proletari, capacitació dels joves obrers per a enfortir i desenvolupar l'organització i lluitar en l'avantguarda de la joventut, agrupant-la contra el feixisme i per la victòria del socialisme. La JSU va ingressar en la Internacional de la Joventut Socialista (IJS) amb unes condicions prèvies encaminades a l'acostament entre la IJC i la IJS. Amb l'ingrés de la JSU en la IJS, les relacions amb la IJC, lluny de disminuir, es van intensificar. L'experiència unitària de la JSU a Espanya es va convertir així en una referència per a les perspectives d'unificació entre la IJC i la IJS. A partir de llavors, les JSU van iniciar un període de fort creixement (arribant a agrupar prop de 250.000 afiliats pocs mesos després de la guerra) que es va combinar amb una activitat i en una importància creixents en l'organització militar del bàndol republicà: van arribar a formar els seus propis batallons entre les forces lleials a la República, que es van distingir particularment en la defensa de Madrid. Les aportacions de la JSU també van ser claus en la conformació de l'Exèrcit Regular Popular i en la coordinació juvenil. Un número significatiu dels seus membres arribaren a integrar-se en el "Cinquè Regiment". Antics militants del JSU com Manuel Tagüeña, posteriorment es convertirien en destacats oficials de l'Exèrcit Popular de la República (Tagüeña arribar a manar el XV Cos d'Exèrcit).

L'agost de 1937 es crea l'Aliança Juvenil Antifeixista, formada per: la joventut d'Unió Republicana, la joventut d'Esquerra Republicana de Catalunya, la joventut d'Esquerra Federal, la UFEH, la Joventut Sindicalista, les Joventuts Llibertàries, la Unió de Xiques i la JSU. A la tardor de 1938, diferents sectors socialistes, disconformes amb la radicalització de l'organització, van qüestionar el caràcter unitari de la JSU i van intentar atreure-la al camp d'influència del PSOE.

Les JSU durant la postguerra

Després de la fi de la guerra, en 1939, la JSU es va veure sotmesa, com la resta d'organitzacions republicanes, a la persecució, empresonament i afusellament dels seus militants i quadres per part del bàndol nacional. Milers de joves espanyols, molts de la JSU, van passar als camps de concentració de França i Àfrica del Nord: en aquests anys l'organització es va plantejar com a objectiu prioritari salvar de la repressió als joves, a més de participar activament en la lluita guerrillera a Espanya a través, per exemple, de les seves dues divisions del maquis. A l'octubre de 1945, es va constituir a Londres la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD) que va agrupar a organitzacions juvenils de 63 països. La JSU va ser una de les organitzacions fundadores, i va encoratjar a altres organitzacions progressistes espanyoles a adherir-se.

La desintegració de les JSU

Des dels últims mesos de la guerra, diversos sectors de la joventut socialista van començar a plantejar-se la necessitat de desvincular-se de la JSU. Ja el 10 de març de 1939 es va formar a Madrid un embrió de recuperació de la Joventut Socialista d'Espanya. La celebració a França del Primer Congrés de la Joventut Socialista d'Espanya va suposar l'inici de l'abandó socialista de les JSU, que s'aniria consolidant al llarg dels anys cinquanta mitjançant el restabliment i enfortiment per part del PSOE de la seva pròpia organització juvenil, la JSE. A l'abandó socialista caldria sumar la progressiva integració de quadres de la JSU en el Partit Comunista d'Espanya. A l'octubre de 1961, el mateix Comitè Central del PCE liquidava l'organització juvenil unitària a l'apostar per la reconstitució de les seves pròpies joventuts, la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE).

Bibliografia

• Ricard Viñas (1978). La formación de las Juventudes Socialistas Unificadas (1934-1936). Ed. Siglo XXI: Madrid. ISBN: 84-323-0298-8